PNB, ECP, ERC i A Marea critiquen la llei de Cs perquè la llengua cooficial no sigui requisit per ser funcionari

|

Congresodelosdiputados


La proposició de llei que està impulsant Cs al Congrés per prohibir que la llengua cooficial sigui requisit per ser empleat públic ha despertat fortes crítiques al PNB, ERC, EnComúPodem (ECP) i En Marea abans que hagi començat tan sols la seva tramitació.


Segons aquestes formacions, es tracta d'una iniciativa "regressiva", que podria arribar a ser fins i tot "inconstitucional".

"El que estan pretenent amb aquesta iniciativa és canviar el contingut dels estatuts d'autonomia que han estat ratificats i que tenen una forma de modificació expressa, que no pot ser a través d'una llei del Parlament espanyol. Per tant, jo entenc que seria inconstitucional ", ha avançat el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban.


En declaracions als mitjans abans de participar en la Junta de Portaveus de la cambra baixa, Esteban ha acusat Cs de ser un "partit incendiari" per "utilitzar tot el que pugui ser demagògic i cridaner per buscar un grapat de vots", mentre espatlla "la situació que pugui haver socialment en alguns llocs de l'Estat".


El portaveu d'En Marea, Miguel Anxo Fernán Vello, ha assegurat que aquesta iniciativa se situa "en un àmbit gairebé preconstitucional" perquè la Carta Magna "empara l'ús de les llengües cooficials".


"És una iniciativa regressiva, recentralitzadora, que està fora de lloc i que trenca un gran consens al qual s'ha arribat en temps pretèrits, i que va ser motiu d'avanç cultural i motiu de reconeixement de la diversitat lingüística a l'Estat espanyol", ha reivindicat.


Per la seva banda, el portaveu adjunt d'EnComúPodem al Congrés, Josep Vendrell, ha defensat que "un país amb plurinacionalitat lingüística i reconeixement igualitari de les llengües" és un país "més ric, més unit i més divers". Per això, ha acusat Cs d'haver "declarat la guerra a la pluralitat" de l'Estat.


"Quan ciutadans comença atacant la diversitat lingüística, al final el que es fa és qüestionar el propi Estat de les Autonomies. Es comença traient com a requisit la llengua cooficial, i al final el que es farà és eliminar les competències de les comunitats autònomes", ha avisat.


El portaveu d'ERC, Joan Tardà, també ha criticat la iniciativa de Cs en considerar que suposa donar "passos enrere" en el camí per construir un Estat "veritablement plurilingüe", un objectiu que "per desgràcia, després de tantes dècades de democràcia, encara avui dia no s'ha reconegut", segons el diputat català.


Tardà ha anunciat, també en declaracions als mitjans de comunicació abans de participar en la Junta de Portaveus, que el seu grup ha recuperat una proposició de llei que ja va presentar sense èxit en 2005 per aconseguir reconèixer l'Estat espanyol com "plurilingüe".


"Ara seria possible que pogués sortir, hi ha vímets. Dependrà de si el PSOE corregeix el greuge de 2005. Si l'hagués aprovat llavors fixin-on seríem ara", ha criticat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH