Narcís Serra declara aquest dimarts sobre el forat de 720 milions de CatalunyaCaixa

 

Narcís Serra, expresident de CatalunyaCaixa 

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno interroga aquesta dimars l'exvicepresident del Govern central i expresident de CatalunyaCaixa Narcís Serra, a més d'altres 14 exdirectius de l'entitat, pel 'forat' de 720 milions d'euros en operacions immobiliàries realitzades entre els anys 2000 i 2007.

Segons la providència dictada pel titular del Jutjat Central d'Instrucció número 2, Serra està citat per dimarts 20 de febrer, a les 10.00 hores i una hora després compareixen els exdirectors generals de la caixa catalana Adolf Todó i José María Loza .

L'endemà, dia 21, compareixen altres exdirectius de l'entitat com Lluís Gasull, Eduardo Aznar, Joan Valls i Joan Güell; el dia 22 acudiran a l'Audiència Nacional Antoni Llarden, Joan Manuel Pla, Josep Alonso i Joan Echaniz; mentre que el dia 23 compareixeran davant del jutge Josep Molins, Montserrat Robuste, Francisco José Villegas i Josep Maria Alentorn.

Segons l'escrit de la Fiscalia Anticorrupció que demanava la imputació dels 15 investigats, la caixa catalana va realitzar entre 2000 i 2007 "una intensiva i creixent activitat inversora immobiliària", principalment en projeccions i expectatives de negoci de futur incert i no recolzades pel necessari anàlisi de solvència.

DELICTE CONTINUAT D'ADMINISTRACIÓ DESLLEIAL

El Ministeri Públic denunciava per "notables irregularitats" en la gestió de la caixa als exalts càrrecs per un presumpte delicte continuat d'administració deslleial per unes irregularitats que va detectar el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i el text constatava que en aquest període la caixa va executar les inversions, a través d'una filial, a Espanya, Polònia i Portugal.

"En la majoria de casos analitzats l'aval i fiabilitat que des de l'entitat es va atorgar a les projeccions efectuades per la filial immobiliària ia les manifestacions dels socis immobiliaris copartícips de les inversions va suposar emprendre les inversions confiant en la paraula del soci, sense previs informes externs independents al projecte i sense realitzar anàlisis exhaustives d'aspectes com ara la solvència i capacitat dels associats", destacava.

La Fiscalia va assumir la denúncia presentada pel FROB, nacionalitzat el 2011, el qual considerava que aquesta actuació li va provocar un perjudici que s'ha calculat tenint en compte el preu d'adquisició dels terrenys i la seva posterior adjudicació a la SAREB.

TERRENYS D'ESPECIAL INTERÈS

La caixa, a través dels seus òrgans de govern --consejo d'administració o comissió executiva-- va acordar intervenir en aquestes promocions mitjançant societats participades en les quals es reservaven la majoria del capital. Mitjançant aquest sistema van arribar a adquirir terrenys no urbanitzables o fins i tot qualificats com d'especial interès.

En la majoria dels contractes no es van establir clàusules suspensives o resolutòries del pagament del preu condicionades a l'efectiva realització dels projectes. Tampoc van fer taxacions per experts independents.

Pel que fa a l'actuació concreta dels exdirectius, inclòs el que va ser exvicepresident del Govern Narcís Serra, la Fiscalia va detectar una "total falta de preparació tècnica" de la major part dels membres del consell d'administració per aprovar qualsevol proposta.

Per això, el Ministeri Públic conclou que es donava una total absència de control en la presa de decisions que va afavorir que el president, el director general i el seu adjunt fossin "els que realment decidien a la caixa, sense que les seves decisions mai fossin posades en dubte".

Amb aquest criteri, afegeix la Fiscalia, el banc va realitzar inversions en llocs com Cracòvia, per a la construcció de més de 2.000 habitatges, Valdemoro (Madrid), Molina de Segura (Múrcia) o Chiclana (Cadis).