Abandonats

Clemente Polo
Catedràtico de Funaments de l'Anàlisis Econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona

Rajoy amb Puigdemont

Mariano Rajoy rep Carles Puigdemont a La Moncloa


Fa força temps, massa, vaig alertar sobre les negatives conseqüències que s'havia produït el progressiu esvaïment ( "Quan l'Estat s'esvaeix", Expansió 2013.07.09) de les institucions centrals de l'Estat (ICE = Govern + Corts + Poder Judicial) en la vida quotidiana dels catalans. L'assumpte ve de molt llarg i ha anat creixent al mateix temps que augmentaven les competències traspassades a les institucions de la Generalitat que, no contentes amb administrar sanitat, educació o seguretat amb total autonomia, van qüestionar, primer, la facultat de les ICE per aprovar normes bàsiques o esmenar les normes autonòmiques, i van acabar, finalment, per constituir-se en subjecte sobirà i iniciar el procés constituent que va portar a aprovar les anomenades 'lleis de desconnexió', a celebrar la consulta l'1 d'octubre (1-o) ia proclamar la república catalana.


TOT SEGUEIX IGUAL


El Govern d'Espanya va parar el cop d'Estat aplicant l'article 155 de la Constitució en el temps de descompte, va convocar precipitadament eleccions autonòmiques el 21-D i els ministres es van fer càrrec de les Conselleries en el interí, a l'espera que el nou Parlament va investir al President. Excepte pels cessaments habituals del personal de confiança i el desmantellament de les ambaixades i algun altre organisme menor, la destitució del govern de la Generalitat amb prou feines ha alterat el funcionament de les administracions catalanes, i els ministres en funcions, com els esperits purs, no s'han deixat veure per aquí en tres mesos i mig. Només els Tribunals recolzats pels serveis d'investigació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional han continuat treballant per desemmascarar les argúcies i estratagemes desplegades pel govern de Puigdemont i els comandaments de la policia autonòmica en la preparació de l'1-O i la consumació del cop d'Estat.


malparada NEUTRALITAT


Fins i tot menys han canviat les relacions quotidianes entre administradors i administrats. En nombrosos ajuntaments, les banderes estelades que engalanaven fanals i rotondes i cases consistorials segueixen onejant per tot Catalunya. Projectat a la façana de l'auditori municipal de Sant Cugat del Vallès (SCV), pot admirar aquests dies un enorme llaç groc i els espectadors veuen incrèduls com un subjecte amb aspecte lúgubre s'anuncia abans d'iniciar-se el concert que s'interpretarà (fora de programa) el 'cant dels ocells' per exigir la llibertat dels 'presos polítics'.


A Catalunya, les institucions autonòmiques van abandonar fa molt de temps qualsevol aspecte de neutralitat administrativa i es van convertir en corretges de transmissió de les consignes del govern de la Generalitat, sense que res fessin els Governs d'Espanya per impedir-ho. En els últims mesos, hem vist infinitat de cartells en dependències de Conselleries i Ajuntaments exigint la llibertat dels presos, ja funcionaris exhibir a la solapa llacets grocs en els seus llocs de treball. Els òrgans rectors i les organitzacions sindicals van convocar als membres de la comunitat universitària a manifestar el 20 de setembre contra la "repressió política" i la "involució democràtica". La passada setmana, la rectora de la UAB va autoritzar la celebració d'una festa organitzada pel sindicat d'estudiants dels 'països catalans' en què es prohibia expressament exhibir qualsevol actitud "masclista ... espanyolista o feixista".


Els professors en col·legis i instituts públics segueixen adoctrinant a nens i a joves sense cap pudor ni recança. L'endemà de l'1-O, puc donar fe que piquets d'estudiants impedien l'entrada en alguns centres i que alguns directors van proporcionar materials perquè els alumnes fabriquessin cartells que equiparaven la nostra democràcia amb la dictadura de Franco. Es van interrompre les classes i es va comminar als alumnes a sortir als patis (els qui es van resistir van ser escridassats) on la funció va acabar entonant 'Els segadors'. En el franquisme, això es deia 'formació de l'esperit nacional'. Fa uns dies, una amiga desolada em mostrava les paraules que la seva cunyada havia deixat al xat familiar: "encara que sigui professora d'anglès, ara vaig a adoctrinar fins i tot més". Una professora de català d'institut recomana als alumnes consultar la pàgina "verbscatalans", on costat de l'espai reservat per introduir el verb apareix la bandera estelada; no acaba aquí l'assumpte: en situar el cursor sobre la bandera apareix el missatge "Carles Puigdemont President de Catalunya".


L'entramat associatiu-mediàtic que va propiciar i va patrocinar el cop segueix també intacte. És cert que Sánchez i Cuixart, presidents de l'ANC i Òmnium, respectivament, estan empresonats, i Lloveras, l'alcaldessa de Vilanova investigada, ha renunciat a presidir l'Associació de Municipis per l'Independència (AMI). Però les tres organitzacions segueixen operatives i Gaseni (ERC), president interí de l'AMI, declarava en PuntAvui TV que "ami @ _Cat està disposada a donar suport al govern català ia donar suport a la direcció que prengui el país". Fa gairebé un any que vaig exposar en Expansió les raons per les quals l'AMI, una associació que "treballa únicament i exclusivament per la independència de Catalunya", hauria d'haver estat il·legalitzada. Doncs aquí segueix, com l'ANC i Ominum, promovent la república independent a casa ia l'estranger.


I aquí segueixen també al capdavant de l'entramat mediàtic els mateixos dirigents que han aclamat les decisions i accions dels governs de Mas i Puigdemont durant els últims anys en mitjans de comunicació públics o subvencionats per la Generalitat, i han llançat als seus 'bé pagaos' presentadors i tertulians estrelles a assetjar els líders dels partits constitucionalistes (Ciutadans i PP), sotmetent-los a interrogatoris de tercer grau. Al contrari, aquests mateixos comunicadors han mostrat una sol·licitud al caire del servilisme quan es tractava de difondre les declaracions dels protagonistes del cop, concedir entrevistes a cop de telèfon o reclamar la llibertat dels presos. En la dictadura, a aquest periodisme se li denominava 'premsa del règim'.


TEMOR


Els governs de Rajoy poc o gens han fet per canviar la situació des de 2011. Ara que s'han complert 100 dies de vigència de l'article 155 sense donar pal a l'aigua, el ministre Méndez de Vigo ens ha sorprès en declarar que el Govern, compromès amb la llibertat, estudia la fórmula perquè els catalans puguin decidir si volen que el castellà sigui llengua vehicular. Escolto atònit a alguns tertulians a Madrid qüestionar l'oportunitat de fer-ho ara per por a irritar i insuflar vida als alacaiguts secessionistes. Al marge de l'error d'apreciació en el seu diagnòstic -no estan tan debilitados-, em va cridar poderosament l'atenció el seu escàs coneixement de la realitat social. Malgrat les mobilitzacions constitucionalistes de la tardor passada, persisteix la por a parlar amb llibertat, molt més en l'àmbit escolar, i cap família assenyada està disposada a llançar els seus fills als lleons -mestres i professors majoritàriament secessionistes afins el sindicat USTEC, llevat que se'ls ofereixin sòlides garanties. Després de tant de temps sense fer res, el Govern hauria de començar la casa pels fonaments no per la teulada.


Els referiré una cosa que em va passar fa uns dies i em va commoure profundament. Em dirigia al cotxe quan em vaig creuar amb una senyora que em va preguntar si era el "senyor Clemente". Li vaig respondre afirmativament i després de presentar-nos vam començar a parlar. Es va mostrar indignada per tot el que està succeint, i quan li vaig comentar apuntant a l'Ajuntament que acabava de sol·licitar la retirada dels llaços grocs que cobrien l'entrada del Centre de Salut, em va demanar espantada que no assenyalés perquè podrien estar veient-nos. Aquí i ara, com durant el franquisme, hi ha por, autèntica por a expressar el que un pensa, especialment en les comunitats petites.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH