Persisteix la manca d'igualtat d'oportunitats per a les persones amb discapacitat

 

Falta un model únic d'educació exclusiva.

La manca d'igualtat d'oportunitats per a les persones amb discapacitat persisteix en molts àmbits i suposa que l'accés i gaudi dels drets de ciutadania siguin un 30% inferior per a aquest col·lectiu a Espanya.

Així ho ha revelat el sociòleg i director del Centre Espanyol de Documentació sobre la Discapacitat (CEDD) del Reial Patronat sobre Discapacitat, Eduardo Díaz Velázquez, durant la presentació de la seva obra 'L'accés a la condició de ciutadania de les persones amb discapacitat a Espanya - Un estudi sobre la desigualtat per raó de discapacitat '.

La presentació ha tingut lloc durant la 'I Conferència territoris 2018', celebrada a la seu del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), i en la qual s'han abordat, amb la participació dels Cermis Autonòmics, alguns dels reptes als quals s'enfronta el sector de la discapacitat.

En aquest sentit, Díaz ha assegurat que existeixen encara situacions que dificulten el ple exercici dels drets a les persones amb discapacitat i les seves famílies, com es posa en relleu amb la manca d'un únic model d'educació inclusiva o el fet que les persones amb discapacitat accedeixin en menor mesura als nivells educatius superiors.

MAJOR TAXA D'ATUR I PRECARIETAT LABORAL

A més, pateixen una major taxa d'atur, o una major precarietat laboral, inclosa una important bretxa salarial.

Aquesta investigació s'ha publicat a més en la 'Col·lecció cermi.es' per recomanació del Jurat del 'VI Premi Drets Humans i Discapacitat' (2017) convocat pel CERMI.

L'estudi explica que malgrat l'evolució de la normativa, no s'han desenvolupat mecanismes que garanteixin la condició de ciutadania en igualtat.

Segons el comitè, aquesta desigualtat està en part condicionada per les representacions que en l'imaginari social es tenen de la discapacitat, com una suposada condició d'inferioritat.

Aquestes representacions, han assegurat, impregnen tant les relacions com les estructures socials i les polítiques públiques i s'incorporen a l'experiència vital dels individus, definint la seva identitat i les seves trajectòries, el que determina la posició desigual de les persones amb discapacitat en l'estructura social.

Així mateix, prèvia a la celebració d'aquesta jornada va tenir lloc el panell 'L'atenció primerenca com a dret subjectiu de la infància - Estratègies d'incidència política des dels Cermis Autonòmics', que ha anat a càrrec del president del Grup de Treball d'Atenció Primerenca del CERMI estatal, Agustín Matía i del consultor social col·laborador de l'entitat, Víctor Bayarri.

D'aquesta manera, els dos directius han posat en relleu la importància d'aquest document, i alhora han lamentat que hi hagi reivindicacions "exactament igual que el 2005", el que, al seu parer, "significa que no s'ha avançat prou".

Bayarri ha assenyalat també que hi ha una falta de planificació i de finançament, tot i que ha matisat que "el cas d'Espanya no és únic", ja que, segons ha assenyalat, "en la majoria de països la infància amb discapacitat està molt oblidada".

La coordinadora del Grup de Treball d'Assistència Personal i Vida Independent, Elena Ortega, ha recordat la necessitat de no apostar únicament per l'atenció a la dependència, sinó també per brindar els suports necessaris per a l'autonomia personal.