dimecres, 22 de maig de 2019

Ajornada 'sine die' la vista per revisar la condemna d'Artur Mas pel 9-N

|

Artur mes
El Suprem ajorna 'sine die' la vista d'Artur Mas.


La Sala Penal del Tribunal Suprem ha ajornat 'sine die' la vista inicialment fixada el proper 25 d'abril per revisar la condemna de dos anys d'inhabilitació l'expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas per desobeir el Tribunal Constitucional (TC) amb la consulta del 9 de novembre de al 2014.


També de les condemnes a l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau.


Fonts del tribunal han assenyalat que la suspensió de la vista es deu a "necessitats del servei", sense donar més detalls.


Les parts havien estat citades a finals de març per assistir a una vista en què anaven a ser revisats els recursos de cassació interposats pels tres exmembres del govern català contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 13 de març del 2017.


La Sala la integren el magistrat Luciano Valera, que la presidirà, i els magistrats Alberto Jorge Barreiro, Antonio del Moral, Andrés Colom i Vicente Magre.


El tribunal va condemnar l'expresident català a dos anys d'inhabilitació i al pagament d'una multa de 36.500 euros; a un any i nou de mesos d'inhabilitació i multa de 30.000 euros a l'exvicepresidenta Joana Ortega; ia un any i sis mesos ia una multa de 24.000 euros a l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, ambdues també per desobediència, encara que si escau com a col·laboradores necessàries. Els tres van quedar absolts de prevaricació administrativa.


La sentència del TSJC va concloure que les exconsejeras i Artur Mas -que no ha estat processat per cap delicte en la causa que segueix el Tribunal Suprem pel procés secessionista- van desobeir "conscient i deliberadament" el mandat del Tribunal Constitucional en mantenir la consulta sobre la independència del 9 de novembre de 2014 tot i l'ordre de suspendre-la.


DESOBEDIÈNCIA D'UNA ORDRE


Després de la suspensió cautelar del tribunal de garanties del 4 de novembre es va mantenir activa la web institucional, la campanya de publicitat, el repartiment massiu de correspondència oficial, es va repartir el material per a la votació, es van instal·lar els programes informàtics i es va condicionar un centre de premsa per donar els resultats, va assenyalar la sentència.


També es va dictaminar que el procés contra l'expresident català, Ortega i Rigau no va ser per la convocatòria del procés participatiu ni tampoc per la col·locació d'urnes, sinó que el que es va jutjar va ser la desobediència d'una ordre del Tribunal Constitucional.


A més, el tribunal que els va jutjar va contradir l'estratègia de les defenses -especialment de Ortega- que el procés participatiu estava en mans dels voluntaris en concloure que aquests van estar sempre sota el control organitzatiu de la Generalitat i que la seva generositat hagués resultat "inútil "si no s'haguessin disposat de centres per a la votació, material i equip tecnològic necessaris.


VULNERACIÓ DE DRETS


En el seu recurs presentat davant el Tribunal Suprem el maig de l'any passat Mas al·lega que la condemna de dos anys d'inhabilitació vulnerava els seus drets fonamentals emparats per la Constitució com la llibertat ideològica, la participació en assumptes públics i l'accés a càrrecs públics i afectava a més als drets d'un nombre molt significatiu de ciutadans, "prou greu com per incórrer en vici d'inconstitucionalitat".


Sobre això va dir que per als 2.350.000 catalans que es van involucrar en la consulta, els seus actes "constituïen un legítim i massiu exercici de drets fonamentals com els de llibertat ideològica, d'expressió, de manifestació o el dret de participació directa en assumptes públics" .

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH