Pels nostres carrers

Miquel Escudero

Sant jordi llibres Marcelli saenz


Els carrers sempre són nostres, de la ciutadania; és a dir, éssers humans amb drets i deures, entre ells el de respectar el comú i el particular. Quan algú qualifica altres de súbdits (de paraula, obra o omissió) atempta contra la seva dignitat, i això s'ha de denunciar no importa el freqüent que sigui.


Avui és Sant Jordi, dia dels llibres i de les roses a casa nostra. Un dia en general laborable però sempre festiu. Els ciutadans (nascuts aquí o no) es tiren junts als carrers, a passejar pel centre de la ciutat. Ho fan carregant una o diverses roses, majoritàriament vermelles, que s'han de lliurar o que ja s'han rebut. Si el temps primaveral acompanya, l'alegria és desbordant i contagiosa. Cada un va a la seva, confiats i sense por, compartint un mateix afany.


És obligat també aturar-se en les 'llibreries' del dia; les parades de llibres que s'instal·len per tot arreu. Tinc predilecció pels de la Rambla de Catalunya, avinguda que sempre gaudeixo més que la famosa Rambla (en plural, aquests 1.700 metres que uneixen la plaça de Catalunya amb el port). No només cal passejar i aturar-se, sinó adquirir alguns llibres. Tant de bo que s'acabin llegint, i es faci amb aprofitament, amb sentit crític, allunyant-nos dels sectarismes i enriquint la nostra sensibilitat. Així ens fem millors, personal i col·lectivament.


Quan era jove, i una mica pretensiós, agradava de respondre als meus amics i amigues que em preguntaven quin llibre havia comprat: 'cap, és l'únic dia de l'any que no els compro'. No era així, és clar. Quan els meus fills van aprendre a llegir els comprava un aquest dia; a la nena, a més, li donava una rosa, igual que sempre he fet amb la meva dona. Més enllà dels ritus i protocols, entranyables i lleugers en aquesta data del 23 d'abril (segons una idea del valencià Vicent Clavel, proposta fa gairebé un segle del 'Dia del llibre espanyol', decretat oficialment el 1926 pel ministre català Eduardo Aunós ), el que importa són les persones. Persones de tota edat i condició que no han de donar-se to, sinó ascendir com a tals, desenvolupant les seves capacitats intel·lectuals i cíviques. Així, els ultres no els podran robar a ells els carrers que són de tots els ciutadans, sense distinció.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH