dissabte, 7 de desembre de 2019

Pimentel: "No hem de generalitzar la corrupció com una cosa pròpia de la gestió dels serveis públics"

|

Pimentel


Manuel Pimentel (Sevilla, 1961) és empresari, escriptor, editor i exministre de Treball i Afers Socials. En la seva carrera literària ha escrit obres diverses de narrativa i assaig, i en el llibre 'El interés general y la excelencia de los servicios públicos' (Editorial Almuzara), del qual n'és coeditor, defensa que la gestió dels serveis municipals ha d'anar en favor dels ciutadans, més enllà que sigui pública, privada o mixta.


Les polítiques municipals són les més properes en el dia a dia del ciutadà?


Sens dubte, ja que conformen el seu hàbitat quotidià. Escombraries, aigua, neteja de carrers. Sense els serveis municipals, la ciutat, senzillament, no seria possible.


Quan aquestes polítiques municipals funcionen bé, com la recollida d'escombraries o l'enllumenat públic, no hi ha reconeixement, però si alguna cosa falla, les queixes són ràpides i molt visibles. És poc agraït gestionar serveis públics?


Està clar que una adequada prestació dels serveis públics impacta de manera directa en la nostra qualitat de vida. Els seus resultats són tangibles i comporten un elevat nivell d'exigència per a qui els presta. Com a ciutadans tenim dret a exigir qualitat i transparència en la seva prestació. Però, com en qualsevol altra activitat, la gestió excel·lent sempre s'agraeix.


De què hauria de dependre que un servei públic externalitzi la gestió?


Tots els models de gestió són possibles i per decidir entre ells no cal partir d'apriorismes ideològics: cal pensar en el bé comú, en l'interès públic i del ciutadà, avaluar tècnicament les necessitats i complir la legislació.


La decisió d'optar per un model o un altre de gestió d'un servei públic s'ha de fonamentar en termes de qualitat i eficiència, tal com recull la normativa europea.


Cal preguntar-se qui gestionarà el servei de forma més eficient i econòmicament més sostenible. La gestió ha d'estar al servei dels ciutadans i no de les ideologies.


Per què sostens que el terme 'remunicipalització' és incorrecte i hauria de parlar-se d''internalització'?


Tant per la nostra Constitució com per les nostres lleis, la titularitat dels serveis públics sempre és pública. No es pot, per tant, remunicipalitzar el que sempre va ser municipal. El terme 'remunicipalització' evoca una recuperació de la cosa pública per al municipi, quan la veritat és que mai ha deixat de ser de titularitat municipal. Una altra cosa és que, legalment, aquest servei es pugui prestar de manera directa pel municipi, o externalitzant la seva gestió a través d'una empresa.


Qui es beneficia parlant en termes de 'remunicipalització'?


Amb l'auge dels partits populistes a partir de les últimes eleccions municipals, molts han vist una oportunitat per reforçar el seu discurs contra el privat de forma injustificada. En el nostre llibre, 'El interés general y la excelencia en los servicios públicos' , sostenim que la gestió dels serveis públics ha de respondre a la millor satisfacció de l'interès públic i no atendre a criteris ideològics que, en moltes ocasions, acaben perjudicant el ciutadà.


Manuel Pimentel


En quins casos has vist més vocació ideològica i partidista que d'aportar un servei públic de qualitat?


Hem pogut assistir a molts exemples. En general, quan un servei que ha estat bé prestat i a plena satisfacció ciutadana es vol 'remunicipalitzar', sol amagar un simple exercici ideològic. L'important és la ideologia i no l'avaluació tècnica, de qualitat ni financera.


Quins casos d'abús en la gestió municipal han de ser corregits?


Les lleis atorguen un gran marge a la gestió municipal. A canvi, els ajuntaments han de complir les lleis i garantir la seguretat jurídica. Per la seva banda, els prestadors de serveis han de garantir la qualitat i complir amb tots els seus compromisos. Si s'incompleixen, les lleis i els plecs contemplen les corresponents sancions.


En qualsevol cas, l'Administració juga un paper fonamental, ja que és la seva comesa actuar com a garant i supervisor de la qualitat d'un servei. Amb una bona tasca de control no hi ha lloc per a possibles abusos, que no són gens freqüents, per cert.


La corrupció és una llosa que fa sospitar de la gestió municipal?


Sens dubte cal fer un especial esforç de transparència per allunyar qualsevol ombra de corrupció. Però no hem de generalitzar la corrupció com una cosa pròpia de la gestió dels serveis públics.


Segons la teva experiència política, com exministre de Treball, hi ha polítics amb vocació de servei públic en tots els partits?


Sens dubte. El que passa que de vegades són poc visibles perquè, en general, dediquen més temps al debat polític que a la gestió pública, tasca molt exigent i discreta i, sovint, amb menys renom electoral.


Falta criteri d'avaluació tècnica a l'hora de decidir si una gestió és pública, privada o mixta?


És un aspecte prioritari i bàsic sobre el qual ha de pivotar l'elecció d'un model de gestió o un altre. Cal exigir-li a qualsevol ajuntament. Molts d'ells la fan adequadament, tot i que a altres només els interessa el discurs polític.


Quins avantatges i perills té la subrogació de contractes?


La qüestió no és tant aquesta, sinó que passa amb els empleats d'un operador privat que gestiona un servei que passa a ser reinternalizada. En aquest cas, cal recordar que un contractat laboral no passa de forma automàtica a convertir-se en funcionari.


A més del procés a través de concurs de mèrits que ha de passar cada empleat públic, cal tenir en compte que la decisió està sotmesa a les lleis de pressupostos en les quals sempre hi ha una limitació en matèria de taxa de reposició.


El cas de la gestió de l'aigua és un dels més polèmics, té el ciutadà informació suficient i transparent?


Al ciutadà, el debat li arriba molt esbiaixat, ja que només es coneix l'opinió dels polítics i no el balanç assossegat de les dades. Al ciutadà no li preocupa si la gestió és pública o privada, només vol obrir l'aixeta i que surti aigua de qualitat, amb bona pressió, al millor cost i en qualsevol situació.


En el llibre es parla del delicte de prevaricació omissiva si l'Administració no compleix amb el deure de vigilància en processos de concessió. En què consisteix?


Es tracta de casos en què de forma intencionada l'autoritat pública permet que s'estigui fent una cosa que per llei no s'ha de consentir. L'administració no pot renunciar, en cap cas, a la seva pròpia responsabilitat, ni en el moment de la concessió ni el posterior desenvolupament d'aquesta.


Llibre Manuel Pimentel



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH