dimecres, 16 de octubre de 2019

La querella a Llarena del Parlament aviva discrepàncies entre lletrats

|

Mesa del parlament pregunta a lletrats


La querella per prevaricació contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena encarregada per la Mesa del Parlament ha generat una situació inèdita i ha avivat discrepàncies internes entre els lletrats de la Cambra.


Mai abans el Parlament havia hagut d'afrontar una querella penal contra un jutge i els lletrats estan ara estudiant com fer-ho, ja que cap d'ells és expert penalista.


La Mesa va decidir divendres passat, a petició del president Roger Torrent i amb els vots de la majoria independentista, encarregar als lletrats una querella contra Llarena per impedir la investidura dels tres candidats proposats fins ara: Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull (JxCat).


Els juristes de la Cambra analitzen ara com fer-ho ia qui d'ells encarregar-se: molts es neguen a assumir aquest encàrrec i ja han manifestat que no participaran en una iniciativa d'aquest tipus.


En tot cas, no prendran una decisió fins que la Mesa no resolgui el recurs que Cs ha presentat aquest dimecres contra la decisió d'interposar la querella .


Aquest recurs de Cs, segons diverses fonts consultades, s'analitzarà en la propera reunió de la Taula prevista per al dimarts però té pocs aspectes de prosperar perquè el reglament del Parlament no deixa clar si es pot recórrer una iniciativa així.


Concretament, el reglament, en el seu article 38, especifica que els grups poden sol·licitar a la Mesa que reconsideri una decisió "d'índole parlamentària", com és el cas d'escrits, iniciatives i acords, però no querelles.


Com que mai abans s'havia presentat una situació així, es podria demanar que el reglament s'interpretés considerant que una querella és una iniciativa "d'índole parlamentària", però els juristes s'inclinen per descartar-ho.


LLETRATS ESTAN "INCÒMODES"


Segons diverses fonts, els lletrats del Parlament estan "incòmodes" amb aquesta situació i haurien preferit que la querella s'encarregués a experts penalistes externs a la Cambra o, com a mínim, se'ls hagués consultat.


No és la primera vegada que a causa del procés sobiranista els lletrats estan en el punt de mira, i l'última vegada va ser quan se'ls va encarregar que diguessin si els terminis per a unes eleccions automàtiques estaven corrent després de no poder investir Carles Puigdemont.


L'informe es va encarregar llavors al lletrat major, Antoni Bayona, però es va considerar que tenia massa càrrega política i es va refer amb la rúbrica del secretari general, Xavier Muro -el primer jurista es va negar a signar la nova versió-.


Als lletrats també se'ls va demanar que es pronunciessin sobre la legalitat d'una investidura telemàtica de Puigdemont i aquell tema també va generar diferències internes entre el cos jurídic: finalment, van indicar que no podia fer-se.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH