Deneguen el visat a dues activistes del Congo que expliquen les conseqüències de la indústria del mòbil

 

Anaven a impartir xerrada al MSC sobre les conseqüències del coltan.

L'Ambaixada espanyola al Congo ha denegat el visat a dos activistes que tenien previst participar en xerrades d'entitats a Catalunya per sensibilitzar sobre les conseqüències de la indústria extractiva del coltan sobre la població congolesa.

Una d'aquestes xerrades s'anava a celebrar en el III Mobile Social Congress (MSC), un congrés paral·lel al Mobile World Congress (MWC) que aborda els aspectes controvertits d'aquesta indústria.

L'Associació Catalana per la Pau ha explicat que l'ambaixada va denegar la visita al·legant que "l'objecte i les condicions del viatge no són fiables" i falta documentació addicional per valorar-ho, tot i que l'entitat va aportar una vintena de documents, incloent cartes oficials de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.

VISATS PER ACTIVISTES

"Estem acostumats a demanar visats per poder portar activistes de països com Palestina, Iemen o Mali, i és la primera vegada que ens passa això", ha lamentat la responsable dels projectes a l'Àfrica de l'associació, Joana Mariné.

IMPLICACIONS DE LA TECNOLOGIA MÒBIL

Es tracta de Sylvie Luzala i Erick Kambale, de l'entitat Etoile du Sud, que aquest dimecres tenien previst participar al III MSC-organitzat per Setem Catalunya- per explicar "les implicacions que la tecnologia mòbil té en la guerra, la violència i la violació dels drets humans "al Congo, que acumula el 80% de les reserves mundials d'aquest mineral bàsic per a aquesta indústria, el coltan.

També havien estat convidats a participar en una gira de sensibilització de l'Associació Catalana per la Pau, incloent municipis com Manresa, Castelldefels i Cornellà de Llobregat (Barcelona).

Etoile du Sud treballa per formar la població sobre els seus drets i en construir un moviment a nivell nacional pel dret a la salut, i l'associació catalana col·labora en un projecte per promoure l'accés a la salut de les dones, finançat per l'Agència catalana de Cooperació al Desenvolupament i l'Ajuntament de Manresa.