diumenge, 7 de març de 2021

Trapero va advertir Puigdemont del risc de l'1-O encara que no es va oposar

|

Trapero llega a la AN

Trapero arriba a l'AN


L'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluis Trapero ha defensat davant la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela que va traslladar fins a en dues ocasions l'expresident català Carles Puigdemont la preocupació existent al cos policial per mantenir la seguretat ciutadana en la celebració del referèndum de l'1 d'octubre encara que no s'hi va oposar perquè no està en les seves funcions.


Trapero, citat a declarar en seu judicial després de ser imputat per un nou delicte de sedició, ha precisat durant les més de dues hores i mitjana d'interrogatori que es va reunir petició pròpia a la seu del Govern català els dies 26 i 28 de setembre amb Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn.


En aquestes trobades va exposar a Puigdemont que tot el que es coneix com procés sobiranista havia de quedar al marge dels Mossos i que ells tenien la intenció de complir amb el mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va ordenar el tancament dels collegis electorals per al dia de la votació.


També ha relatat a la magistrada Lamela que igualment va mostrar el malestar al cos policial per la imatge pública que s'estava traslladant que facilitarien la celebració de la consulta illegal i que formaven part d'un pla la fi última del qual era la declaració unilateral d'independència de Catalunya.


La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha deixat en llibertat l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluis Trapero i li ha mantingut les mesures cautelars que ja li va imposar el passat 16 d'octubre: compareixences quinzenals en el jutjat més proper, retirada de passaport, prohibició de sortida del territori nacional i indicació d'un telèfon de contacte on estigui localitzable.


D'aquesta manera, la magistrada ha desoït la petició inicial de la Fiscalia, que havia sol·licitat, en finalitzar la compareixença de Trapero, que el deixés en llibertat, però sota fiança de 50.000 euros.


Trapero ha estat declarant durant gairebé dues hores i mitjana davant la titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3, que li imputa un segon delicte de sedició, aquesta vegada per la "total inactivitat" dels Mossos per evitar el referèndum independentista de l'1 d'octubre.


NO HI HA RISC DE FUGA


La jutgessa ha decidit deixar en llibertat sense fiança a Trapero perquè considera que no hi ha risc de fuga i que a dia d'avui ja no pot comprometre la investigació, al mateix temps que en haver estat apartat del càrrec al capdavant del cos policial no pot ocultar o destruir proves.


La magistrada ressalta en el seu acte que l'única referència que fa el Ministeri Públic per demanar fiança per a Trapero és la imputació d'un segon delicte de sedició, la qual cosa agreuja la seva situació processal, i la possibilitat que pugui ocultar o destruir noves proves.


"Estimo que aquests motius no són suficients per incrementar les mesures cautelars", explica.


Per argumentar la seva decisió, Lamela recorda que el excap dels Mossos "ve complint escrupolosament les mesures que li van ser imposades" el 16 d'octubre i que aquest mateix dia ja va ser interrogat pels fets de l'1 d'octubre pel qual ha estat imputat ara, per la qual cosa des de l'inici de les actuacions ja s'estava investigant "la seva possible responsabilitat" el dia del referèndum.


Així mateix, la jutgessa subratlla que Trapero coneix la nova imputació des de dilluns passat, "així com la possibilitat que els fets puguin qualificar-se també com a delicte d'organització criminal", i que la petició de la Fiscalia podia ser "intuïda" pel propi investigat des de fa dies, "en haver-se fet ressò ja d'això alguns mitjans de comunicació". Malgrat tot això, afirma, ha acudit aquest divendres a la citació en l'Audiència Nacional.


La magistrada recorda que Trapero ja no està al capdavant dels Mossos d'Esquadra -encara que manté el seu rang de major-, per la qual cosa "tampoc té una posició de comandament dins del cos que li permeti afavorir l'ocultació o destrucció de proves".



Igualment, Lamela va cridar a declarar al excap policial després de conèixer la versió del coronel de la Guàrdia Civil responsable de l'operatiu de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, qui va dir que la cúpula dels Mossos va incomplir l'ordre d'evitar la celebració de la consulta.


De los Cobos va ratificar la versió prestada l'1 de febrer davant el magistrat del Tribunal Suprem que investiga 28 persones pel 'procés' català, Pablo Llarena. En el seu testifical, el coronel va detallar tots els obstacles que tant Trapero com l'exconseller de l'Interior de la Generalitat Joaquim Forn -actualment a la presó- van ser posant durant la preparació i posterior execució de l'operatiu policial.


De Trapero va dir que en una conversa mantinguda entre tots dos l'1-O, el excap policial li va arribar a dir que es limités a la coordinació perquè ell era "el comandament", en sintonia amb el descrit per la jutgessa de l'Audiència Nacional en el seu nou acte de citació de Trapero.


La magistrada cita també per aquest divendres el seu substitut al capdavant del cos policial autonòmic després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, Ferran López, tot i que en aquest cas ho fa en qualitat de testimoni.


ANTECEDENTS


Per a la magistrada, és significativa "l'actitud" mostrada pels Mossos "en les diferents mobilitzacions socials impulsades des de les associacions sobiranistes per donar suport a la consecució dels fins secessionistes, mantenint-se al marge de qualsevol actuació desenvolupada per la Policia i la Guàrdia Civil".


És més, destaca que els dies 20 i 21 de setembre els Mossos van evitar "intervenir en els casos" en què els agents de Policia i Guàrdia Civil eren "agredits" i que "en alguns casos van arribar a increpar i fins i tot a enfrontar-se a algun d'ells ".


Pel que fa a la celebració del referèndum, Lamela recorda que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar ordenar tant a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional com als Mossos que impedissin l'ús de locals o edificis públics perquè es portés a terme i, "lluny d'ells", l'actuació dels Mossos va ser dirigida a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH