Montilla i Cleries repeteixen com a senadors i debuten Pascal (PDeCAT) i Roldán (Cs)

Montilla repeteix al Senat

L'expresident de la Generalitat José Montilla (PSC) i l'exconseller de la Generalitat Josep Lluís Cleries (PDeCAT) tornaran a ser elegits al Parlament senadors per designació autonòmica.

Aquest dimecres ha acabat el termini per presentar candidats i els partits havien pactat setmanes enrere els vuit senadors per repartir: dos de Cs, dos de JxCat, dos d'ERC, un del PSC i un altre de CatECP.

Montilla i Cleries ja són actualment senadors per designació del Parlament, de manera que l'únic que farà la Cambra catalana és renovar el mandat en un ple que s'ha de celebrar properament.

També ERC ha proposat a dos candidats que actualment ja són senadors per designació autonòmica: Mirella Cortés i Bernat Picornell, igual que els comuns, que han decidit que també repeteixi Sara Vilà.

Les dues principals novetats les aporten Cs i el JxCat: aquest, a part de Cleries, proposa Marta Pascal, que és la coordinadora general del PDeCAT i que va renunciar a estar a les llistes de JxCat a les eleccions catalanes, per centrar-se en el partit.

Cs proposa que un dels seus dos noms sigui Lorena Roldán, actual diputada a la Cambra catalana i valor en alça en el partit que en els últims temps ha augmentat la seva visibilitat mediàtica; i el segon nom és de continuïtat: el ja senador Francesc Xavier Alegre.

També cal destacar que l'actual líder del PP català i diputat del Parlament, Xavier García Albiol, perdrà la seva acta de senador quan el Parlament confirmi els seus vuit nomenaments.

El retrocés electoral del PP a les eleccions autonòmiques, quan va passar de 11 a 4 diputats, ha fet que el grup es quedi sense dret a senador per designació del Parlament, el que deixarà a Albiol fora del Senat.

DOCUMENTACIÓ I PLE

Ara els vuit candidats hauran de presentar la documentació requerida davant del Parlament -declaració de les activitats professionals, laborals o empresarials- i llavors la Comissió de l'Estatut dels Diputats determinarà si són elegibles.

Després Parlament convocarà un ple específic per decidir si els avala: normalment tots els grups accepten els noms que els altres presenten, de manera que tots reben llum verda en una votació de tràmit.