Transparència en les pensions: Tu decideixes

José Molina Molina
Doctor en Economia i Sociòleg. Membre d'Economistes Enfront de la Crisi i de Transparència Internacional i President del Consell de la Transparència de la Regió de Múrcia.

Mani pensionistes bcn 170.318 acn


Els pensionistes han reaccionat amb mobilitzacions i presenten una batalla reivindicativa i emocionant. El detonant ha estat posar en dubte la sostenibilitat de la caixa de les pensions amb motiu d'haver-se quedat sense fons, i la guinda la cita de la ministra Báñez afirmant que el 0,25% de pujada és un esforç pressupostari molt significatiu. La reacció ha estat prendre el carrer i fer-se sentir per denunciar que el 0,25%, és a escombraries. He assistit com un jubilat més a la manifestació del dia 17 comprovant el grau d'indignació.


Vivim amb un sentiment de frustració, hem treballant tota una vida per construir un país modern aportant el millor de cada un de la seva trajectòria laboral, i ara situen a la població jubilada, una generació que ha sacrificat els seus millors anys suportant les dificultats dels anys seixanta ysetenta, inclosa la repressió per les reivindicacions sindicals amb una frustració de ser utilitzats pel sistema com a elements a amortitzar. Ara ens queda com ens recomana Innerarity, avançar en l'extensió dels drets completant el pas de l'univers abstracte dels drets polítics a l'universalisme concret dels drets socials. I qui se senti desbordat de la terea, en comptes de culpar altres, seria millor deixar pas a la nova equitat.


Aquesta situació ha fet que exploti la llista de greuges i s'han posat al descobert la bretxa entre els beneficiaris del creixement i la majoria socialque viu en precarietat econòmica.


És com un toc d'atenció per al que s'acosta quan entri en funcionament l'anomenat "factor de sostenibilitat". Una definició, la de sostenibilitat, que la llei 23/2013 s'aplica com ajust automàtic per a que l'esperança de vida, que augmenta, sigui el que justifiqui com un estrany conjur, la fórmula del que el pensionista ha de cobrar. Han creat un cercle viciós on a més longevitat menys ingressos, és a dir més pobres.


No deixen visió fora del cercle, tot el resolen dins dels límits d'aquesta màgica formula. No hi ha una mirada externa al sistema, i actuen com si no existís l'article 50 en la Constitució, on es garanteix el sosteniment del sistema de pensions al ritme que evoluciona l'economia. Als responsables d'avui cal dir-los que mirin cap als pressupostos públics de França, Alemanya, Itàlia, i en la majoria de la UE, on es recullen aquests suports al sistema de pensions públiques.


Per això volem reafirmar, per transparència en el sistema, que el problema no és demogràfic, sinó de distribució de recursos.


Les projeccions de població a partir del 2050 es mantindran constants. Així que tindrem una població constant i un nombre de pensionistes en augment. Fins a aquesta data la població no pensionista disminuirà. I es parla poc, que el PIB a llarg termini augmentarà al voltant del 2% amb una població constant, i amb ingressos per càpita creixents i no ho relacionen amb els seus efectes per a les pensions, però, sí tindrem més possibilitats d'ingrés per als no pensionistes i menys expectatives d'ingressos per als pensionistes. Amb aquesta evolució, si no rectifiquen, tindrem transferències de renda dels jubilats als actius.


SOSTENIBILITAT


El factor de sostenibilitat, cal dir-ho amb claredat, no ha estat elaborat amb el rigor que hauria estat desitjable en matèria tan important com aquesta. S'ha treballat amb tècniques d'aproximació, que alguns experts han qualificat de grolleres. No s'ha explicat amb racionalitat ni es divulga amb la màxima transparència el problema de fons: La rigorosa projecció generacional. Està en joc, com diu Fernández Cordón,  d'Economistes Enfront de la Crisi, el suport de milions de persones. Suècia, segons aquest autor, en el seu sistema de comptes nacionals introdueix estimacions periòdiques de l'esperança de vida de les generacions que es jubilen, elaborades per un òrgan gestor del sistema. A Espanya el correcte seria que l'INE elaborés els indicadors necessaris. No obstant això, s'ha optat per la precipitada introducció del correctiu de sostenibilitat, sense cap urgència que ho justifiqui.


Per això afirmo, que no hi ha transparència en el sistema i que pot pensar-se que des d'interessos ocults s'està influint per causar por a la ruïna de la caixa de les pensions per fugir de l'empara públic al paraigua de les pensions privades.


Cal recordar que Euroestat afirma que l'esperança de vida és més alta segons els nivells d'estudi, nivells d'ingrés, i baixa amb la precarietat laboral, o qualitat de vida, amb una evident transferència de renda de baix a dalt. Un altre exemple de desigualtat.


És urgent abordar el problema amb imparcialitat, transparència i coherència tècnica, per incorporar tots els canvis necessaris per mantenir el poder adquisitiu. El que amb tota seguretat implicarà aportar per aquest període demogràfic, els recursos necessaris -que n'hi ha-, però tenint molt clar que el que resulta insostenible no és el sistema, sinó els que defensen la precarietat existent i amenacen amb la ruïna econòmica si es canvia l'estructura de finançament. Els jubilats ho tenim molt clar, en altres països han trobat solucions, sí aquí es pretén utilitzar als pensionistes com a comodí per obtenir beneficis electorals, el joc és perillós. Un pensionista avui, després d'haver patit les estafes de les preferents, suportat la crisi i els malbarataments en inversions públiques inservibles, ha trencat el seu silenci i reclamen tots els drets, i els volen ara!

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH