El Govern Puigdemont aspirava a la col·laboració de l'Estat per cedir el DNI i competències de seguretat

 

Un control dels Mossos d'Esquadra a una carretera

El Govern de l'expresident Carles Puigdemont manejava informes perquè l'Estat col·laborés després de la independència cedint dades relacionades amb el document nacional d'identitat, tràfic o el control d'armes, segons es desprèn de l'anàlisi de la Guàrdia Civil dels correus de l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó.

En un informe remès al Jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, a què ha tingut accés Europa Press, l'Institut Armat analitza aquest document titulat 'La Seguretat a la República Catalana: primers plantejaments', on destaca que la Generalitat volia "incorporar de forma ràpida competències que actualment té l'Estat Espanyol".

El document de Salvadó subratlla deu competències, començant per la delinqüència organitzada interna i transnacional. La lluita contra aquest fenomen exigeix "crear una unitat específica del cos dels Mossos d'Esquadra" que, en el capítol del terrorisme i el narcotràfic, precisa de la "necessària col·laboració amb l'Estat Espanyol per a la transmissió de la informació existent".

El control de fronteres, amb una nova unitat de control de l'espai aeri, o el registre de passatgers és un altre dels encàrrecs que la República hauria d'haver confiat als Mossos, establint de nou "un mecanisme de control amb l'Estat espanyol per al traspàs d'informació sobre la ciutadania i en relació amb els vehicles". El mateix passava en matèria d'immigració i control d'armes.

El Govern planejava igualment disposar del seu propi servei d'intel·ligència "civil i multidisciplinari dins de l'Estat de dret", tenint com a objectiu "aprofundir en la coordinació amb altres departaments, l'Estat espanyol i els organismes europeus". El Parlament de Catalunya hauria de valorar si era necessari també un servei de ciberseguretat.

L'Executiu de Puigdemont planejava, segons aquest informe confiscat a Salvadó, un dels alts càrrecs detinguts el 20 de setembre, "treballar per a la incorporació" dels Mossos en els organismes de seguretat internacional "que es creguin convenients", citant l'OSCE, l'OTAN o la Política Exterior i de Seguretat Comunitària (PESC).

A resultes d'aquest informe, la Guàrdia Civil destacava per sobre de tot els plans per disposar després de la declaració d'independència d'un exèrcit destinat a la defensa de la República catalana "davant, entre d'altres riscos, el que podria provenir de l'Estat espanyol". Es reconeixia que el servei militar tenia una imatge "molt negativa" entre els catalans "a causa de l'associació mental que es fa amb l'Exèrcit espanyol", deixant aquest debat per més endavant.

També analitzava la situació d'alguns països com Àustria o Dinamarca i xifrava en entre 18.000 i 22.000 el nombre d'efectius del futur exèrcit català, en el cas que s'optés per la seva creació. Pel que fa a la moneda, la previsió era que la República catalana seguiria usant l'euro, encara que de nou comptant amb la col·laboració de l'Estat, que li cediria la recaptació dels impostos que a partir de setembre de 2017 recaptaria l'Agència Tributària Catalana.