dimecres, 23 de octubre de 2019

El TC decideix si Rajoy pot convocar eleccions a Catalunya a partir del 30 de març

|

Parlament cat

Saló de plens del Parlament de Catalunya


El 30 de març es compliran dos mesos de la investidura fallida i frustrada de Carles Puigdemont, sense que estigui clar encara si és possible una nova convocatòria electoral per part de Mariano Rajoy per desbloquejar la política a Catalunya. Ara, tot depèn dels terminis que decideixi el Tribunal Constitucional.


Així, segons publica el diari digital 'El Confidencial' citant fonts judicials, el debat entre els magistrats sobre el moment en què es posaria en marxa el termini legal per a la nova dissolució del Parlament de Catalunya està garantit. No hi ha encara una proposta concreta i encara s'està estudiant. Dimarts abordaran les bases per al desbloqueig, però no és previsible que resolguin ja que "l a rellevància del tema exigeix resoldre-ho per sentència i no en una mesura cautelar".


TERMINIS I CRITERIS


El PSC i el PP de Catalunya estudien i prefereixen la possibilitat que el Tribunal digui que aquest 30 de març és possible la dissolució del Parlament per part de Rajoy, amb les competències que li dóna l'article 155 de la Constitució. S'aplicaria, segons aquesta opció, l'article de l'Estatut que estableix que el termini corre des de la investidura fallida, en aquest cas la convocada d'Puigdemont que mai va arribar a celebrar-se. Així, les possibles eleccions serien 54 dies després, és a dir, a finals de maig. Per a això, s'aplicaria el criteri del Consell d'Estat que va permetre repetir les eleccions a la Comunitat de Madrid, després del 'tamayazo' el 2003.


Amb aquest objecte, el PSC va presentar un recurs d'empara, que està pendent de resolució al Constitucional i que començarà a ser debatut pels magistrats en el ple que s'inicia dimarts que ve. El recurs demana que, com a qüestió prèvia i mesura cautelar es resolgui el còmput dels terminis per a aquesta hipotètica repetició electoral. El Constitucional ja ho va admetre a tràmit, però va decidir no pronunciar de moment sobre les mesures cautelars reclamades. Abordarà el seu estudi en el ple ordinari del proper dimarts i, segons fonts jurídiques, la majoria de magistrats considera que la qüestió no s'ha de resoldre com a mesura cautelar, sinó en la mateixa sentència.


Segons informa 'El Confidencial', el criteri més probable dels magistrats és que considerin que el còmput dels dos mesos es faci amb la data de referència d'aquest 30 de gener i no des de la prèvia constitució del Parlament. Si aquesta fos la decisió no pot aplicar-se en cap cas amb caràcter retroactiu i donar així per fet que el termini acaba el 30 de març. En aquest cas el rellotge dels dos mesos es posaria en marxa des del dia que es dicti sentència i, per tant, la possible tornada a les urnes hauria de convocar al maig i celebrar-se més enllà del mes de juliol.


EL CALENDARI DE RAJOY ENTRE EL 155 I ELS PRESSUPOSTOS


D'altra banda, 'El Confidencial' cita fonts de Moncloa i del PP que assenyalen que han estudiat l'opció d'eleccions convocades per Rajoy el 30 de març. Tindria l'avantatge d'acabar ja amb la situació d'incertesa a Catalunya, coincidint amb una probable suspensió dels imputats després del processament i, per tant, evitant que puguin tornar a ser diputats. Tindria l'inconvenient que dificultaria l'aprovació dels Pressupostos per a 2018, ja que el PNB ho ha condicionat al l evantamiento del 155.


Com és sabut, el bloc independentista segueix sense arribar a un acord sobre la investidura. Aquesta setmana podria anunciar-se un nou candidat després de Puigdemont i Jordi Sànchez, encara que la dificultat segueix centrant-se en la disputa interna a la llista de Junts per Catalunya. El PDeCAT s'oposa a un independent com Elsa Artadi i l'entorn de Puigdemont és reticent a Turull. Amb això, a més, queda la incògnita del vot de la CUP.


Si hagués investidura se solucionaria el problema legal dels terminis perquè ja no hi hauria opció de repetir les eleccions. No obstant això, la resolució del Constitucional seria rellevant perquè establirà una jurisprudència per evitar en el futur aquest tipus de buits legals i institucionals. Seria la primera vegada que es pronunciés sobre aquest buit legal que pot afectar a altres comunitats i fins i tot a l'Estat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH