Jordi Sànchez recorre al Suprem per poder acudir a la investidura al Parlament

|

Jordi Sànchez


El candidat a la Presidència de la Generalitat, Jordi Sànchez (JxCat), ha presentat el matí d'aquest dilluns un recurs d'apel·lació davant la Sala Penal del Tribunal Suprem perquè li permeti acudir a la seva investidura al Parlament.


En el recurs, Sànchez demana que la petició es tramiti amb la màxima celeritat possible tenint en compte "la suma excepcionalitat dels interessos en joc": tant els drets polítics del candidat a ser investit com els dels seus milions de votants.


La defensa Sànchez puntualitza que, tot i que el ple d'investidura previst inicialment per aquest dilluns ha estat ajornat pel president del Parlament, Roger Torrent, aquest no pot esperar indefinidament a saber si Sànchez pot acudir al ple, i assegura que qualsevol demora pot suposar una "frustració irremeiable".


Després de la decisió del divendres de Pablo Llarena, la defensa de Sànchez va anunciar que presentaria aquest dilluns a les 8.00 hores una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), encara que aquest diumenge es va desdir i va explicar que primer recorreria al Suprem, la qual cosa ha fet el matí d'aquest dilluns.


L'advocat de Sànchez, Jordi Pina, afirma en aquest recurs que denegar a un parlamentari democràticament triat de la possibilitat d'acudir al Ple d'investidura al que ha estat proposat com a candidat a president "comporta greus lesions de drets fonamentals i és una decisió que soscava greument alguns dels pilars bàsics de qualsevol sistema constitucional".


"CÀSTIG ANTICIPAT"



Enumera com a drets vulnerats el de participació política i accés als càrrecs públics, vulneració del dret a la presumpció d'innocència en imposar "un càstig anticipat", el dret a expressió d'opinions polítiques i al pluralisme polític perquè afirma que es criminalitzen idees.


A més, argumenta que la privació del candidat a acudir al ple suposa "una greu restricció de la democràcia com a valor superior de l'ordenament constitucional espanyol, puix que s'impedeix a una càmera parlamentària designada per sufragi escollir al candidat amb més suports".


VULNERA L'AUTONOMIA POLÍTICA



Per a Jordi Sànchez, aquesta decisió també suposa una greu limitació del dret de Catalunya a l'autonomia política reconeguda en l'article 2 de la Constitució, en impedir que el Parlament designi al candidat amb més suports.


En l'escrit, l'advocat Jordi Pina valora que alguns passatges de l'acte del magistrat Pablo Llarena contenen "consideracions d'oportunitat política totalment impròpies d'un sistema en el qual regeix la divisió de poders", quan el magistrat valora l'oportunitat de Sànchez com a candidat.


"Resulta senzillament inaudit que, en un sistema on regeix la divisió de poders, un tribunal efectuï tan obertament manifestacions sobre l'oportunitat política de triar a uns candidats i no a uns altres per part d'un Parlament", argumenta.


RISC A l'ORDRE PÚBLIC



Sobre els arguments de Llarena per denegar-li la sortida de presó, Pina apunta que el risc per a l'ordre públic que esgrimeix el magistrat no té justificació i creu que "es basa en pures intuïcions personals, que no haurien de ser mai la base de decisions judicials tan oneroses".


"En quin moment de la conducció se suposa que cometrà Jordi Sànchez una nova sedició o rebel·lió? Per ventura dins dels furgons policials que li traslladin al Parlament?", qüestiona.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH