Mor als 69 anys el divulgador científic Jorge Wagensberg

|


Jorge Wagensberg

Jorge Wagensberg en una de les seves innombrables conferències


El científic i museòleg Jorge Wagensberg ha mort aquest dissabte als 69 anys al seu domicili particular, ha informat l'Hermitage de Barcelona en un comunicat.


Nascut a Barcelona el 1948, Wagensberg va ser director del Museu de la Ciència de Barcelona entre 1991 i 2005, i era el director artístic de l'Hermitage de Barcelona des del 2013.


El museu ha expressat el seu condol i dolor per la seva mort, i ha destacat que en els últims anys ha treballat "per construir una proposta museogràfica encaminada a fusionar art i ciència, com una gran àgora que fos un punt de trobada per a l'estímul del coneixement".


LA FUNDACIÓ LA CAIXA LAMENTA PROFUNDAMENT LA SEVA MORT


La Fundació Bancària La Caixa ha lamentat "profundament" la mort de Jorge Wagensberg, que ha mort aquest dissabte als 69 anys i que va dirigir al CosmoCaixa i l'Àrea de Ciència i Medi Ambient de l'entitat.


En un comunicat, ha destacat que Wagensberg va ser un "gran renovador de la museologia científica" i que va dedicar la seva vida a fomentar l'interès pel coneixement científic i la reflexió en públics de totes les edats.


La fundació ha anunciat que el CosmoCaixa guardarà aquest diumenge un minut de silenci a les 12.00 hores i les figures d'Albert Einstein, Charles Darwin i Marie Curie, que presideixen l'entrada de museu, lluiran crespons negres en homenatge de qui va ser el gran ideòleg del centre.


UNA VIDA DEDICADA A LA CIÈNCIA I L'ART


El científic i museòleg Jorge Wagensberg va esdevenir un gran divulgador científic que va contribuir a canviar el paradigma dels museus de ciència a través d'una mirada creativa i interdisciplinar amb museografies interactives i una clara vocació social.


Wagensberg (Barcelona, 1948) va estudiar Física a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar, i al llarg de la seva vida es va comprometre amb la divulgació de la ciència, acceptant el 1991 la direcció del Museu de la Ciència de Barcelona.


Les installacions de l'esmentat museu, inaugurat el 1981 i pioner a nivell d'interactivitat a Espanya, van donar lloc posteriorment a un projecte renovat que donaria a llum l'actual CosmoCaixa, amb més de 30.000 metres quadrats dedicats a la divulgació científica i referent internacional.


En 2006 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitt, i al CosmoCaixa Barcelona va ser guardonat per l'European Museum of the Year Award, institució afavorida pel Consell d'Europa, com el millor museu d'Europa.


Un any abans va rebre el Premi de Pensament i Cultura Científica de la Generalitat, i va ser president de l'European Collaborative for Science & Technology entre 1993 i 1995 i, el 2010, va ser membre fundador de l'European Museum Academy.


EL MUSEU COM A EINA DE CANVI


"En un bon museu o en una bona exposició es tenen moltes més preguntes al sortir que en entrar. El museu és una eina de canvi, de canvi individual i, per tant, també de canvi social", remarcava Wagensberg en un escrit.


La seva màxima aspiració era aconseguir que els visitants passessin d'una fase d'indiferència a una actitud d'aprenentatge, i optava per obviar maquetes i simulacions a favor de la realitat: "La realitat estimula més que qualsevol de les seves representacions. I és aquí, just aquí , on un museu de ciència adquireix potser tot el seu sentit en el segle XXI".


El 2005 va abandonar la direcció del CosmoCaixa per passar a dirigir l'Àrea de Ciència i Medi Ambient de la Fundació Bancària La Caixa, assumint la responsabilitat de tots els centres dedicats a aquest àmbit de l'entitat social.


ART I CIÈNCIA


Des de 2013, ostentava la direcció artística del futur Hermitage barceloní, en què proposava un relat d'unió entre l'art i la ciència amb museografies noves, convertides en àgora d'un nou espai per a l'estímul del coneixement.


Wagensberg va ser professor Teoria dels Processos Irreversibles a la Facultat de Física, i autor de nombroses publicacions científiques, assajos i llibres com 'Teoria de la creativitat', 'Només es pot tenir fe en el dubte', 'La rebellió de les formes' , 'El pensador intrús' i 'El goig intellectual', entre molts altres.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH