divendres, 23 de agost de 2019

Manuel Fernando González

L'atur

M'alegro molt que les estadístiques oficials ens diguin que l'atur ha baixat dels quatre milions a Espanya. És una bona notícia, sense matisos polítics que puguin alterar-la. Una altra cosa, són les dades que tenen els sindicats sobre els aturats de llarga durada, les persones que desapareixen de les llistes perquè se'ls van acabar les prestacions socials, els joves que no troben feina i es van fora i els contractes per a la misèria que tant proliferen en el mercat laboral. Les dues maneres de comptar els llocs de treball són vàlides i cap de les dues s'equivoca, per la senzilla raó que, cadascú, pot veure les coses del color que més convingui als seus interessos.

El sorpasso

Estan les enquestes donant-los seriosos disgustos als dirigents socialistes del madrileny carrer Ferraz. És com si totes les forces de l'avern s'haguessin conjurat contra el partit que fundés l'avi Pablo Iglesias (no confondre amb el cues actual) per aparcar el proper dia 26 de juny, just a la "pendent històrica" de la tercera plaça electoral, des de la que iniciaria una trista deriva cap al museu de la història per acompanyar de forma irreversible al PSI de Bettino Craxi o al PASOK de la família Papandreu.

Les bicicletes també maten

Acaba de morir la senyora que el passat 27 d'Abril va ser atropellada per un ciclista a la confluència del barceloní Passeig de Gràcia amb el carrer Còrsega. I tot i que tothom, inclosa la família, dóna per fet que ha estat un desgraciat accident i que el ciclista va atendre a la seva víctima, a mi se m'acut que, veient el que passa al carrer en la qual treball, es pot i s'ha d'escriure alguna cosa, sobre un tema, al qual els consistoris de tots els colors ideològics, no acaben de trobar-li solució.

El d'Hipercor no s'ha d'oblidar

Per als periodistes que cobrim la informació aquell 19 de Juny de 1987, la data ens resulta una experiència inoblidable. Pel que vam veure i pel que comptem, encara guardem un sentiment d'horror per l'assassinat d'21 conciutadans i les ferides causades a altres 45 per als quals la vida, a partir d'aquell moment, es va ennuvolar per sempre.

Un eslògan preocupant

L'aniversari del 15-M ha tornat a fer-se notar en carrers i places espanyoles. Milers de ciutadans han tornat al seu lloc natural reivindicant la justícia social que encara, la societat dels que menys tenen, la immensa majoria, no han aconseguit malgrat els seus esforços. El temps no sembla haver passat, i cada vegada cauen més persones de les convocatòries populars. I no obstant això, l'enuig perdura, i alguns dels convocants ho aprofiten al màxim per llançar eslògans en què sembla que la democràcia no té cabuda, si aquesta és entesa des de la perspectiva partidària, que és la més comuna a l'Europa occidental.

El successor de Rajoy

Encara que ningú ho ha dit i hi ha encara molta tela que tallar dins el Partit Popular, als dirigents del partit que va fundar Manuel Fraga i va portar al zenit del poder José María Aznar, els pica la curiositat aquests dies per conèixer quant de temps va a continuar en el poder Mariano Rajoy, després de dilapidar la seva majoria absoluta i passar-se al "tancredisme" des del qual ha intimidat els seus perquè el segueixin veient com l'única cap de llista possible de cara a les immediates eleccions legislatives.

Tornarem a votar, i després què?

Va arribar l'hora del Rei, que vol dir l'hora de les eleccions. Uns comicis en què l'abstenció podria ser la gran victòria d'aquells als quals la democràcia els destorba i molt. Diuen els enquestadors que Rajoy tornarà a guanyar perquè ara els únics que semblen tenir un electorat fidel són el PP i IU, que segons diuen saben els votants que tenen, mentre que els altres es mouen pel ganivet afilat de la incertesa.

L'EGM de la COPE

Aquest cop l'EGM volia fer sang amb l'audiència matinal d'Onda Cero a compte del traspàs de Carlos Herrera a la COPE, l'anomenat "fitxatge de la temporada". Tots volíem comprovar amb "malsana intenció" si la marxa del catalano-andalús anava a causar estralls en els números de l'emissora de Atresmedia i, si amb això, la cadena dels cardenals enxampava "d'una punyetera vegada" a la SER de Prisa, l'autèntica "joia de la Corona" que li queda a l'ex empresa de Don Jesús de Polanco.

Els zombis de la Carrera de Sant Jerònim

Mentre els papers de Panamà segueixen el seu curs mediàtic, a la Carrera de Sant Jerònim, seu del Congrés dels Diputats, es viuen moments inesborrables per a la nostra memòria col·lectiva.

Les claus del diàleg

Ara mateix, són molts els inconvenients que impedeixen un pacte de govern a tres, a fi que tinguem, abans de maig, un nou Govern a Espanya que desembussi l'economia i retorni als mercats dels diners la tranquil·litat perduda.


Bèlgica

Diuen que els belgues són més "gourmands" que "goumerts", siguin flamencs o valons, parlin holandès o francès i fins i tot els minoritaris que parlen en alemany.

La crisi de Podem

Podem esgrimir en les passades eleccions municipals una estratègia que, personalment, em va semblar una "golfada impresentable" que venia a consistir en deixar que els possibles candidats "podemistas" es presentaran amb una marca pròpia "Viladecans sí que es pot" o "Per Cadis sí que es pot "i si resultaven elegits, presumir que eren seves aquestes regidories pel sol fet d'haver-les gratificat amb el seu" aquiescència ".


Junqueras i la Verge del puny

Sembla ser, asseguren fonts ben informades, és segur que ... i altres tòpics que fem servir els periodistes per dissimular que no tenim, ni punyetera idea, l'assumpte que tractem, que a Oriol Junqueras se li va aparèixer la Verge del Puny, que és la patrona de la Hisenda espanyola i el va convèncer perquè truqués al seu pitjor enemic, el ministre Montoro per parlar dels diners que fa falta en els propers mesos per pagar als funcionaris que, per descomptat, cal treure del compte comú de l'Estat.

Preparem-nos per votar

Ningú està, a dia d'avui, convençut que el debat d'investidura hagi servit per acostar postures entre els diferents partits i coalicions de cara a un pacte "in extremis" que salvi la legislatura i generi un govern de coalició entre uns i altres en les seves diferents variants.

Un concert inoblidable

Acabat d'arribar de París, on havia ofert uns comptes anuals d'èxit per la seva gestió en la Multinacional Suez i en AGBAR, Àngel Simon rebia en companyia de la seva esposa als assistents al concert solidari que, al Palau de la Música catalana, oferia la Escolania de Montserrat, amb el patrocini de la Fundació, que també presideix aquest executiu de primer nivell mundial, i a la qual es va sumar el president de la Generalitat, els ex presidents Maragall i Montilla, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i tot un allau d'autoritats i VIPS difícil d'enumerar, perquè cap volíem perdre'ns el plaer de gaudir el so d'una veus úniques, en un marc tan incomparable i molt menys per a un fi tan altruista com era el de recollir fons per als nens del Raval castigats sense misericòrdia i d'una forma injusta per la pobresa infantil que ha generat la recessió econòmica que ens ha regalat Brussel·les i uns quants irresponsables més que no ve al cas citar en aquesta ocasió.

Adéu, Mobile, adéu

Cal ser un cretí polític per anar-se'n de vacances als Estats Units en plena vaga del Metro de Barcelona quan ets el líder del teu grup municipal i Barcelona està a punt de perdre el Congrés més important que té lloc a Espanya. I per més conya, penjar "la tocata i fuga" al teu perfil de Instagram. Jaume Collboni no té remei i el PSC és un jardí en el que s'atreveix a trepitjar qualsevol amb menys de dos dits de front. Del personatge ja ens hem ocupat en aquest diari en diverses ocasions i és una veritable desgràcia per als militants socialistes catalans, pels que no sent el menor respecte, ell està per sobre del bé i del mal, que continuï sent el que lideri el projecte municipal del PSC.

Centrem-nos

Va haver-hi foto i fins discursos de matís patriòtic. PSOE i Ciutadans es "van atrevir" a signar un acord "contra natura" al qual no li han concedit credibilitat ni els seus mitjans afins. És com si els Senyors Sánchez i Rivera volguessin dir-nos a tots els que no donem un euro pel futur d'aquest pacte allò tan suat de: Centrem-nos!

Cop mortal al Mobile World Congress

Va començar l'alcaldessa Ada Colau qüestionant, quan va arribar a l'Ajuntament, els possibles beneficis que reportava el Mobile World Congress, i quan es va adonar de la barbaritat que estava plantejant, va posar el fre de mà i es va esforçar a desmentir-se a si mateixa prestant-se a la escenificació d'un altre paperot de benvinguda. Després va venir, un any més, l'anunci per part dels sindicats que convocaven un any més una vaga de transports públics, que si l'any anterior es va arreglar en el temps de descompte, aquest cop, ni amb la presència de la pròpia Ada Colau va poder aturar-se, armant el corresponent caos, en una setmana en què tots ens alegràvem per la inauguració del tram de metro més car de la història de la humanitat, que per fi! deixava als congressistes de l'aeroport en una estació a peu del Congrés. Qui té la culpa d'aquesta vergonya organitzativa? Per descomptat els que porten apostant per Barcelona aquests anys, no, que prou han aguantat el tipus i sobre han buscat solucions alternatives al transport públic dels seus visitants.

Canviar de seu

Llegia aquest matí un divertit article d'Alejo Vidal Quadras sobre la frase "és de sentit comú" que tant utilitza el seu exlíder Mariano Rajoy, que reflecteix de manera corrosiva i insuperable la situació política en la qual es troba qui és un consumat especialista en frases divertidíssims associades a situacions dramàtiques. El text en qüestió és de lectura molt recomanable, fins i tot per als inquilins del madrileny carrer Ferraz que es van endinsar, com veurem, en èpiques gestes el desenllaç, li sembla incert, fins i tot als seus més saberuts barons.

El de Pujol Jr., una decisió justa, però tardana

Ho va demanar el fiscal i l'ha acceptat el jutge. Cal llevar-li el passaport a Jordi Pujol i Ferrusola, prohibir-li que surti d'Espanya i es presenti cada setmana als jutjats. Són mesures previsibles per a un imputat sospitós de fer-se milionari presumptament a costa de negocis gens clars que tenen a veure amb el poder que el seu pare va ostentar durant vint-i-anys. Presumptes mossegades que també han enriquit a la majoria dels seus germans i mare, i que han llançat sobre la carrera política del carismàtic ex president de la Generalitat una ombra de dubte que l'ha enfangat davant el seu poble i li farà passar a la història de Catalunya com un pèssim dirigent, a l'ombra del qual, va créixer una família i una casta d'amics gens recomanables.

Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH