La secessió va vulnerar els drets dels diputats i de la ciutadania

|

Parlament dui


La Sala Segona del Tribunal Constitucional (TC) ha declarat aquest dimecres 14 de març inconstitucionals i nuls els acords amb els que la Mesa del Parlament de Catalunya va rebutjar el passat mes de setembre la petició del grup parlamentari del PSC de demanar al Consell de Garanties Estatutàries un informe sobre la Proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.


El tribunal considera que la forma d'actuar de la Taula del Parlament durant aquesta jornada dels anomenats 'plens de desconnexió' que van culminar amb la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) del 27 d'octubre va vulnerar el dret dels parlamentaris a exercir la seva funció representativa i el dels ciutadans a participar en els assumptes públics.


La Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República ja va ser declarada inconstitucional per l'alt tribunal en un altre procediment.


La sentència, aprovada per unanimitat, considera que els acords de la Mesa van vulnerar el dret dels parlamentaris a exercir la seva funció representativa (article 23.2 de la Constitució) i també, per la seva relació amb l'anterior, el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics (article 23.1 de la Constitució).


Els acords de la Mesa del Parlament impugnats pel grup parlamentari del PSC van formar part de la tramitació parlamentària que va acabar amb l'aprovació de la Llei del Parlament 20/2017, de 8 de setembre, de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República.






AL MARGE DEL PROCEDIMENT


En aquesta resolució, el ple del Tribunal va assenyalar que la tramitació parlamentària de la llei es va dur a terme "al marge de qualsevol dels procediments legislatius previstos i regulats en el reglament del Parlament de Catalunya, improvisant i articulant ad hoc un insòlit llit" que deixava a l'arbitri de la majoria "les possibilitats d'intervenció i els drets de la resta dels grups i diputats".


Els arguments d'aquella sentència, assenyala ara la sala, guarden relació amb el present recurs d'empara.

De fet, per preservar el pluralisme polític és necessari no només respectar "la posició i drets de les minories", sinó també els drets dels representants perquè puguin exercir la seva funció en condicions d'igualtat i d'acord amb les normes reglamentàries.


Només així queda satisfet el dret fonamental dels ciutadans a participar en els assumptes públics.

Aquests drets fonamentals, afegeix la sala, "podrien resultar vulnerats en el cas que s'hagués incorregut en infraccions dels reglaments de les cambres, o d'altres normes ordenadores dels procediments parlamentaris, que haurien afectat al nucli de la funció dels representants polítics, nucli del qual forma part, per descomptat, l'exercici de la funció legislativa".


En aquest cas concret, l'eliminació del tràmit parlamentari consistent en demanar l'informe del Consell de Garanties Estatutàries "es va realitzar fora de tota previsió del reglament del Parlament de Catalunya i de la resta de l'ordenament aplicable".


En tractar-se d'un tràmit que garanteix "la regularitat constitucional de les iniciatives legislatives" i d'una facultat de diputats i grups parlamentaris, la seva supressió implica, adverteix la sentència, una "minva de la integritat" del procediment legislatiu i dels drets dels diputats a exercir aquesta facultat.


En conseqüència, eliminar de la tramitació la sol·licitud d'informe al Consell de Garanties Estatutàries afecta el nucli essencial de la funció parlamentària.


La sentència recorda que la "funció primordial" de tota assemblea parlamentària i, per tant, també del Parlament, és "representar a la ciutadania"; "Funció que només es compleix si els elegits pel cos electoral (....) s'atenen als procediments que l'ordenament disposa ia les regles jurídiques que (...) asseguren l'exercici dels drets i facultats dels parlamentaris, així com la participació no discriminatòria de tots els seus representants ".

S'assegura així, afegeix, "el necessari respecte de les minories, sense el qual el principi de majoria per a l'adopció final de decisions (...) posaria en risc la seva legitimitat".


El TC conclou que els acords impugnats, que declara nuls, van vulnerar el dret dels diputats recurrents a exercir les funcions representatives amb els requisits que assenyalen les lleis i també el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels seus representants.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH