Més de 5.300 dones periodistes signen un manifest per la vaga del 8M

 

Manifestació del 8 de març de l'any passat a Madrid (EFE)

Les dones que treballen en empreses periodístiques -mitjans, agències o gabinets- van llançar el passat dijous un manifest signat ja per més de 5.300 professionals per, a més de adherir-se als motius generals que encoratgen la mobilització, denunciar les desigualtats i les actituds masclistes específiques que afecten els mitjans de comunicació.

Així, a més de defensar els seus drets exigeixen una premsa en la qual les dones tinguin el pes que es mereixen. La llista de professionals i les empreses en què treballen creuen tot el panorama comunicatiu espanyol i inclou així mateix a les treballadores autònomes que també denuncien les situacions de precarietat.

Tal com s'informa al bloc 'Les periodistes parem', les firmes s'actualitzen a les 10 del matí ia les quatre i les vuit del vespre.

MANIFEST 8M

Dones periodistes de desenes de mitjans i agències de comunicació, gabinets de premsa, i, en general, treballadores de mitjans i empreses periodístiques donem suport a la vaga general feminista convocada per aquest 8 de març. De la mateixa manera, instem a totes les companyes a que se sumin a la mobilització en la mesura de les seves possibilitats i circumstàncies.

Totes patim el mateix masclisme que les dones de la resta de sectors - precarietat, inseguretat laboral, bretxa salarial, sostre de vidre, assetjament sexual o menyspreus - però amb les particularitats associades a la nostra professió. Som conscients de la rellevància social del nostre treball i, per això, vam mostrar també la nostra preocupació per la visió parcial de la realitat que tantes vegades ofereixen els mitjans i en la qual falta la presència i aportacions de les dones. El feminisme també és necessari per millorar el periodisme.

Per això, en aquest 8 de març exigim als mitjans de comunicació i empreses periodístiques que tinguin en compte les nostres reivindicacions:

La bretxa salarial és una realitat en el nostre sector. Exigim a les empreses transparència salarial i una revisió de categories, complements i criteris professionals que permetin acabar amb ella.

Sostre de vidre. Les direccions dels mitjans i empreses periodístiques estan copades per homes. Reivindiquem el nostre dret a ocupar llocs de poder i responsabilitat ja que se'ns tingui en compte en les promocions professionals per a llocs intermedis.

Precarietat. Patim nivells de temporalitat superiors als dels nostres companys. De la mateixa manera denunciem la inestabilitat laboral de les companyes freelance i de les falses autònomes, una situació de precarietat que s'ha fet habitual en els últims anys.

Coresponsabilitat i cures. Denunciem que les dinàmiques de treball prioritzen el presentisme i la lliure disposició i són alienes a les necessitats de cura que tenen totes les persones. Creiem que la corresponsabilitat i la flexibilitat no ha de ser un assumpte de bona voluntat sinó una prioritat que les empreses han d'assumir perquè aquestes tasques es reparteixin per igual entre dones i homes. Com en altres sectors, una absència de conciliació real perjudica més a les dones, que acaben modificant o retallant els seus horaris per poder tenir cura i fins i tot abandonant la seva ocupació o canviant de professió.

Assetjament sexual i laboral. Són moltes les periodistes que han patit per part de companys i superiors, però també de fonts, situacions d'assetjament sexual. D'altra banda, el menyspreu, la condescendència, el paternalisme i els mansplaining estan a l'ordre del dia a les redaccions i fora d'elles, en la nostra activitat diària. Com a professionals de la comunicació patim assetjament en línia, a més de comentaris violents i masclistes en les nostres peces.

Els espais d'opinió i les tertúlies estan masculinitzats. Hi ha més que suficients dones periodistes i expertes que poden equilibrar aquests espais.

Mirada parcial i preocupació pels enfocaments. Totes aquestes bretxes que patim les periodistes tenen conseqüències, també en els continguts i en els enfocaments dels mitjans de comunicació. La visió de la realitat que transmeten és moltes vegades parcial i està esbiaixada perquè no té en compte en la mateixa mesura les experiències, els relats i les vivències de les dones que, sovint, són tractades com a personatges secundaris o amb estereotips. Un exemple és el tractament de la violència masclista, que en moltes ocasions segueix culpabilitzant la víctima. Les primeres pàgines, les obertures de mitjans i informatius són decidides per homes.

Instem a l'audiència i lectors i lectores a ser còmplices de les nostres demandes. Les dones signants d'aquest manifest ho fan a títol individual i no volem que cap partit polític, sindicat o mitjà de comunicació s'apropiï de les nostres reivindicacions.

Convoquem la lectura d'aquest manifest el 8 de març a les 12:30 a la plaça de Callao de Madrid i animem al fet que es convoquin altres lectures en altres ciutats del país. Companyes de Barcelona, per exemple, van a llegir-lo a la mateixa hora als Jardins de Montserrat Roig.