El Parlament demana al Tribunal Constitucional desestimar el recurs del Govern central contra la investidura de Puigdemont

|

Parlament de Catalunya2

El Parlament, contra el recurs de l'Estat per impugnar la investidura de Puigdemont


El Parlament ha demanat aquest dimarts al Tribunal Constitucional (TC) que desestimi el recurs del Govern central que demana impugnar la resolució per la qual el president del Parlament, Roger Torrent, va proposar la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat.


En l'escrit d'al·legacions remès aquest mateix dimarts al TC, els lletrats del Parlament demanen que, mentre el tribunal decideix si accepta o no el recurs, no s'imposin mesures cautelars i "que es tingui per personat" el Parlament en la causa.


Els lletrats consideren que la impugnació que demana el Govern central i les mesures cautelars del TC tenen un caràcter "preventiu i purament hipotètic" que provocaria que fossin improcedents, un argument en la línia de l'escrit remès pel Consell d'Estat, que va considerar que no era el moment de presentar el recurs.


"No poden considerar-se contraris a l'ordre constitucional els actes desenvolupats fins ara pel Parlament de Catalunya amb vista a proposar com a candidat a la Presidència de la Generalitat sobre la base de la mera presumpció que el diputat i candidat Carles Puigdemont no va a concórrer personal ni físicament a la cambra", argumenten.


Després d'anunciar Torrent la candidatura de Puigdemont i malgrat que el Consell d'Estat va desaconsellar recórrer, l'Executiu de Mariano Rajoy ho va fer de totes maneres, ja que l'informe del Consell és preceptiu -és a dir, que és obligatori demanar-ho abans d'acudir als tribunals, però no és vinculant-.


L'Advocacia de l'Estat va presentar el 26 de gener el recurs que demanava la nullitat de la candidatura de Puigdemont, signada per Torrent el 22 de gener.


No obstant això, el TC, reunit d'urgència el dissabte 27, no va tramitar el recurs del Govern central, la qual cosa hagués suposat la suspensió del ple d'investidura, i va decidir que només ho suspendria si es pretenia celebra runa investidura a distància.


Finalment, Torrent va ajornar el ple d'investidura previst per al 30 de gener, però ja va anunciar que anava a presentar unes al·legacions que busquen investir a Puigdemont sense obrir un nou contenciós en els jutjats.


El Parlament va rebre l'1 de febrer la notificació del tribunal sobre el ple d'investidura obrint un termini de deu dies hàbils per presentar al·legacions que anava a expirar dijous que ve.


IMPUGNACIÓ PREVENTIVA



Ara, en les seves al·legacions, el Parlament diu al TC que les decisió de Torrent de designar Puigdemont candidat i convocar un ple per investir-ho són legals i no poden impugnar-se perquè seria una impugnació preventiva en donar com un fet que el candidat "no anava a fer acte de presència en la càmera".


L'escrit afegeix que es vulnera el dret al sufragi passiu de Puigdemont a ser triat, i també el sufragi actiu de la gent que li va triar amb el seu vot perquè "una vegada el candidat rep el suport de l'electorat es converteix en representant de la ciutadania i no només dels seus votants directes".


Considera que, si el recurs del Govern estatal prospera, es podria estar privant Puigdemont del seu dret com a parlamentari de ser investit: es limitarien "els drets d'un parlamentari que no ha vist alterat el seu dret de sufragi ni els seus drets com a parlamentari per trobar-se fora d'Espanya i fins i tot en cas de trobar-se en situació de presó provisional".


Els lletrats recelan de restringir drets a Puigdemont amb mesures cautelars sense existir una sentència ferma, que el Codi Penal exigeix: "Solament esdevenen inelegibles els condemnats per sentència ferma, a pena preventiva de llibertat en el període que duri la pena i els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme contra l'administració o l'Estat".


USURPACIÓ DE FUNCIONS



A més, esgrimeixen la immunitat del diputat afegint que un "un jutge no pot ordenar la detenció d'un parlamentari excepte delicte flagrant", i conclouen que el TC no pot exigir a un candidat que es posi a disposició judicial per poder sotmetre's a un debat d'investidura tal com determina el propi TC en les seves mesures cautelars.


Per això, consideren que el TC imposa amb mesures cautelars com pot fer-se la sessió d'investidura al marge del resultat del procés constitucional, impartint instruccions al president del Parlament i a la resta de la Mesa: "No solament ha incorregut en una clara extralimitació de funcions, sinó que també ha usurpat unes funcions que no li són pròpies".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH