dilluns, 16 de desembre de 2019

La Guàrdia Civil atribueix a Turull un paper "extraordinàriament rellevant" en el 'procés'

|

Rull, Forn, Romeva, Turull i Borràs arriben a l'Audiència Nacional per declarar


La Guàrdia Civil ha remès al Tribunal Suprem un informe datat el 28 de febrer en el qual detalla de forma detallada el paper que van jugar en el 'Procés' els alts càrrecs del Govern de Carles Puigdemont.


Entre ells l'exconseller de Presidència de la Generalitat i candidat a presidir el Govern, Jordi Turull, a qui atribueix un paper "extraordinàriament rellevant".


Els investigadors de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya aporten nombrosos indicis sobre les sis persones citades aquest divendres 23 de març pel jutge del Suprem Pablo Llarena, amb l'objectiu de revisar si dicta presó provisional contra ells.


1,6 MILONES EN EL REFERÈNDUM IL·LEGAL


La Guàrdia Civil ha acreditat en el Tribunal Suprem una despesa d'1,6 milions d'euros en el referèndum il·legal del passat 1 d'octubre, el pagament del qual es va repartir entre cinc conselleries: Economia, Treball, Presidència, Salut i Cultura. No obstant això, l'institut armat precisa que adonarà al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona de la despesa total de l'1-O.


Aquesta xifra és el resultat de sumar a la despesa de publicitat i del Diplocat, els 979.661 euros carregats per l'empresa Unipost pel cost vinculat al subministrament de paperetes, el cens electoral i les citacions com a component de taula electoral. Aquesta empresa va lliurar factures a la Generalitat que la Generalitat va repartir entre les Conselleries dirigides per Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa, Antoni Comín i Lluis Puig.


El citat repartiment es va realitzar per a "una millor ocultació de la despesa destinada al referèndum". Per a això, aquests cinc Departaments van contractar el repartiment d'unes 56.000 cartes certificades i altres 5.346.734 unitats (cens electoral) que es pretenia repartir com a ordinàries.


En la part de l'informe relativa al finançament, la Guàrdia Civil cita expressament als secretaris generals de les citades Conselleries: Josep María Jové, d'Economia; Josep Ginesta, de Treball; Joaquín Nin, de Presidència; Albert Serra, de Salut i María Dolors Portús, de Cultura.


La Guàrdia Civil també inclou les quantitats destinades per la Conselleria de Jordi Turull a la campanya de registre de catalans en l'exterior, per un total de 224.835 euros i per a la campanya de publicitat de difusió de l'1-O, a la qual van destinar 277.804 euros.


Finalment, els investigadors a informen al jutge Pablo Llarena de dos pagaments de 119.700 euros que va realitzar el Diplocat a l'empresa The Hague Center for Strategic Studies, a la qual pertanyien els observadors que van acudir per a la jornada del referèndum il·legal.


En el seu informe reflecteixen que, de l'anàlisi de la documentació, es dedueix que "els serveis prestats són realitzats en el marc de l'assessorament que es pretenia d'aquesta institució per al desenvolupament del referèndum il·legal de l'1-O, com a observadors internacionals".


INFORMARAN Al JUTJAT 13 DE TOT EL FINANÇAMENT


No obstant això, la Guàrdia Civil explica en aquest document que les actuacions que estan duent a terme s'enfoquen a esclarir les despeses de diversos aspectes del referèndum, a més dels esmentats. Es tracta dels quals s'hagin realitzat en publicitat, despeses directes, costos del programari, pàgines web, contractació de dominis, ordinadors i del call center.


A això, afegeixen els derivats dels informes relacionats amb la preparació de l'1-O, elaborats per Carles Viver o el seu entorn així com altres despeses relatives als actes de clausura, participació d'artistes i focs artificials.


En aquest sentit, expliquen que les línies de recerca que estan seguint s'han vist reforçades després de la localització d'un correu electrònic remès per Josep Ginesta vicenta a María Dolors Bassa, en el qual es demostra que el Govern català, mitjançant Acord de tots els membres del mateix, va aprovar la despesa i les accions necessàries per fer efectiva l'elaboració del referèndum unilateral d'independència.


Exposen, sobre aquest tema, que "totes i cadascuna de les accions enunciades en l'esmentat Acord estaven incloses en les línies de recerca plantejades" i per això, avancen que donaran oportú compte al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona del finançament de les esmentades accions.


Aquestes són les principals proves que pesen sobre les sis persones citades aquest divendres 23 de març pel jutge del Suprem Pablo Llarena:


Turull


JORDI TURULL, exconseller de Presidència:


Turull apareix com una figura extraordinàriament rellevant que ha de considerar-integrant del Comitè Estratègic. És evident que ha estat una persona tremendament propera al 'Procés' i de molta importància dins de CDC ". El seu departament va gestionar el disseny i la inserció de publicitat sobre el referèndum de l'1-O i el registre de catalans a l'exterior.


També va adquirir els dominis d'Internet relacionats amb el Pacte Nacional pel Referèndum i se'l relaciona amb la gestió del web del referèndum 'nivell / referendum2017' que el Departament de Presidència (Jordi Graells Costa) es va negar a bloquejar complint amb el mandat del TSJC .


Va participar en la formalització del Decret 139/2017 de convocatòria de l'1-O i, després de l'Acord del Govern, va assumir la "responsabilitat solidària de les decisions col·legiades". Aquest acord s'aprova a proposta del propi Turull, Oriol Junqueras i Raül Romeva.


Al Departament de Turull es va girar 198.871,76 euros dels 979.661,96 euros que la Generalitat va gastar "ocultant" els fons en cinc conselleries, tal com es acrediten de les factures d'Unipost per al subministrament de paperetes, el cens electoral i les citacions dels components de les meses electorals.


En el correu d'Oriol Junqueras apareix un missatge del 25 d'agost de 2017 al que Turull s'adjunta una carta sol·licitant "una aportació extraordinària" de 2.430.000 euros per a una campanya de contingut cívic. "Finalment va poder determinar-se que s'anava a destinar a promoure la realització del referèndum de l'1-O".


Va aprovar la campanya del "Sí o No" del cens de catalans a l'exterior, amb un cost acreditat de 224.835,25 euros. Apareix citat en sis reunions entre el 7 de gener i el 31 d'agost de 2016) reflectides en la Moleskine de Josep Maria Jové, exsecretari general de Vicepresidència. Es reflecteix el seu paper en les negociacions amb la CUP, defensant que "l'objectiu era obtenir la majoria operativa necessària per executar el full de ruta amb disciplina", així com la seva por que els lletrats del Parlament "desestabilitzessin" el pla.


Se'l relaciona, a partir de tres punxades telefòniques, amb l'ordre directa a Jové -aquest ho acredita en una conversa amb Elsa Artadi- perquè supervisés la data de la signatura del decret de les lleis de desconnexió del 6 i 7 de setembre de 2017, així com amb l'enviament de les cartes als ajuntaments perquè disposessin els locals per a la votació de l'1-O.


La Guàrdia Civil creu que GAMI pot ser Miguel Gamisans Martin, secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, dependent del Departament de Turull, al qual relaciona amb els encàrrecs a l'empresa T-Systems, l'encarregada del programa informàtic que va donar suport a la pàgina web del referèndum.


Es recullen declaracions públiques de Turull com la que aventurava que els treballadors de la Generalitat actuarien de forma voluntària pel que fa a l'1-O i que la prioritat dels Mossos seria el terrorisme en una situació d'alerta de 4 sobre 5, "deixant entreveure quin seria la seva actuació l'1-O ".


També va donar públicament les gràcies als alcaldes per sortir en defensa dels seus veïns i defensant els drets fonamentals i va fer altres declaracions participant en la "estratègia d'atacar a l'Estat", per exemple criticant la despesa en vaixells per policies sense ser capaços de complir la quota de refugiats.


Romeva


RAÜL ROMEVA, exconseller d'Afers i Relacions Exteriors:


Romeva va participar en la formalització del Decret 139/2017 de convocatòria de l'1-O i, després de l'Acord del Govern, va assumir la "responsabilitat solidària de les decisions col·legiades". Al costat de Puigdemont i Junqueras, Romeva és un dels que convoquen l'1-O.


"Va tenir una participació fonamental en la venda del relat a l'estranger en el que es va denominar internacionalització del 'Procés', tot això en l'exercici de les seves funcions públiques". La Guàrdia Civil diu que s'ha pogut acreditar que "va destinar pressupost i esforços de personal".


"Va buscar i va emparaular" amb dues empreses (Irai i ISCA-AIDC) el pagament de serveis de la missió d'observadors, "apalabrando" la despesa de més de 200.000 euros, tot i que la Guàrdia Civil diu que desconeix si es va realitzar el pagament. Més endavant s'acredita el pagament a The Hague Center per valor de 119.700 euros a canvi del servei dels observadors.


El seu Departament va realitzar estudis i fins i tot un projecte de llei per a la realització de la votació electrònica per Internet orientat als residents a l'exterior. No es va dur a terme, tot i que "sí es va utilitzar aquest cens per a realitzar la votació mitjançant la fórmula habitual" gràcies al projecte liderat per Romeva i el seu secretari general Aleix Villatoro.


Figura en l'agenda Moleskine de Jové a favor d'una presidència coral o debatent sobre el full de ruta i les lleis d'estructura d'Estat i declaració d'independència. "Ha apuntat que l'única manera perquè des de fora pressionessin a l'Estat era que fossin fins al final mantenint amb fermesa el full de ruta i decrets exteriors".


Se li atribueix, d'acord a l'agenda Moleskine, que les eleccions constituents estaven molt qüestionades i que era favorable a un referèndum d'independència no unilateral, ampliant la participació als comuns.


A diferència de Turull, en els seus correus electrònics si apareixen elements d'interès: va establir l'estratègia amb països estrangers "pretenent funcionar com un ministeri d'afers exteriors estatal". Va donar instruccions a Albert Royo, màxim responsable de Diplocat.


Declaracions públiques negant el risc de fractura social o que la independència es declararia en 48 hores. "Va ser més lluny i, davant la possibilitat que s'activés l'article 155, va dir que la Generalitat no es tiraria enrere". També va qualificar de presos polítics a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.


Rull maig


JOSEP RULL, exconseller de Territori:


Va subscriure el full unitària del procés sobiranista del 30 de març de 2015 a nom de CDC amb la qual es va pretendre unir en un únic grup a totes les organitzacions sobiranistes que perseguien convertir-se en estat independent.


Va participar en la formalització del Decret 139/2017 de convocatòria de l'1-O i, després de l'Acord del Govern, va assumir la "responsabilitat solidària de les decisions col·legiades".


Va dir públicament que recuperarien a les urnes el que havien perdut per les armes o que el port de Palamós havia impedit atracar un ferri per allotjar policies. També va dir que la presència a port de Barcelona entorpia el seu funcionament normal i les exportacions.


Figura en diverses reunions d'acord a l'agenda d'Jové des de juliol de 2015, on s'interessa per la formació del Govern i el full de ruta de les lleis d'estructura d'estat o la declaració d'independència. També participa en assemblees de l'ANC on es tracten aquestes qüestions.


Dolorsbassa 1


DOLORS BASSA, exconsellera de Treball:


Va participar en la formalització del Decret 139/2017 de convocatòria de l'1-O i, després de l'Acord del Govern, va assumir la "responsabilitat solidària de les decisions col·legiades".


Al Departament d'Bassa es va girar 197.492,04 euros dels 979.661,96 euros que la Generalitat va gastar "ocultant" els fons en cinc conselleries, tal com es acrediten de les factures d'Unipost per al subministrament de paperetes, el cens electoral i les citacions dels components de les meses electorals.


Igual que els exconsellers Antoni Comín i Clara Ponsatí, la Guàrdia Civil assegura que Dolors Bassa "va voler assumir tota la responsabilitat del seu departament amb vista al referèndum en retirar als funcionaris les competències sobre els punts de votació".


Va dictar serveis mínims per a la vaga del 3 d'octubre "molt per sota dels habituals col·lapsant la mobilitat del transport públic i tancant els col·legis". Després va lloar el seguiment massiu i l'exemple de dignitat d'aquella vaga.


Hi ha "indicis" que des del seu Departament es va desenvolupar una base de voluntaris per a l'1-O i l'Agència Catalana de Protecció Social, entre d'altres iniciatives per donar viabilitat a una hipotètica Catalunya independent.


Marta rovira erc 15032018


MARTA ROVIRA, portaveu de JxSí:


Va subscriure en nom d'ERC full unitària del procés sobiranista del 30 de març de 2015. Apareix en infinitat de reunions programàtiques de l'agenda intervinguda a Jové, amb un paper destacat en el debat sobre les lleis de transitorietat i el procés constituent.


Jové "ret comptes" amb Rovira en converses telefòniques intervingudes sobre els passos que es van donant i la portaveu d'ERC al seu torn li posa al dia del que parlava directament amb Puigdemont i Junqueras. Tracten sobre els locals de l'1-O, les gestions amb l'AMI i els alcaldes, amb especial atenció a la situació de Barcelona; també aborden el ple del 6 de setembre sobre les lleis de desconnexió.


Entre les nombroses declaracions públiques i discursos, destaquen els seus pronunciaments a desobeir el Tribunal Constitucional o buscar la mobilització ciutadana. També aquelles en què va acusar l'Estat d'estar disposat a utilitzar armes de foc i l'exèrcit, i que hauria sang i morts, sense aportar proves d'això.


"Fins i tot havent-se declarat la DUI", recorda la Guàrdia Civil, "va manifestar que la via unilateral és un invent de l'Estat i va negar qualsevol il·legalitat".


Carme forcadell presidenta del parlament


CARME FORCADELL, expresidenta del Parlament:


En qualitat de presidenta de l'ANC va subscriure el full de ruta unitària del 30 de març de 2015. El 27 de setembre d'aquest any va assumir la presidència de la Mesa del Parlament que va autoritzar les votacions de les lleis de desconnexió que precedeixen a la votació, el 27 d'octubre de 2017, de la declaració unilateral d'independència pactada per JxSí i la CUP.


No va respectar els informes emesos pel lletrat major i el secretari general del Parlament en tres ocasions, el mateix 27 de octubre de 2017 (DUI), el 6 de setembre (lleis de desconnexió) i el 28 de març (pressupostos).


Participa en les reunions programàtiques reflectides en l'agenda de Jové, sobretot en la seva posició com a dirigent d'ANC i en el seu paper d'interlocutora amb la CUP.


Entre les seves declaracions públiques, es destaca la seva confiança que Catalunya seria "un nou estat al si d'Europa" com a mínim des de 2015, l'any que va afirmar que la Diada seria l'última "autonòmica". Llavors deia que no hi havia pla B al referèndum d'independència.


Va rebre a una trentena d'observadors que vigilarien per la correcta celebració de l'1-O i va agrair a alcaldes i mossos "fer-ho possible". Dies abans va dir que la policia catalana "no acceptava el control de l'Estat que havia ordenat la Fiscalia".


El 21 de setembre de 2017 "arengar i va liderar a les masses" davant el TSJC per demanar la llibertat dels detinguts després de l'operatiu de la Guàrdia Civil del dia 20, als quals va denominar presos polítics. Aquest dia va fer acte de presència en el Departament de Vicepresidència on es van produir incidents.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH