La crisi i la renaixença del primer videoclub d'Espanya

A Barcelona és el lloc on es va establir el primer videoclub de tota Espanya. Poca gent ho sap i encara menys gent sap que aquest videoclub encara està en peu. El seu nom: Video Instan. I fins ara estaba a Enric Granados, però per motius dels alts preus del lloguer i de devallada del negoci, ara s’han vist obligats a mudar-se. A mudar-se, sí, que no tancar com molta gent es pensa.

Per aconseguir-ho, la propietaria del local, Aurora Depares, filla dels propietaris originals, ha posat en marxa una campanya de micromecenatge, o crowdfunding, com en diuen ara, per totes les plataformes posibles. En primer lloc, a través de la plataforma Ulule, però que s'ha difós i presentada a través de la web de videoclub, així com pel seu Facebook., Twitter i Instagram. Un projecte que a simple vista pot semblar difícil però que l’Aurora, amb tota la seva energía i amor pel videoclub i el cinema, emprèn amb tota la energía.

I es que l’Aurora no vol deixar enrere un negoci familiar que neix l’any 1980 i que tot i les crisis ha seguit endavant. Un negoci que manté l’amor per les pel·lícules i pel concepte de videoclub que tenien els sues pares:

- Als meus pares els hi agradava molt el cine. No hi havia cap lloc on poder comprar VHS, van sortir els primers reproductors i com el meu pare es empresari de mena va decidir montar un videoclub. Van anar a París i a Londres, on ja existien ,i van comprar aquestes estanteries curvades tan característiques. No hi ha enlloc més que allà i son curvades (com fen un cercle) perque és com es veuen millor les películes que hi ha.

"Van començar al carrer Comerç perque quedava a prop de casa, però en un any el local es va quedar petit i vam arribar aquí. Mon pare sempre explica que el local estaba destroçat. I va ser un bombazo. Mon pare anava a comprar les pelis a una fira que es deia Sonimag on sortien les primeres pelis, quan encara no hi havia ni legislació per la reproducció en VHS ni res, i poc després va decidir comprar totes les pelis. Les bones i la serie B, que en aquell moment tiraven molt".

BREU HISTORIA D’UNA PASSIÓ I UNA LLUITA

L’Aurora, doncs, ha mamat el negoci del videoclub i ha crescut estimant les pel·lícules, de fet , explica, “jo vaig intentar estudiar Dret, perquè veient tant de cine i pelis de judicis, vaig voler ser advocada estil Estats Units i arreglar el món, que està fet una merda. El món continúa sent una merda i no sóc advocada. No m’agradava estudiar. Em tiraven molt les pelis, estar de cara al públic, els saraos de quan venía gent coneguda. Em tirava més”.

“Va ser un moment de crisi, la primera crisi, i per ajudar al negoci familiar. Començant des d’abaix i portant-lo jo després”, recorda l’Aurora.

- O sigui hi vas entrar perque t’agrada i no pel fet de formar part del món del negoci

- El videoclub des de fa vuit anys no és un negoci.

- Què ha fet caure el negoci?

- Hi ha tres factors. El principal és la piratería. La piratería comença a saco al 2008 i no para i continua havent piratería a dia d’avui. Que aixequi la mà qui no s’ha piratejat una peli. Jo puc, però poca més gent. I va ser l’any de la crisi económica, aquella crisi que deia el president que no teniem. Però la última i més famosa va arribar fa dos anys.

Després arriben totes les plataformes online i el model de consum. És veritat que ha canviat el model de consum. Però contra un model de consum diferent jo ja hem busco la vida. Jo ja baixo preus, allargo periodes de lloguer, procuro tenir un personal més preparat per atendre a la gent, recomenar pel·lícules, enviar una newsletter… Jo ja ho intento.

- I com es surt d’aquí?

- Davant la piratería, les plataformes i el model de consum, decideixo que Video Instan ha de tenir el seu tret diferencial que li dongui valor. I comencem a fer presentacions, portem el director, actors, i gent que fa cinema, però també fem presentacions, xerrades, tallers per nens,… Jo mai dic ‘no’ a res.

Tot i així la situació ha canviat i al setembre de 2017, els nous propietaris de la finca van decidir apujar el preu del lloguer i l’Aurora es va enfrentar al món inmobiliari. Un món ple d’especuladors, però en el que, com ella mateixa explica, va ensopegar amb gent molt agradable.

- Els propietaris de la finca la van vendre fa tres anys, amb els propietaris antics vam negociar anteriorment un lloguer pels propers anys, però van vendre la finca abans de deixar res per escrit. Els propietaris deien que van negociar per tres anys i el meu pare i jo deiem que per cinc. Però com no hi havia res escrit i compren la finca… al setembre m’envien un burofax dient-me que s’ha acabat el meu contracte i que el nou preu es de 8.000 euros, que tot i que no em va bé em sembla lícit que vulgui posar aquest preu. Jo intento explicar que teniem això pactat però com no hi havia cap paper…

"Jo vull dir que em van tractar molt bé. Vam parlar amb els nous propietaris tractant-los d’explicar que havien acordat cinc anys, però també van entendre què suposa buidar un local, trobar un local nou, transportar tot això, fer un nou projecte, engegar un crowdfunding, i m’han donat marge. Això va ser el setembre, som a l’abril i segueixo aquí. Ho dic perquè molta gent quan dic que me’n vaig critica que si especuladors, etc…No és el meu cas".

- Imagino que va ser un moment dur…

- Quan em van enviar el burofax i va venir la secretaria, sí, em vaig posar a plorar, en plan, el que sabia que havia de venir, ha vingut. Però em va durar deu minuts. Després vaig agafar un paper i un boli i apuntar possibilitats, vaig anar rallant i em vaig quedar amb aquesta idea.

Mirar enrere està bé per tenir bons records, però per res més. A més en aquests moments estic sóla i he de tirar endavant. Tinc el meu marit que em dona suport i la Montse, que porta amb mi deu anys, però la que va a buscar el finançament, jo, la que va idear el projecte, sóc jo… Però no he pensat que passarà el momento que tanqui la porta per última vegada, no. Ja arribarà.

- Però he sentit que hi ha una persona del món del cinema español molt important que s’ha solidaritzat amb tu.

- Ho he fet jo sola. Juan Antonio Bayona ('Lo imposible') donava la casualitat que sí era client i ens ha ajudat i ajudarà en el crowfunding, però he estat jo qui he buscat a la gent de la tele i del cinema perquè vingui i jo no coneixia a ningú. Sí és cert que la marca la tenim i li dec al meu pare i una mica a mi per la meva manera de ser, de tirar endavant. Han vingut des dels protagonistes de 'Merlí', Albert Serra va fer una presentació xulíssima…

- Com s’ho ha pres la clientela de tota la vida?

- La majoria molt bé, la veritat. Aviam, els hi poso molt fácil. Els hi dic que tenen un parking al costat, que és veritat, que poden agafar l’H10, està a sis carrers d’on ha estat tota la vida. A la gent que no li fa tanta gràcia és la que viu just al davant, però està aquí al costat. La gent que viu al voltant, tothom s’ho pren molt bé.

I es que Video Instan encara és d’aquells llocs que manté la clientela dels seus origens i l’Aurora recorda certs noms: “el senyor Sebastià, el sr. Vinyes, aquests eren clients de mare. Pablo, que és més d’ara”. I és cert, Video Instan manté un client fidel. Abans de realitzar aquesta entrevista, esperant a que fós l’hora d’apertura del videoclub, ja hi havia tres persones esperant, persones que l’Aurora va reconèixer quan hi va arribar i els va veure. Tota una evidencia de que manté l’amor i el clima per aquest negoci familiar.

EL NOU VIDEO INSTANT

Però, com bé diu l’Aurora, una dona forta, amb energía, i amb ganes de seguir endavant amb el videoclub, ja només pensa en cóm será el nou videoclub ubicat al carrer Viladomat, 239 de Barcelona. Treu el plànol i comença a descubrir els detalls. “Tindrà dues entrades independents, una directe a Video Instan i l’altre a la cafetería amb un petit cine i la sala de reunions”.

- I será videoclub de tota la vida?

- Tot igual, tot videoclub. Venta i lloguer de pel·lícules. A part, de la cafetería i el cine.

- Cóm és la idea del cine?

- Lo del cine no ho sé encara, perquè mai l’he gestionat i estic mirant pressupostos, perquè fer un cine digital, té un preu i electrònic, un altre. I entre el crowdfunding i la inversió que hi pugui posar, per una sala de cinema digital no arribaré, així que, de moment, començarem per l’electrònic i si va bé ja passarem al digital.

Tinc clar que les pel·lícules que passarem serán pelis nostres, cicles de cinema i que estigui molt enfocat als nostres socis sense excloure a la gent que no ho és. Però els mateixos socis poden escollir el tipus de cicle que volen. Els caps de semana els vull dedicar al cinema familiar, aprofitant que tinc un fill de cinc anys i ja pot portar els seus amics. I per exemple, m’ajudaria així tenir una mica de conciliació familiar. I si tot va bé i un dia d’aquest em puc endinsar amb la Xarxa de Cinemes, que encara no sé com va, i projectar estrenes, jo, encantada.

La meva idea és crear un lloc de trobada. I si puc estrenar que sigui més cinema independent o que no s’ha pogut estrenar, o de reestrenes, continuar amb les presentacions. Oferir un altre tipus de coses.

- Quan teniu pensat obrir?

- M’agradaria dir-te al maig, però les obres no han començat i sóc realista i, segurament, m’agradaria que fos al juny.

Aprofitant que durant l’entrevista apareix una clienta preguntant per merchandasing d’una pellicula, li plantejo a l’Aurora si el nou Video Instan incorporarà una secció per els diferents gadgets i articles de promoció dels films que tenen.

- "No. Hi ha una cosa que deia el meu pare: si t’hi dediques, sigues el millor. I si vols tenir unes tasses, tingues totes les tasses. Això també ho estic aprenent amb el Business plan que estic fent (diu rient)".

"El valor diferencial del nou Video Instan és que és un videoclub, com fins ara, que tindrà un café i un cinema, que serà un lloc de trobada i que tot s’ha de retroalimentar. Si puc, tenim un acord amb l’ESCAC per poder ser com la seva segona Terrassa, i pugui fer coses aquí i si puc amb d’altres, doncs amb d’altres. Però centrant-me en el videoclub".

CONCEPTE NOU

“El concepte nou”, prosegueix l’Aurora, "és que vinguis a fer-te un café, des de la cafetería veure les pelis i pensis: 'ostres! Un videoclub!'. I entris, vagis fins al fons i diguis: 'I aquí hi ha un cine?'. I vinguis un altre dia i que avisis als teus amics… No sé, com un lloc de trobada per qui li agradi la cultura al final.

- I es planteja un concepte nou de soci, com el d’una plataforma, per exemple?

- Mira, tots els videoclubs que quedem a Espanya, que deben ser uns 400-450, hem pensat alguna vegada fer com una plataforma, cobrar una quota mensual. Pero és que tots som millors que una plataforma, la veritat. Perque gent que té una platoforma en algún momento et diu: “busco una peli i no la trobo”. Troben series i pelis no en troben totes. I jo, que tinc totes les pelis, he de cobrar 8 euros al mes com una plataforma? No em surt a compte. Aviam! Que em surt a compte si tinc 1.000 socis, que em dona per pagar nómines i lloguer i tot lo altre, benefici. Vaig donant-li voltes, però ho faré com ara. Pots llogar les pelis per un mes, o per un dia, o treure’t un bonus, el client pot fer el que vulgui, ara mateix. Ara mateix seguirem així.

Amb les recompenses del crowdfunding, sí que hi ha unes recompenses, que si aportes 150 euros t’oferim la totebag i varies coses més i el lloguer illimitat per un any.

- Segueixes amb la línea de tenir-ho tot, com els teus pares?

- Tot el que ha sortit al mercat a Espanya. De tot el que ha sortit, en tenim dos copies. Amb la crisi, una, però de les grans, més, evidentment. I les novetats, tot el que s’edita. Tenim més de 44.000 i pico referències.

- I l’ordre?

- A l’arxiu hi ha 22.000 pelis que están numerades. Però sempre ordenem alfabèticament i hi ha algunes seccions, com series, cine español, filmoteca, dibuixos animats… i així seguirà.

I tot està a la vista, menys l’arxiu.