Puigdemont diu que se'n va, però no vol anar-se'n

Carmen P .Flores


Puigdemont renúncia


Puigdemont ha anunciat, que renuncia "provisionalment" a presidir la Generalitat i nomena Jordi Sánchez, com a successor, candidat. El de provisional, com sol ser habitual, al final s'ha de convertir en permanent, si no que l'hi preguntin a Artur Mas quan va fer el mateix amb ell. "El que se'n va anar a Sevilla va perdre la seva cadira", diu el refrany. Canviar Sevilla per Brussel·les, encara que no rime, al final el resultat és el mateix: ningú que es fa amb el poder, vol ser titella de ningú i sol deslligar del seu mentor, fins i tot el repudia. Que ningú obviï l'evident.


El exiliat, que l'ha convençut perquè deixi pas a un altre candidat, ha posat la condició, -una poma envenenada- d'elegir Jordi Sánchez com el seu successor, sabent que està a la presó, que la seva candidatura té poc recorregut i que generarà més problemes que solucions. És embolicar més la troca per seguir generant més conflictes, com si ja no hi hagués els suficients.


L'estratègia de tots junts, els independentistes, és estirar més la corda per tal de no baixar la intensitat de la confrontació amb els poders polítics de Madrid: Govern i Casa Reial. Cal seguir alimentant als fanàtics que els segueix a ulls clucs i aquells altres que s'han cregut les grans mentides predicades per líders del Procés, que els garantia la terra promesa en forma de República Catalana. Aquesta és la trista realitat.


El de Jordi Sánchez és una provocació i ganes de no buscar solucions. Saben perfectament que no pot ser investit. Del que es tracta és de guanyar temps per a què? per nomenar després a un altre imputat, Jordi Turull que s pot ser-ho fins que ho jutgin i entre a la presó, com tot indica, pels delictes que se li acusen.


Turull acceptarà ser el candidat quan va declarar davant el jutge, per sortir de la presó, que respectaria el marc jurídic i la Constitució. On queda aquesta promesa? Estarà disposat a incomplir, una altra vegada la legalitat i assumir les conseqüències ?.


També pot ser que, com les diferències entre Junst x Catalunya, el PDeCAT i ERC, que són molt evidents, cal guanyar temps per aconseguir un candidat que no estigui ni fugit, ni implicat, que pugui formar un govern estable i tornar a la "normalitat" institucional. No serà fàcil, però no queda altre remei, la societat ho exigeix. Cal deixar l'espectacle per als teatres, governar és més seriós del que ells demostren.


L'operació de Puigdemont, encara que sembli la solució, no ho és. Es guarda un as a la màniga, la incògnita és conèixer quan està disposat a fer ús del mateix.


Aquesta situació és incompressible i intolerable en un país democràtic. Estan jugant amb tots, i és inamisible que a hores d'ara les coses continuïn no igual, sinó pitjor. Fins quan caldrà suportar la incompetència d'aquests insensats ?.


Diu un refrany popular que "trampejant i mentint, anem vivint, mentint i trampejant, anem passant."

-

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH