Pablo Iglesias, Podemos i la seva casta

Carmen P .Flores


Pablo Iglesias Ada Colau Xavier Domènech


El 2011, la indignació de la gent havia pujat uns quants esglaons més, fruit no només de la crisi econòmica, sinó també pels abusos dels poders polítics i econòmics. És en aquest moment quan els moviments ciutadans surten al carrer, ocupen la Puerta de Sol a Madrid durant bastants mesos per expressar la seva indignació. Les accions de protesta van córrer com la pólvora per la resta d'Espanya. El moviment va ser conegut com el 15M, que van deixar molt clar que eren els ciutadans els que lideraven les protestes, no els partits "tradicionals". Com en qualsevol esdeveniment, sempre hi ha alguns que se n'aprofiten i treuen partit. Aquest és el cas de Podem i, en menor mesura, IU.


Pablo Iglesias surt del moviment en la segona etapa d'aquest. Va capitalitzar el triomf del moviment ciutadà i va arribar a dir en moltes ocasions: "Som fills del 15M". I més que fills, es van convertir en pares, desallotjant els promotors del mateix al carrer, on els havien trobat.


Amb un discurs fresc, populista i acusant els partits de corruptes, i de casta, Pablo Iglesias i els seus companys de partit van aconseguir il·lusionar molts ciutadans que se sentien decebuts i orfes ideològics. Podemos es va convertir en un partit que molts veien com una la taula de salvació i en el referent per a tots ells. L'èxit se'ls va ennuegar més ràpidament del que pensaven. No van saber o no van voler dosificar, ni van crear una estructura de partit que els sustentarà. La democràcia participativa dels "afiliats" de baix a dalt que tant havien predicat resulta que es va donar la volta, per un terratrèmol de supèrbia i prepotència del seu cabdill, Pablo Iglesias. Les conseqüències són per tots conegudes, no entraré en més detalls.


Podemos ha anat perdent vots en totes les eleccions que s'han anat celebrant, les enquestes no li atorguen fins ara bons resultats. Però hi ha voluntat d'arreglar la situació ? Crec, sincerament, que no. Ara Catalunya ha de triar una nova executiva que dirigeixi el partit, quin partit?


I un cop més, Pablo Iglesias, tria a dit -des de dalt- el seu candidat, o sigui, el seu "tete", perquè això va d'amiguets. No són les bases, s'imposa i el disfressa amb que es van a celebrar primàries. Quantes pressions hi ha perquè Domènech, l'ungit pel cabdill bolivarià que dirigeix el partit. És a dir, que utilitza els mètodes de la "casta" per aconseguir el seu objectiu.


El més greu de l'assumpte és que, aquests "valors democràtics" s'han estès als "inscrits" com els diu ara Pablo Iglesias als afiliats de Podem, on altres candidatures que s'estan muntat com "alternativa" a Domènech, no volen fer primàries per ser elegits per les llistes, sinó triar una colla d'amics amb interessos comuns que no són més que per tenir la possibilitat de col·locar-se bé per accedir a algun lloc ben remunerat. És la democràcia pura i dura de l'elecció, tan directa que no passen per les urnes electròniques, és el que es coneix com "dedocràcia". Ja tenia raó quan Iglesias va dir que "venim per quedar-nos", es va oblidar d'especificar, "quedar-nos el control de tot el moviment, el partit, els càrrecs i el que faci falta".


Xavier Domènech, el candidat de Pablo Iglesias, que no gaudeix de moltes simpaties entre les bases de Podem Catalunya s'està buscant el seu propi futur donat que les seves relacions amb Ada Colau no són molt bones que diguem, és més, segons ens comenten algunes persones coneixedores del tema, Colau vol treure-se'l de sobre, perquè ja no confia en ell, pel seu afany de protagonisme.


Diu un refrany popular que "Déu els cria, ells s'ajunten i l'ambició els separa"

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH