El Defensor del Poble denuncia la falta de metges a les presons i la pèrdua de consultes

La presó d'Estremera (KIKE RINCÓN)

El Defensor del Poble ha constatat en el seu recent informe anual lliurat al Congrés i al Senat el problema de la pèrdua de consultes i cites mèdiques que pateixen els presos i la manca d'un nombre adequat de metges a les presons com la d'Estremera.

L'última informació disponible posa de manifest que, en alguns establiments penitenciaris, el nombre i percentatge de consultes mèdiques, malgrat estar programades amb molt temps d'antelació, "i la consecució resulta en gairebé totes les ocasions molt costosa en termes del temps emprat fins que pot ser efectivament realitzada, no tenen lloc a causa de la manca d'efectius policials".

La Institució aprecia com "altament preocupant" que al Centre Penitenciari de Lama (Pontevedra) durant l'any 2016, 407 consultes mèdiques programades no es van realitzar per aquest motiu; en el de Burgos el nombre va ser de 143; 177 en el de Huelva; 299 en el de Jaén; 111 en el de Las Palmas; 266 a Madrid II-Alcalá d'Henares; 118 a Madrid VI-Aranjuez; 106 a Madrid VII-Estremera; 115 en el de Màlaga; 812 en el de Palma de Mallorca; 178 en el de Teixeiro (la Corunya); 154 a Las Palmas II i 73 en el de Tenerife.

"Aquestes voluminoses xifres porten a plantejar la necessitat que sigui abordada l'adopció urgent de mesures efectives, ja que sembla que les reunions dutes a terme, amb la finalitat d'explorar conjuntament alternatives viables, han de donar ja pas a l'adopció de mesures concretes per solucionar els problemes existents, que lògicament en determinats casos implica l'adequada dotació d'efectius policials per dur a terme aquest servei", assenyalen.

El Defensor assenyala que la petició que els interns aprofitin sortides del centre per a acudir ells mateixos pels seus propis mitjans a la consulta "sembla desconèixer que la data de consulta és prèviament fixada per les autoritats sanitàries, de manera que si no es realitza per part dels establiments una tasca prèvia de sincronització entre les dates de gaudi de permisos, sortides i assignació de cites, de poc servirà aquesta tasca de sensibilització".

Per tant, l'organisme que dirigeix en funcions Francisco Fernández Marugán, considera que han de ser preses mesures que tinguin "efectivitat directament per si i que no depenguin de la coincidència de la sortida i la fixació d'una cita mèdica, particularment si ens referim a interns que es troben en primer i segon grau de tractament".

A més, es dóna la circumstància que en els centres penitenciaris d'Albolote (Granada), Algesires (Cadis), Alacant II-Villena, Burgos, Castelló II-Albocasser, Còrdova II, del Dueso (Cantàbria), Jaén, Las Palmas, Lleó , Madrid II-Alcalá Meco, Madrid VI-Aranjuez, Palma de Mallorca, Sevilla II i Tenerife, hi ha un percentatge "cridaner" de consultes programades i no realitzades de les quals no resulta possible conèixer el motiu.

L'informe destaca que aquestes disfuncions "no són una mera molèstia o incomoditat, sinó que repercuteixen directament sobre la salut de les persones privades de llibertat sobre les quals l'Administració penitenciària i els que amb ella col·laboren en matèria de trasllat d'interns, té un deure específic d'especial protecció legalment establert ".

EL CAS D'ESTREMERA

D'altra banda, el Defensor del Poble també va tenir coneixement l'any passat de la presó madrilenya d'Estremera, que alberga a més de 1.000 interns, va estar afectat per causes, que encara no han estat aclarides, de manca de personal facultatiu.

D'aquesta manera la prestació del servei que correspon als facultatius de la sanitat penitenciària hauria estat prestada durant un mes mitjançant el sistema de guàrdia localitzada.

Segons el criteri de la Institució, el servei mèdic d'urgència ha d'efectuar-"preferentment mitjançant un sistema presencial i, en tot cas, resulta inacceptable, com plantejava la compareixent en el seu moment, que s'obligui als infermers dels centres penitenciaris a assumir obligacions relacionades amb la salut de les persones privades de llibertat que es corresponen amb funcions pròpies i exclusives dels facultatius".

La mida de l'establiment, la tipologia d'interns que alberga, les patologies que pateixen, així com la distància del centre penitenciari a la instal·lació hospitalària de referència més propera, unit a l'escassetat de serveis públics d'emergència ia les dificultats per a la immediata disponibilitat de forces conductores i sobretot la impossibilitat que els infermers dispensin medicaments que estiguin subjectes a prescripció mèdica sense prèvia recepta mèdica i ordre de dispensació, "fa difícil l'admetre que l'Administració penitenciària estigués en situació de poder garantir adequadament, durant el referit període, la prestació sanitària a les persones privades de llibertat en aquest centre penitenciari".

Per tot això, el Defensor ha de recordar el deure que correspon a l'Administració d'organitzar els seus serveis de manera que es protegeixi la vida i integritat física de les persones, i que la prestació sanitària a les persones privades de llibertat a la qual està obligada " exigeix al seu torn la dotació d'un nombre suficient de professionals sanitaris, evitant atribuir a alguns d'ells a l'exercici de funcions per a les quals no es troben legalment habilitats".