Richard Roberts: "Els bacteris parlen al cervell, estaria bé saber què diuen"

CEDIDA EUROPA PRESS / CHRISTIAN RIBAS

El Premi Nobel de Medicina el 1993 ,, ha explicat que el coneixement actual del cos humà és limitat: "Sabem que els bacteris que viuen en els intestins parlen al cervell, i estaria bé saber què estan dient", ha reflexionat.

"Per a mi, el més emocionant en medicina en aquest moment és entendre el que anomenem microbioma, tots els bacteris que viuen a nosaltres", ha relatat en una entrevista d'Europa Press, en què ha afirmat que un individu sense bacteris moriria, però encara no s'entén gaire com funciona aquesta relació i el que els bacteris fan pels humans.

Favorable als probiòtics, el britànic ha assenyalat que es necessita saber més sobre com funcionen: "Crec que necessitem entendre molt més sobre com els bacteris parlen entre elles, com parlen amb nosaltres, i com el sistema complet funciona. I, llavors, podrem fer probiòtics apropiats".

Sobre l'origen d'aquest desconeixement, ha recordat que quan es va descobrir que els microbis i els bacteris produïen malalties i es van estudiar només els que s'associen a patogènesi: "I així, els bacteris, van rebre un mal nom", tot i que el 99,9% d'elles són bones i eviten el creixement dels patògens en el cos, com qui protegeix a la seva llar, ha comparat.

"ABUSEM DELS ANTIBIÒTICS"

En ser preguntat pel repte que plantegen les resistències als antibiòtics, ha afirmat: "Abusem dels antibiòtics, hem de parar", i l'ha vinculat al fet que els doctors els recepten en excés, amb els pacients demanant-los quan no són necessaris, i sense que els metges puguin persuadir-los que no els requereixen, de manera que s'estén la resistència.

Ha explicat que als Estats Units els metges cobren segons el nombre de pacients que visiten, de manera que les cites són més curtes i l'educació i la confiança amb els pacients no es desenvolupa com hi hauria, i es perd també l'efecte placebo: "Aquest efecte és fort. Si li dónes alguna cosa a algú i creu que es posarà millor, el 40% de les vegades es posarà millor", sense importar el que fos.

També ho ha atribuït a l'abús d'antibiòtics a la ramaderia, ja que els grangers van descobrir que milloraven la situació del bestiar si ho alimentaven amb antibiòtics: "Així que li van donar petites dosis d'antibiòtics, que és exactament el que has de fer per estendre la resistència", ha relatat el bioquímic.

ÚS DE TRANSGÈNICS

El britànic ha visitat Barcelona amb el cicle de conferències 'La ciència vista a través dels ulls dels premis Nobel', organitzat per la Reial Acadèmia Europea de Doctors (Raed) i la Fundació Bancària La Caixa que el va acollir al CosmoCaixa de Barcelona, on dijous va pronunciar la xerrada 'són segurs els cultius transgènics?', sobre els quals ha explicat: "Sí, són segurs, si no és que són més segurs que les plantes reproduïdes tradicionalment".

Ha atribuït l'actual moviment que alerta de la seva falta de seguretat, i que ha provocat que siguin illegals en diversos països, al fet que "Greenpeace ha descobert que és una bona iniciativa de recaptació".

Preguntat per si es podrien fer servir en animals, ha dit que sempre se'ls ha modificat --tot i amb procediments més lents-- i per això no hi ha vaques a la jungla però, usar-los en humans, s'ha observat: "Aquí entres en problemes ètics. Sí, podríem fer-ho. Però, voldries? ¿Hauries de tenir permès fer-ho? Crec que és una qüestió ètica".

"La meva posició és que si modifiqueu humans perquè no tinguin una malaltia, si tenen defectes de naixement o gens que els van a fer susceptibles d'una malaltia particular, està bé fer-ho. Però si vols modificar-los perquè siguin més alts, no crec que sigui alguna cosa bona", ha reflexionat, i ha opinat que creu que el límit ha de ser marcat per una decisió governamental, amb participació de tots els partits.

Roberts ha defensat els transgènics com una forma de millorar la productivitat dels cultius en els països en desenvolupament, enfront de la reproducció tradicional, més lenta i menys precisa.

"També pots millorar el contingut nutricional", ha explicat, i ha posat l'exemple d'un tipus d'arròs que van desenvolupar científics europeus, l'arròs daurat, que inclou beta carotens, una font de vitamina A, per tal de compensar la manca d'aquest nutrient, que afecta dos milions de nens cada any, ha assegurat, provocant la seva mort o que la seva falta de desenvolupament, però que no s'ha aplicat per tractar-se d'un transgènic.