La Generalitat va gastar 29 milions en internacionalitzar el 'procés'

|

Romevaexteriors

La conselleria dirigida per Romeva va gastar 29 milions.


El Govern central calcula que la Conselleria d'Afers Exteriors que dirigia Raül Romeva va destinar el 2017 al voltant de 29 milions d'euros a activitats relacionades amb la internacionalització del procés independentista català, gairebé la meitat dels 64 milions d'euros de pressupost que va tenir aquest any.


Segons fonts oficials, només 35 milions d'aquest pressupost es poden justificar com a despeses corrents d'una conselleria que, a més, havia vist incrementat els seus fons exponencialment: el 2011, el seu pressupost ascendia a entre 11 i 12 milions d'euros.


Les fonts no amaguen que el Govern va trobar bastant resistència a l'hora d'aplicar l'article 155 de la Constitució a aquesta Conselleria.


Si bé la Generalitat no té competències de política exterior -sí "d'acció exterior" cultural o comercial-, la seva activitat té molta càrrega política i actuava com a' braç executor 'de la internacionalització del' Procés '.


El diplomàtic enviat a Barcelona per posar-lo en marxa, Juan Fernández Trigo, va arribar a haver de disposar de protecció policial després d'haver patit assetjament al carrer.


Després del tancament de les 11 "delegacions" de Catalunya que funcionaven com ambaixades polítiques i el cessament del delegat a Brussel·les, ara només queda pendent la liquidació del Consorci de Diplomàcia Pública catalá (Diplocat), que s'ha de fer abans del 15 d'abril, tal com preveu el reial decret sobre la seva liquidació.


Les fonts han subratllat que la liquidació seguirà endavant tot i que abans d'aquesta data hi hagi un nou Govern, perquè aquest Reial decret és d'obligat compliment i la comissió liquidadora nomenada pel Consell de Ministres ha d'acabar la seva tasca.


L'Executiu central confia que el pròxim Govern català sigui responsable i no actuï fora de la llei, però si es dedica a reconstruir les estructures d'internacionalització del procés independentista tornarà a recórrer-los.


UN LLOGUER DE 4.960 EUROS AL MES


La dissolució de Diplocat està pendent que es resolgui l'expedient de regulació d'ocupació, que afecta 38 persones -cap d'ells funcionari- i de la denúncia el contracte de lloguer, que està vigent fins a final d'any, per poder concloure-a l'abril .


Diplocat paga 4.960 euros al mes per una seu de 230 metres quadrats al 420 de l'avinguda Diagonal de Barcelona.


A més, les fonts donen per fet que el Diplocat no era, com deia en la seva presentació, "un consell públic-privat per vendre Catalunya al món", sinó més aviat, com diuen documents que consten en sumaris judicials, una mena de cos diplomàtic paral·lel dirigit a promoure simpatia amb la causa independentista i reconeixement internacional.


En aquesta tesi abunda el fet que hagués de deixar de funcionar quan la Conselleria d'Exteriors va deixar de transferir diners i el que s'hagin trobat despeses cridaners en algunes targetes de crèdit, despeses que s'han comunicat al Ministeri d'Hisenda.


La dissolució està sent més lenta del que s'esperava perquè ha hagut d'esperar a que el Tribunal Suprem rebutgés la suspensió que havien demanat l'Ajuntament de Barcelona i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) en un recurs contra la fi d'aquesta entitat.


De fet, les fonts consultades asseguren que el Govern està volent ser molt escrupolós en l'aplicació del 155 i no ha volgut fer una intervenció invasiva, fins al punt de fer només el que recull els decrets.


ELS 'CASALS' PERDEN EL SEU SUBVENCIÓ


Així va ocórrer, per exemple, amb la subvenció als 62 Casals catalans repartits pel món -inclosos un a Madrid i un altre a Sevilla-, que ascendeix a un milió d'euros.


El Govern estava disposat a mantenir la subvenció per a les activitats que considerava legals, i que va xifrar en 635.000 euros, però el Consell de Govern català es va negar a anul·lar aquestes activitats, així que tota la partida va ser suprimit.


El mateix va passar amb els treballadors de les oficines a l'exterior, 34 persones a les quals el Govern central va demanar que se'ls busqués una recol·locació en seus que no han sofert canvis -com la xarxa d'oficines comercials Acció o l'Institut Ramon Llull -, però els responsables de la Conselleria es van negar i finalment van ser acomiadats.


Al tancament d'aquestes oficines el Govern s'ha topat també amb un altre problema, i és que alguns contractes de lloguer tenien clàusules que obliguen a indemnitzar els propietaris per rescindir-lo amb imports equivalents a fins a quatre anys.


Encara s'estan renegociant, les fonts admeten que caldrà pagar indemnitzacions de fins a 60.000 euros.


BRUSSEL·LES: 900.000 EUROS A L'ANY DE LLOGUER


A la que continua oberta, la de Brussel·les, l'Executiu ha optat per fer recomanacions per intentar abaratir: a l'oficina treballen 35 persones, més que en qualsevol de les altres oficines autonòmiques i pel lloguer es paguen 900.000 euros a l'any.


La seu consta de dues plantes més una planta baixa i nou places de garatge. En el contracte de lloguer, que s'ha de renovar al juliol, no figuren els metres quadrats de lloguer però, si es confirmessin les informacions de premsa que parlaven de gairebé 2.400 metres quadrats seria més gran que l'ambaixada d'Espanya davant Bèlgica.


L'oficina està a càrrec de la que va ser número dos del delegat, Amadeu Altafa j, Inma Buldú, però es troba de baixa des del passat 24 de gener.


Aquell dia s'havia convocat allà una reunió entre l'expresident Carles Puigdemont i el president del Parlament, Roger Torrent, i una roda de premsa. El Govern va ordenar desconvocar-i tancar temporalment la seu per evitar problemes de seguretat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH