Operació contra els sabotejadors dels CDR

 

VILAPRESS

La Guàrdia Civil ha llançat aquest dimarts un operatiu per ordre de l'Audiència Nacional contra integrants dels Comitès de Defensa de la República (CDR) responsables dels últims sabotatges portats a terme a Catalunya en què ha detingut quatre persones, dues d'elles a Viladecans i Esplugues de Llobregat (Barcelona).

La persona detinguda a Viladecans es Tamara C. Els CDR han estat objecte d'investigacions de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional des de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.

Per Setmana Santa van protagonitzar diversos sabotatges amb talls de carreteres i l'obertura de les barreres en diverses autopistes catalanes.

La Guàrdia Civil s'ha portat detinguda al migdia d'aquest dimarts a la dona de Viladecans CDR.

Se la investiga per presumpte terrorisme i rebel·lió en el marc de l'operatiu de l'Institut Armat coordinat per l'Audiència Nacional, per la qual cosa serà traslladada a Madrid.

La Guàrdia Civil atribueix a la detinguda un paper d'"ideòloga" per, entre altres accions, haver enviat un àudio cridant a la mobilització.

Ha estat traslladada fins als calabossos de l'Institut Armat en Tres Cantos (Madrid), a l'espera que passada a la disposició del Jutjat Central 6 de l'Audiència Nacional.

Els Mossos d'Esquadra han dissenyat un pla especial davant l'increment de les seves accions, i dilluns van desplegar un ampli cordó de seguretat per la protesta d'unes 500 persones convocades pels CDR a L'Auditori de Barcelona amb motiu del lliurament de despatxos als jutges per part del Rei.

INTERIOR

El Ministeri de l'Interior ha rebut peticions de jutges i fiscals perquè se'ls presti escorta personal, arran de les amenaces que d'aquests comitès per les detencions i empresonament de líders del procés.

En aquestes amenaces, el Govern central i ara el Ministeri Fiscal han advertit la presència i actuacions de líders dels CDR, informa 'El Confidencial Digital'. Els assenyalats per l'Institut Armat són Helena Vázquez, del CDR de Sants, Yasmina Argaz, del de Calella, Inma Zapata (Pineda de Mar), el diputat de la CUP Antonio Baños i l'activista Pol Castellví, entre uns altres.

La Fiscalia General de l'Estat ha transmès a les seus provincials de Catalunya les directrius concretes a tenir en compte per a les actuacions contra els capitosts dels CDR que han promogut accions violentes.

Les diligències a adoptar contra els CDR són molt més complicades que les practicades fins ara contra altres associacions independentistes. Ha estat més senzill identificar fins ara el paper que han dut a terme l'ANC i Ómnium en els fets investigats pel Suprem i l'Audiència Nacional.

Els CDR estan constituïts de forma completament informal, la qual cosa impedeix la identificació dels seus líders i dels organitzadors de les manifestacions i esdeveniments. No tenen membres com a tals, sinó que aparentment ciutadans que ho desitgen se'ls uneixen de forma espontània per formar part de les seves activitats i s'ofereixen per coordinar-les.

Els Mossos tampoc poden practicar escorcolls en seus ni requerir representants autoritzats documentació rellevant, perquè no s'han organitzat com una associació a l'ús, sinó d'una manera completament enfocada a les accions de carrer i per tant, com més anònima millor.

Per tant, els agents només  poden practicar “seguiments individuals” a cada membre concret de CDR sobre el qual tinguin sospites d'haver participat o orquestrat actes violents.

En aquest sentit, les Fiscalies provincials catalanes han ordenat als Mossos que practiquin seguiments als capitosts dels comitès o als qui, per les seves actuacions, puguin ser els cervells i impulsors de fets violents.

La majoria dels comitès han obert comptes en Twitter, Facebook i Instagram, però el seu principal canal de transmissió de convocatòries és Telegram, un sistema de missatgeria instantània que experts informàtics consideren més segura que unes altres com Whatsapp.