Cifuentes, de gran esperança del PP a víctima de la seva "tolerància zero" a la corrupció

Cifuentes abans de presentar la seva dimissió.

La fins aquest dimecres presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, que s'ha situat fa tres anys com el 'rara avis' del PP i gran esperança de la formació per emprendre un temps nou, ha acabat aquest 25 d'abril dimitint voltada per la polèmica del seu màster a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid (URJC) i la publicació d' un vídeo en què se l'hauria enxampat robant en un supermercat a 2011.

Nascuda el 1964, la dirigent madrilenya es va afiliar a Aliança Popular quan tenia tan sols 16 anys i poc a poc va aconseguir ser una de les figures més reconegudes del partit.

Funcionària de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) per oposició, va ser des de 1991 a 2002 diputada de l'Assemblea, sis legislatures en què va exercir més d'una desena de càrrecs, alhora que ostentava responsabilitats en el si del PP de Madrid.

No obstant això, no va ser fins al seu nomenament com a delegada del Govern a Madrid el 2012 quan el seu protagonisme va augmentar. Quan va arribar al càrrec alguns la van titllar de ser 'la roja del PP' perquè va reconèixer que era agnòstica, republicana, favorable al matrimoni homosexual i contrària a la frustrada reforma de l'avortament d'Alberto Ruiz-Gallardón. A més, destacava per usar freqüentment les xarxes socials.

Cifuentes va arribar a la seu de la Delegació del Govern a Madrid, al carrer Miquel Àngel, en els últims cops de cua del moviment 15-M i durant els seus anys al capdavant va lidiar amb més de 10.000 manifestacions. També va tallar una època de escraches i va arribar a patir un quan anava a la compra.

En aquesta època, concretament el 2013, va patir un accident quan conduïa amb la seva moto pel passeig de la Castellana, debatent durant diversos dies entre la vida i la mort.

De fet, aquest succés va suposar per a ella renéixer i plantejar-se que a la vida no es podia pensar en el futur, recorrent sovint a la seva famosa frase de 'Quan arribi aquest riu, creuarem aquest pont'.

La dirigent madrilenya va resistir i va tornar a la vida política mesos després, moments en què planejava sobre ella el va saltar que podria donar de cara a les eleccions de 2015.

Dos mesos abans dels comicis va ser nomenada candidata del PP a la Presidència, provocant el malestar en l'entorn 'aguirrista', que havia apostat per Ignacio González com el cap de llista.

A toro passat, Cifuentes ha sostingut que va ser una campanya amb pocs mitjans, en no comptar amb el beneplàcit del partit a Madrid, però molt treballada per ella i el seu equip.

De fet, va haver de posar al mal temps bona cara perquè formava tàndem amb la que va ser presidenta de la Comunitat durant dues legislatures i mitja, Esperanza Aguirre, candidata a l'Alcaldia de la capital.

GUANYAR I PACTAR

Al maig de 2015, Cifuentes va aconseguir la majoria dels vots, però es va veure obligada a pactar per governar. Va ser Cs qui li va obrir les portes de la Reial Casa de Correus amb un acord d'investidura que recollia com a principal mesura la "separació immediata de qualsevol càrrec públic que hagi estat imputat".

Aquest qüestió ha fet que hagin estat diversos els populars que han hagut de renunciar a la seva acta i que s'hagi hagut de recórrer al diputat número 71 de la llista.

Cifuentes va reconèixer en alguna ocasió que no sentia "com a seva" la mateixa perquè havia estat configurada per e l PP d'Aguirre. Així, han estat 21 els diputats perduts, entre ells els investigats Daniel Ortiz o Josefa Aguado.

Davant la corrupció s'ha mostrat contundent i com repetia, tenia "tolerància zero". Ho va demostrar sense titubejos amb la personació de la Comunitat en les trames Púnica i Lezo. Per aquest últim cas acabaria sent detingut González, després de remetre el Govern regional a la Fiscalia la gestió del Canal d'Isabel II.

De fet, ella segueix mantenint que part de la "campanya" que ha patit en l'últim mes i mig tenia a veure amb la seva intenció de "netejar" les institucions.

PRESIDÈNCIA DEL PP DE MADRID

Després de gairebé dos anys al capdavant de la Comunitat, al març de 2017 va arribar el torn de fer-se amb la presidència del PP de Madrid, després de dirigir-la com a gestora després de la sortida d'Aguirre, que es va veure obligada voltada pels casos de corrupció que afectaven als que havien estat els seus homes de confiança, González i Francisco Granados.

Es va envoltar del seu 'nucli dur', alguns ja formaven part del seu Executiu. Destaquen el conseller de Presidència i Justícia, Ángel Garrido, o l'exalcalde de Torrejón d'Ardoz i conseller de Medi Ambient després de la remodelació del Govern a mitjans de Legislatura, Pedro Rollán. Tampoc va dubtar a incloure a Jaime González Taboada, conseller que va haver de relegar del càrrec per les informacions que el vinculaven presumptament amb la trama Púnica.

CONTRACTE DE LA CAFETERIA

Mesos després, Cifuentes va haver d'afrontar un dels moments més tensos al capdavant de la Comunitat. Va comparèixer a la comissió d'investigació de l'Assemblea sobre corrupció política a conseqüència de les presumptes irregularitats en la licitació del contracte de la cafeteria del Parlament, quan era vice-presidenta de la Cambra regional. Aquest contracte es troba investigat en el marc de la trama Púnica.

Aquesta compareixença va portar a Podem a presentar una moció de censura contra ella que no va tirar endavant per l'abstenció de PSOE i els vots en contra de PP i Ciutadans.

Posteriorment, anunciaria un de les grans projectes de la Legislatura: la unió entre les estacions de Metro de Gran Via amb Sol.

Aquest es sumaria a altres mesures ja posades en marxa com l'abonament de transports jove a 20 euros, la despolitització de Telemadrid o el Pacte Regional per la Cañada Real. També ha presumit de la seva política de baixada d'impostos i de la caiguda de l'atur.

TENSA RELACIÓ AMB CS

Des del 'picabaralla' que Cifuentes va tenir amb el portaveu adjunt de la formació de Cs, César Zafra, durant la comissió de corrupció i les posicions trobades per emportar-se el mèrit dels acords en els pressupostos, la relació amb el seu soci d'investidura va començar a flaquejar.

El tens intercanvi de declaracions augmentar després de la pèrdua de la provisió del jutge que autoritzava la remissió de les actes del Canal a l'oposició. Cs es va alinear amb Podem i PSOE i va demanar, encara que després es va fer enrere, la compareixença de la dirigent.

Des de l'Executiu els van qualificar com "el tonto útil de l'esquerra" i van titllar de "vergonyosa" la seva forma de fer política.

La situació va empitjorar quan Francisco Granados la va acusar de ser coneixedora del presumpte finançament irregular del partit. L'oposició va tornar a unir-se per sol·licitar la seva compareixença, que acabaria produint-se en el si del Congrés dels Diputats el 20 de març.

Tan sols poques hores després l'equip de la presidenta va rebre una trucada de 'eldiario.es' que la avisava de la informació que es publicaria l'endemà sobre el màster que va realitzar en el curs 2011-2012: les seves notes estarien falsificades.

Des de llavors, ha estat mes i mig en els quals han demanat la dimissió de la presidenta per "mentir" i en què ella ha dit per activa i per passiva que no ho anava a fer perquè no havia comès il·legalitats, el que "va obligar "el PSOE a presentar una altra moció de censura. Ciutadans ja va advertir que o feia un pas enrere o donaria suport als socialistes.

Durant aquest temps, a 'Gènova' les posicions han estat trobades, i van començar a sortir les veus que apuntaven que Cifuentes hauria d'abandonar per no perjudicar el partit i perdre un feu clau per al PP com és Madrid.

Finalment, a la moció, la qual seria la seva segona en menys de dos anys, no va a haver de fer front perquè un vídeo en què se l'hauria enxampat furtant 2 cosmètics en un supermercat ha accelerat la seva sortida per la porta de darrere.