Els lletrats del Parlament avalen que la Cambra validi els decrets del 155

 

La Cambra podrà validar els decrets sense que comparegui l'Executiu.

Els lletrats del Parlament han assenyalat que la Cambra catalana pot validar els decrets que hagi signat el Govern espanyol en nom de la Generalitat mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució sense necessitat que cap membre de l'Executiu de Mariano Rajoy comparegui davant l'hemicicle.

Els lletrats s'han pronunciat així en un informe jurídic signat per Ferran Domínguez després que la majoria independentista rebutgés convalidar en l'últim ple dos decrets signats pel govern Espanyol en nom de la Generalitat.

Els independentistes van al·legar llavors que el reglament del Parlament obliga el signant del decret a comparèixer davant el ple abans de la convalidació, però l'Executiu central va descartar fer-ho.

Els lletrats apunten que és cert que el reglament parla d'una compareixença prèvia de l'Executiu, però assenyalen que l'Estatut no obliga a això i que no convalidar els decrets "podria infringir" els drets dels diputats.

Indiquen que a causa del context d'excepcionalitat derivat del 155, "no és possible fer una lectura exclusivament literal" del reglament del Parlament que fa a la compareixença d'un membre de l'Executiu i que fer-ho porta a un absurd jurídic.

A més, recorden que hi ha un precedent de validació d'un decret derivat del 155 sense que cap membre del Govern comparegués abans davant del ple el 15 de novembre de 2017, i indiquen que la finalitat d'aquesta compareixença és fer una explicació prèvia que no ha de condicionar el debat posterior entre els grups.

"LA GENERALITAT ÉS ESTAT"

Els juristes del Parlament expliquen que el 155 estableix que el Parlament ha de controlar el Govern central i que Espanya és "un Estat compost, cosa que no implica que les autoritats estatals s'hagin de sotmetre al control dels parlaments autonòmics, sinó tot el contrari".

No convalidar els decrets, afegeixen els juristes, significaria "contradir també la lògica de l'article 155 i es trencaria el disseny institucional previst constitucionalment i estatutàriament".

També apunten a "la necessitat que l'Estat i les comunitats autònomes col·laborin en l'exercici de les seves competències respectives", i defensen que Catalunya no és un conjunt institucional aïllat.

"Les comunitats autònomes són també Estat, és a dir, la Generalitat de Catalunya és Estat", argumenten, i esgrimeixen que les comunitats no són ni poden ser alienes a l'interès general de l'Estat.