El Tribunal de Comptes presenta al Congrés l'informe que qüestiona la compra d'obres del Prado sense taxació prèvia

 

Fra Angelico, cartell de la Mare de Deu de Granada, nova adquisició per al museu

El Tribunal de Comptes presenta aquest dimecres al Congrés l'informe en el qual qüestiona l'adquisició per part del Museu del Prado i del Museu Reina Sofia de diverses obres sense que es realitzaran els "estudis previs" de taxació independent que, al seu parer, són necessaris per constatar que el muntant exigit pel venedor.

En el document de fiscalització, corresponent als exercicis de 2015 i 2016 del museu, l'organisme critica, en el cas del Prat, la compra del quadre de Fra Angelico 'La Mare de Déu de la Granada', per 18 milions d'euros, que, segons apunta, era un preu establert de forma "unilateral per la fundació propietària de l'obra", sense "una taxació professional independent aliena a interessos comercials".

Segons apunta, en els informes lliurats pel Prado, "no consta que hagi tingut lloc una negociació que hagués obert la possibilitat d'obtenir una baixada del preu".

En concret, els documents als quals va tenir accés el tribunal recullen un informe del director adjunt de Conservació i Recerca del museu en el qual es recull aquesta afirmació: "Encara que cap obra de semblant qualitat i importància deguda a Fra Angelico o als seus contemporanis ha estat venuda o subhastada en les últimes dècades, creiem que 18 milions d'euros és una quantitat d'acord amb les seves extraordinàries característiques ".

Per l'òrgan que presideix Ramón Álvarez de Miranda el terme "creiem" que fa servir el dirigent del Prado implica "incertesa" sobre si el preu sol·licitat és "realment indiscutible, sense deixar cap marge per a la seva negociació amb la part venedora".

EL QUADRE DE FRA ANGELICO

Precisament, en aquest terme es basen part de les al·legacions del Museu del Prado sobre aquest tema. En el document la institució assegura que s'usa aquesta fórmula perquè l'absència de vendes i subhastes d'obres de Fra Angelico en dècades "impedeix la comprovació d'aquest valor per comparació amb adquisicions d'obres similars".

Les al·legacions del museu no han fet canviar finalment l'informe del tribunal, que en les seves conclusions insisteix que "no consta la realització d'una actuació suficient orientada ala raonabilitat del preu sol·licitat pel venedor".

L'informe també inclou la fiscalització del Reina Sofia, a qui el tribunal a qüestionat que en la seva documentació sobre compra de patrimoni "no consta l'existència d'una taxació de les obres" adquirides "per una quantitat aliena i independent del venedor". A més, assegura que no s'ha justificat "la naturalesa i extensió de les necessitats a satisfer amb aquest tipus d'operacions".

D'altra banda, el document també s'uneix al Reina Sofia i al Prado per les seves deficiències pel que fa a la legalitat dels contractes que les dues institucions van realitzar entre 2015 i 2016.

Pel que fa al Reina Sofia assenyala que va acceptar "ofertes que no justificaven la solvència tècnica i econòmica", a més d'una "acceptació de possibles baixes temeràries sense verificar la viabilitat de l'oferta".

Pel que fa al Prado, el tribunal veu "insuficiències" en la quantificació dels preus de licitació dels béns i serveis adquirits. I censura que no la galeria no acredités que les adjudicatàries del museu estiguessin al corrent dels seus pagaments a la Seguretat Social.

Per la seva banda, l'informe es refereix també a l'activitat durant 2015 i 2016 del Thyssen-Bornemisza. Si és el cas, el tribunal denuncia que es realitzen "pagaments de factures expedides per preus superiors als contractats en cinc supòsits concrets" on, segons la seva opinió, "hi ha indicis de possibles responsabilitats comptables, com la no retenció de l'IRPF tot i que resulta preceptiva ".