Roberto Laxe

Hi ha un gran apagada informativa sobre el que està passant a França, amb la lluita de classes manifestant-se com és, classe obrera contra capital, i les classes mitjanes, ahi, al mig, com ho va haver quan a Argentina diverses organitzacions trotskistes s'agrupaven al FIT i treien 1.200.000 vots, i feien actes sota la pancarta del "govern dels treballadors", desmentint a Laclau en la seva pàtria.

Els mitjans espanyols, caracteritzats per la mateixa premsa internacional com els menys independents d'Europa, tenen una gran capacitat per desviar el focus de l'atenció.

El judici de Rita Maestre ens torna a posar sobre la taula una de les tantes qüestions de la incapacitat de les burgesies espanyoles (la "castissa", la basca, la catalana i la gallega, a més dels terratinents andalusos) per culminar la separació església estat, com si van fer altres països on hi va haver revolució burgesa.

No sé si el paisanatge s'haurà adonat que quan un representant elegit al parlament s'entrevista amb el rei -no triat per ningú-, per negociar el nou govern, ho fa amb el Cap de l'Exèrcit (el rei) i sota la vigilància d'un oficial de l'exèrcit -el que obre i tanca la porta del despatx reial, i queda de guàrdia en el seu porta-.

És al·lucinant veure com un estat on ningú tria al Cap de l'Estat, ho és pel feudal dret de sang, on ningú no tria directament al president del govern (en realitat primer ministre), ni als alcaldes ni presidents de diputació, ni presidents de CC AA, els mitjans siguin tan delirantment personalistes i centralistes.