BBVA avisa que, sense Pressupostos Generals, Espanya no complirà els objectius de dèficit per 2018 i 2019

|

monedes diners

Sense pressupostos generals, Espanya no complirà els objectius de dèficit


BBVA Research adverteix que amb una política fiscal neutral Espanya sortirà del procediment de dèficit excessiu aquest any però es desviaria lleugerament dels seus objectius d'estabilitat tant aquest exercici com el pròxim, bienni per al que necessitarà un ajust de 0,9 punts percentuals del PIB l'any per aconseguir les metes exigides per la Comissió Europea, i fins i tot ajustos addicionals per complir l'objectiu d'estabilitat de 2019.


Així es desprèn de l'Observatori Fiscal del primer trimestre, elaborat pel servei d'estudis de l'entitat, que calcula que el dèficit públic del 2017 hauria acabat prop de l'objectiu d'estabilitat, en tancar en el 3,1% del PIB, i preveu que el cicle econòmic continuï corregint el deteriorament en els comptes públics, però a un ritme menor al que ho va fer l'any passat, donades les previsions de moderació del creixement per als propers anys.


D'aquesta manera, calcula que en un escenari sense canvis en la política fiscal, el dèficit es reduiria fins a arribar al 2,3% del PIB el 2018 i el 1,7% el 2019, lleugerament per sobre dels objectius del 2,2 % i el 1,3%, respectivament, compromesos amb Brussel·les. Aquestes xifres situarien el saldo primari ajustat de cicle al voltant del -0,2% del PIB de 2017, per la qual cosa no s'espera una millora estructural dels comptes públics, el que implicaria una orientació de la política fiscal globalment neutral.


En aquest escenari, apunta que la política fiscal del bienni 2018-2019 va estar condicionada pel calendari electoral i la situació política actual, que ha impedit aprovar uns nous pressupostos generals de l'Estat (PGE) per a l'any 2018 i repercutit en l'agenda reformadora.


En aquest sentit, recorda que estan pendents, entre altres, la postergada reforma del sistema de finançament autonòmic i la del sistema de pensions. Per BBVA Research, la proximitat de la culminació del cicle electoral en algunes autonomies i ajuntaments pot encoratjar pressions per relaxar l'ajust del dèficit públic, com ja es va observar en 2015, quan es van produir desviacions generalitzades de la regla de despesa.


Al costat d'això, persisteix la necessitat de revisió i millora de la institucionalitat fiscal introduïda durant els últims anys. Entre les possibles millores que es podrien discutir estaria l'explícita vinculació entre la fixació dels objectius d'estabilitat i la regla de despesa, assenyala BBVA Research.


A més, creu que seria recomanable introduir la situació cíclica del territori i la posició fiscal de l'administració en qüestió en la fixació de les metes fiscals.


COMPLIMENT DEL DÈFICIT EN 2017


Segons BBVA Research, les dades d'execució pressupostària fins al novembre anticipen que el dèficit públic del 2017 hauria acabat prop de l'objectiu d'estabilitat, fins situar-se al 3,1% del PIB.


"Aquestes xifres vindrien a confirmar l'ajustament esperat al començament d'any, si bé l'impacte de la recuperació cíclica de l'economia hauria estat una mica més gran", explica BBVA Research, que estima que els estabilitzadors automàtics, la menor càrrega d'interessos i les prestacions socials -pensions i altres prestacions diferents a les d'atur- podrien haver corregit el dèficit en 2017 en 1,4 punts percentuals del PIB, dues dècimes menys del previst a principis d'any.


Això implica que el saldo estructural primari s'hauria deteriorat en dues dècimes del PIB, en gran mesura a causa de que les actuacions aprovades a finals de 2016 no haurien aconseguit compensar la totalitat de les polítiques expansives vigents des de 2015.


Pel costat dels ingressos, la recuperació cíclica de les bases imposables hauria impulsat la recaptació dels impostos sobre la producció i, en menor mesura, dels impostos sobre la renda. Igualment, destaca que la millora de l'ocupació va mantenir la senda de creixement de les cotitzacions socials, moderades per les mesures vigents d'incentivació de l'ocupació.


Com a conseqüència, s'estima que els ingressos públics de 2017 s'haurien situat en el 38% del PIB, tres dècimes per sobre del tancament del 2016, però per sota del que s'esperava a principis d'any (38,5%).


Respecte a la despesa, l'execució pressupostària apunta a un ajust més gran del que es preveia fa un any. Així, espera que la millora del mercat laboral i de les condicions financeres hagi afavorit una caiguda en les prestacions per atur (dues dècimes del PIB) i dels interessos (tres dècimes), el que compensaria l'augment estructural de la despesa en pensions.


Al costat d'això, el consum públic hauria tornat a créixer en termes nominals al llarg de 2017, encara que a un ritme menor que l'activitat. Així, la despesa pública s'hauria reduït el 2017 al voltant de nou dècimes del PIB fins al 41,1% del PIB.


Per administracions públiques, estima que les comunitats autònomes i les corporacions locals, aquestes últimes folgadament, hagin complert amb els seus objectius d'estabilitat, fixats en un dèficit del 0,6% del PIB en el primer cas i estabilitat pressupostària en el segon.


Per contra, veu "probable" que l'Administració Central hagi tancat 2017 amb un dèficit per sobre del seu objectiu del 1,1% del PIB, mentre que s'estima que la Seguretat Social ha reduït el seu dèficit, fins al 1,6% del PIB, però no amb la intensitat suficient com per complir l'objectiu de l'1,4%.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH