Rajoy estudia "accions legals" contra el vot delegat de Comín

 

Rajoy demana que es recuperi el seny a Catalunya.

El president del Govern central, Mariano Rajoy, ha anunciat aquest dimarts que l'Executiu estudiarà emprendre "accions legals" davant la decisió de la Mesa del Parlament de Catalunya d'autoritzar la delegació del vot a la investidura de l'exconseller i diputat d'ERC Antoni Comín, fugit de la Justícia a Bèlgica.

En una roda de premsa a la Moncloa amb el primer ministre turc, Binali Yildirim, Rajoy ha demanat que es recuperi la "seny" i la normalitat "política i social" a Catalunya amb la investidura d'un president que estigui "habilitat per governar".

"Anem a demanar-li a la Mesa que el Sr. Comín no pugui delegar el seu vot, a partir d'aquí estudiarem totes les accions legals", ha expressat Rajoy.

DISCREPÀNCIES MONTORO I LLARENA

Rajoy també ha rebutjat que hi hagi "discrepàncies" entre el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que investiga el 'Procés' i ha assenyalat que a partir d'ara ha de ser la Justícia la que determini si s'han "falsejat" factures.

Al seu entendre, aquesta és ja una tasca dels jutges perquè l'Executiu ha complert amb la seva.

Així s'ha pronunciat en ser preguntat si Montoro té el seu suport després d'assegurar que no es va gastar un sol euro públic al referèndum de l'1 d'octubre. No obstant això, el jutge Llarena ha acreditat una malversació de gairebé 2 milions d'euros a l'anomenat 'Procés'.

De fet, el magistrat ha sol·licitat al titular d'Hisenda que expliqui en què es basa per fer aquesta afirmació.

Rajoy ha afirmat que la col·laboració del seu Executiu amb els tribunals "sempre" ha estat, és i serà "total i absoluta". "I no hi ha cap discrepància. Cadascun dins del seu àmbit de responsabilitat vetllem pel compliment de la llei", ha postil·lat.

En aquest sentit, ha recordat que el Govern d'Espanya va recórrer al Tribunal Constitucional les partides dedicades als Pressupostos als "esdeveniments" de l'1-O. "Es va guanyar i va deixar d'haver partides que poguessin dedicar-se al que es va produir l'1 d'octubre a Catalunya", ha assegurat, per afegir que "aquesta era la funció del Govern central".