Reconeix que Himmler va ser un dels pocs dirigents nazis auster i incorruptible (la seva major ambició havia estat la de «morir en la pobresa»), educat, cortès, amable, “portava a la sang la mentalitat del mestre, la meticulositat del funcionari, l'entusiasme per les qüestions policials i militars… (i) per a consternació dels seus ajudants, treballava gairebé diàriament fins a les dues o tres del matí”, encara que alhora era indecís i es preocupava massa pels papers i els detalls.
