Les víctimes demanen a ETA que aclareixi els més de 300 atemptats sense resoldre

 

Maria del Mar Blanco, president de la Fundació Víctimes del Terrorisme.

La presidenta de la Fundació Víctimes del Terrorisme i germana del regidor assassinat per ETA Miguel Ángel Blanco, Maria del Mar Blanco, ha assegurat que el comunicat difós per la banda terrorista és fruit de la seva derrota i diu que no li serveix el perdó, perquè distingeix entre les víctimes que "es mereixien la bomba" i les que no, i perquè el gest "ha de venir acompanyat de col·laboració amb la Justícia".

"El perdó s'ha de traduir en la col·laboració amb la Justícia. No em crec que sigui sincer perquè és fruit de la seva derrota", ha subratllat Maria del Mar Blanc.

ETA ha manifestat en el seu "nota explicativa", annexa al comunicat difós aquest divendres, que els seus crims estan "ja aclarits", demanant que des de l'Estat es fes el mateix i es esclarecieran "moltes accions violentes produïdes a Euskal Herria".

Fonts de la lluita antiterrorista i els serveis jurídics de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) desmenteixen a ETA: encara queden per aclarir almenys 311 atemptats amb víctimes mortals sense autor material.

A més, hi ha altres accions terroristes que porten anys a la 'ombra' perquè ETA mai els va reivindicar com a propis.

En el comunicat d'aquest divendres previ a la seva dissolució en el qual reconeixia el dany causat i demanava perdó diferenciant entre víctimes "alienes al conflicte" i les que no ho eren, ETA ha difós una nota en què recordava que sempre ha reivindicat "totes les accions que ha realitzat en els seus periòdics comunicats, i en ells la militància d'ETA ha assumit una responsabilitat col·lectiva ".

"ETA ja ha aclarit què és el que ha fet. Ens sembla important subratllar-ho, ja que encara avui hi ha moltes accions violentes produïdes a Euskal Herria que ningú ha assumit, que ningú ha aclarit", sosté la banda terrorista.

ETA "menteix" perquè hi ha una sèrie d'atemptats que no van voler reconèixer, imposant la seva tesi a la resta de l'organització.

Es tracta de crims que la banda va cometre però que s'han negat a reconèixer, com el perpetrat el 1973 contra tres joves gallecs als que van confondre amb policies després de sortir d'un cinema a Sant Joan de Llum. Aquests joves van ser segrestats, torturats i després es van desfer dels cadàvers.

CRIMS ocultats per ETA

Hi ha altres crims ocultats per ETA com el 1974 a la cafeteria Rolando al carrer Correu de Madrid, que la banda va confondre amb un local al qual solien acudir policies o el de 1982 a Tolosa, on van tornar a confondre amb policies a tres joves que venien enciclopèdies en euskera.

El 1985, un taxista familiar del bisbe Uriarte també va ser assassinat a Bermeo en un episodi molt confús, ja que ETA va reconèixer la seva autoria i després va esborrar qualsevol registre en els seus arxius.

Aclarits NOU ATEMPTATS SENSE AUTOR CONDEMNAT

Alguns d'aquests atemptats, però, han estat jutjats i els seus autors han estat condemnats. Això últim no passa en 311 atemptats amb víctimes mortals -dels més de 3.500 d'ETA- que encara estan pendents de ser jutjats, segons recorda l'advocada de l'AVT Carmen Lladre de Guevara.

La lletrada recorda que encara no hi ha una xifra oficial sobre víctimes, cosa que dificulta aquest tipus de treballs, i que, si s'escau ha utilitzat el llistat del llibre 'Vides Trencades' escrit per Florencio Domínguez al costat de Rogelio Alonso i Marcos García Rey. D'aquí va obtenir una primera dada de 324 casos sense resoldre.

Des 2012 l'Audiència Nacional ha dictat 29 sentències per assassinats comesos per ETA, que va deixar de matar a l'octubre de 2011 obligada per l'acció conjunta de les Forces de Seguretat i de la Justícia. Les 29 sentències es corresponen a 26 atemptats, amb 35 víctimes mortals en total.

D'aquests 26 atemptats, nou (amb onze víctimes mortals) no tenien sentència condemnatòria d'autor material i en altres dos casos s'ha dictat sentència absolutòria.

Aquests nou atemptats són els d'Antonio Ramos Ramírez en 1986, pel qual es va condemnar el 2015 a José Luis Erostegi; el de José Luis González i Ignacio Mendiluce el 1995, pel qual es va condemnar a Mikel Otegi el 2012; el de Luciano Cortizo el 1995, pel qual es va condemnar a Sergio Polo a 2018.

En 2014 es va condemnar a Ana Belén Egües, Iván Apaolaza, Juan Luis Rubenach i Gorka Palacios per l'assassinat el 2000 de Pedro Antonio Blanco.

Per l'assassinat de Cecilio Gallego i Silva Martínez a 2002 va ser condemnat Oscar Celarain i Andoni Otegi el 2012; pel de Isaias Carrasco el 2008 va ser condemnat el 2015 Beñat Aguinagalde; pel de Luis Conde de la Cruz el 2008 va ser condemnat Iñigo Zapirain, Beatriz Etxebarria i Daniel Pastor a 2013.

Els dos últims atemptats resolts són el d'Ignacio Uría a 2008, pel qual va ser condemnat Manex Castro el 2013 i Beñat Aguinalde i Joanes Larretxea el 2017; així com el d'Eduardo Puelles el 2009, amb condemna el 2013 per Daniel Pastor, Beatriz Etxebarria i Iñigo Zapirain.

A les sentències dictades per l'Audiència Nacional caldria sumar les de França, país en el qual el 2013 es va condemnar l'etarra Mikel Karrera Sarobe, 'Ata', a cadena perpètua amb 22 anys de compliment mínim, ja Saioa Sánchez Iturregui, 'Hintza ', a 28 anys de presó per l'assassinat a Capbreton l'1 de desembre de 2007 dels guàrdies civils Raúl Centeno i Fernando Trapero.

CRÍTIQUES DE LES ASSOCIACIONS DE VÍCTIMES

Un total de 21 associacions i fundacions de víctimes del terrorisme han emès un comunicat conjunt aquest divendres en què recorden que el perdó d'ETA no serà creïble fins que s'aclareixin tots els seus assassinats i "cada un dels seus responsables hagi complert la seva condemna".

A més, han demanat que finalitzin els actes d'homenatge als terroristes que surten de la presó.

"Les disculpes a les víctimes eren imprescindibles, però fa molts anys que havien de haver-se produït, i resulta inadmissible que pretengui diferenciar entre dos tipus de víctimes, les 'alienes al conflicte' i les que, en opinió dels terroristes, no ho eren" , han sostingut.

L'advocada Carmen Lladre de Guevara recorda que un dels 311 atemptats per resoldre és l'últim d'ETA a Espanya, el que va cometre el 30 de juliol de 2009 a Palma de Mallorca matant amb una bomba adossada als guàrdies civils Carlos Sáenz de Tejada García i Diego Salva Lezaun.

El 2010 deixarien la seva última víctima, el policia francès Jean-Serge Nerin. "Si realment volen demanar perdó, que col·laborin amb l'aclariment d'atemptats com el de Mallorca, del que hi ha molt poques dades", ha emfatitzat l'advocada de l'AVT.