Hisenda demana a la interventora les subvencions a AMI, ANC, Òmnium

El secretari d'Estat d'Hisenda ha realitzat diversos requeriments a la interventora de la Generalitat, Rosa Vidal Planellas, en els quals sol·licita les dades de multitud de pagaments realitzats per l'administració catalana entre els quals es troben les subvencions a entitats sobiranistes com AMI, ANC i Òmnium, així com als seus presidents de manera directa. Inclou en aquestes peticions els pagaments a Oriol Soler, a les empreses de Jaume Roures i altres com Agrolimen, les tecnològiques com TSystems, IBM, DXC Technology i els expedients de pagament per a tots els estudis i conferències relacionats amb l'independentisme.

Així consta en els requeriments, als quals ha tingut accés, que va enviar el secretari d'Estat d'Hisenda amb dates de 6 de febrer, 15 febrero, 21 de febrer i 5 de març a la interventora de la Generalitat i les respostes ha remès al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona. El titular d'aquest Jutjat, Juan Antonio Ramírez Sunyer va remetre ahir mateix la informació, incorporada en un llapis de memòria, a la policia judicial per al seu estudi.

El passat 15 de febrer, Hisenda va sol·licitar a Rosa Vidal que li remetés, entre altres coses, les subvencions i ajudes donades per l'Administració catalana durant els anys 2015, 2016 i 2017 a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI); ANC, Òmnium i als presidents d'aquestes tres organitzacions independentistes, Neus Lloveras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

També s'inclou en la llista a Antoni Carner, L'Ens de Comunicació Associativa, Reinica Catalunya, Assemblea.cat, El país que volem, Alicia Cassals, La Roda Fundació, Lluís Calades, Parlament Ciutadà, Procés Constituent, Sobirania I Justícia, Suma-t'hi i Convenció Constitucional Catalana.

Una petició que el Ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro es va veure obligat a reiterar en un altre requeriment posterior, ja que la Rosa Vidal va al·legar que no tenia competències per a demanar informació corresponent a les subvencions i ajudes que s'haguessin pogut atorgar per part de les 159 entitats del sector públic català.

HISENDA REITERA LA PETICIÓ DAVANT L'EXCUSA DE LA INTERVENTORA

No obstant això, el secretari d'Estat l'recorda que una Ordre del 20 de novembre de 2015 habilita la interventora per obtenir les dades que l'estan demanant --des crèdits autoritzats ja pagaments efectuados-- "per al conjunt d'entitats dependents de la Generalitat ".

A totes aquestes peticions es suma la que realitza Hisenda per saber la informació completa de 10 expedients de despesa amb relació a l'empresa Focus Media per valor de 2.183.039 euros.

El secretari d'Estat pregunta a més per les despeses del Diplocat per traslladar i allotjar a dos grups d'experts, un encapçalat per Helena Catt, directora Executiva de la Comissió Electoral de Nova Zelanda i un altre, pel exambaixador holandès Daan Everts.

Hisenda reclama també una altra informació que va ser demanada en el requeriment anterior, de 8 de febrer i que no va ser aportada. De fet, adverteix en aquest punt de la "possible exigència de les responsabilitats de tot ordre que pertoquen" si no s'aporta.

Aquesta informació es refereix a tres expedients de contractació de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural ja més documents sobre la campanya Civisme de publicitat --que al final va ser per promocionar l'1-o--, amb especial interès en que s'identifiqui a l'empreses que la disseny. Hisenda demana tots els expedients relacionats amb aquesta factura i també amb la factura per l'emissió de la Campanya institucional de setembre de 2017 en els mitjans públics catalans i en la qual consta com a client el Departament de Presidència.

PAGAMENTS A SOLER, ROURES, AGROLIMEN I ARA

En l'últim dels requeriments d'informació, el del passat 5 de març, Enrique Fernández Moya demana a la interventora tots els pagaments efectuats per qualsevol concepte a Oriol Soler Castanys, conegut com un dels cervells del procés sobiranista, va viatjar a Londres el passat 9 de novembre a entrevistar-se amb Julian Assange.

També reclama la totalitat dels pagaments, així com subvencions a nombroses empreses de Roures, entre les que estan Mediapro Producció, Mediapro Màrqueting, Telecomunicacions, Pro Cloud, Dynamic, Continguts o Mediaproduccion. Juntament amb això, Hisenda demana els pagaments a l'empresa Agrolimen, el diari 'Ara' i diverses persones relacionades amb aquest com Antoni Bassas, Toni Soler, Albert Om o Xavier Bosch; Batabat, Ara Lliures, l'Editorial Alpha, Trotemi, Democratizing the Future Society i altres 21 empreses més.

L'interès d'Hisenda també s'ha centrat en els treballs teòrics que es van fer per al procés sobiranista i per això demana detallar tots els pagaments efectuats per cadascuna de les beques, articles i capítols de llibres ressenyats en el requeriment i que sumen un total de 55. Entre ells hi ha beques a Canadà per 11.955 euros; Dinamarca, per 16.791; Filandia, per 16.845 euros; Kazakhstan, per 6.313 euros o Suïssa, per 5.830.

També es relacionen projectes sobre els efectes de la independència i una comparativa amb Escòcia, per 36.000 euros o el "Autogovern i contractació pública", per 32.000 euros. Al costat d'això, es reclamen els pagaments per cada un dels onze capítols de la Revista Catalana de Dret Públic que s'esmenten, així com la identificació dels funcionaris, empleats públic o autoritats responsables d'aquestes actuacions.

PAGAMENTS A les TECNOLÒGIQUES

El Ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro demana saber més els pagaments efectuats per qualsevol concepte des de la Generalitat, el CTTI o el Cesicat a T-Systems ITC Iberia; IBM Global Services; International Business Machines i DXC Tecnhology Spain.

I tampoc s'obliden dels comptes anuals de l'Diplocat de 2016, que estan sense aprovar, de manera que Hisenda requereix les circumstàncies per les quals aquests comptes es troben en aquesta situació així com l'òrgan o persones que van dur a terme l'auditoria. A això afegeixen, els pagaments o devolucions que es van fer per part del Diplocat a l'entitat Wim Kok Refund.

3,43 MILIONS AMB CÀRREC Al FONS DE CONTINGÈNCIA

En el requeriment del 21 de febrer, Hisenda reclama una memòria justificativa que expliqui per què es va modificar el pressupost català el 29 d'agost de 2017 amb 3.430.000 d'euros des del Fons de Contingència a una altra partida pressupostària.

D'altra banda, el secretari d'Estat d'Hisenda insta la interventora al fet que aporti els expedients de despesa de diverses campanyes de publicitat institucional dins de l'expedient de despesa per 7.890.000 d'euros. Entre elles, hi ha una per valor de 158.344 euros per al registre de catalans a l'exterior i el certificat de prestació final signat pel director general d'Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat, Ignasi Genovès, i l'exconseller de Presidència Jordi Turull.

BEQUES PER ESTUDIAR LES CONSEQÜÈNCIES DE LA RUPTURA

En aquest mateix requeriment el secretari d'Estat d'Hisenda exigeix a la interventora de la Comunitat informació addicional sobre determinades beques concedides per la Generalitat, com la que va recaure en l'equip dirigit pel catedràtic d'Economia d'Empresa de la Universitat de Barcelona Antoni Castells. Aquest expert va rebre 60.000 euros per investigar en 24 mesos les conseqüències en el context europeu de les relacions Catalunya-Espanya "des de diferents escenaris politico-constitucionals".

Una altra beca, de 6 mesos per import de 8.680 euros, es va concedir al professor de departament de Ciències Jurídiques de la Universitat de la Sapienza de Roma per a la realització d'un treball sobre l'ordre constitucional i els referèndum independentistes sota l'epígraf 'el cas de Catalunya a través del dret comparat '.