Més insults i assetjament a periodistes amb el procés

 

La crisi catalana ha jugat un paper "preponderant" a Espanya i la llibertat de premsa ha quedat "molt negativament afectada", amb més insults i assetament als informadors, segons l'informe de Reporters Sense Fronteres (RSF) de l'any 2017 publicat aquesta setmana.

"Si el conflicte que ha enfrontat durant els últims anys a les forces independentistes catalanes amb el Govern central ha anat passant una lenta però constant factura al periodisme a la regió, els últims tres mesos de 2017 figuren ja entre els més negres de la història democràtica pel que fa a la llibertat de premsa a Catalunya es refereix", assenyala l'informe.

RSF afegeix que "l'escalada de inigualable tensió viscuda des de la proclamació de les anomenades 'lleis de desconnexió' al Parlament, els dies 6 i 7 de setembre, fins a la Declaració Unilateral d'Independència, el 28 d'octubre i la posterior detenció de tot el govern (amb l'excepció del destituït president Carles Puigdemont i dels exconsellers que romanen fugits a Bèlgica) ha situat els professionals dels mitjans catalans i enviats a Catalunya davant situacions tan problemàtiques com intolerables ".

Assenyala que el fenomen del "ciberassetjament" en el conflicte català no és nou, sinó que durant els últims dos anys, els periodistes de mitjans no alineats editorialment amb l'anomenat Procés independentista, a favor de la secessió de Catalunya de la resta d'Espanya, han tingut dificultats en la tasca informativa.

En aquest sentit, destaca els assenyalaments realitzats per part del director de Comunicació Exterior de la Generalitat i director de la campanya del partit Junts per Catalunya, així com per altres polítics independentistes. "Aquesta forma de posar al periodista en evidència i els consegüents linxaments en xarxes socials han estat una constant a Catalunya, que s'ha intensificat de manera proporcional al conflicte territorial", remarca.

LLIBERTAT D'INFORMACIÓ

A aquest clima de pressions previ als esdeveniments de setembre i octubre es van sumar greus atacs a la llibertat d'informació, com les agressions a periodistes i reporters gràfics durant la cobertura del referèndum il·legal d'independència de l'1 d'octubre.

Xabi Barrena, periodista d'El Periódico i diversos fotògrafs espanyols i estrangers que, com ell, cobrien la jornada al col·legi Ramon Llull de Barcelona, van ser agredits per les forces de seguretat, com ho va ser Sofia Cabanes, redactora de Nació Digital a Terres de l' Ebre, que gravava càrregues policials a la Ràpita, o Jesús Badenes, cap d'Economia del Diari de Girona, que cobria la vaga que es va produir dos dies després de la votació.

Reporters Sense Fronteres també es va fer ressò en el seu informe de la intimidació que va suposar el registre del diari El Vallenc, el director està investigat per imprimir material il·legal per al referèndum, així com el lliurament de citacions judicials per part de la policia als mitjans néixer digital, El Nacional.cat, Vilaweb, Racó Català, Llibertat.cat i El Punt Avui.

Segons RSF, "lamentablement, les atemoritzacions a periodistes no només s'han traduït en agressions físiques, sinó en fustigacions sobre el terreny, que han dificultat extraordinàriament la tasca de la premsa".

Els casos d'insults i assetjaments a periodistes de mitjans espanyols i catalans, de línia independentista i constitucionalista, s'han multiplicat durant els mesos de setembre i octubre -fins al punt que ha estat difícil realitzar un cens pormenorizado- creant una atmosfera irrespirable per la llibertat d'informació a Catalunya".

Afegeix que periodistes de totes les cadenes de televisió espanyoles han estat escridassats i interromputs en els seus directes al crit de "premsa espanyola, manipuladora", reporters de televisions i emissores catalanes de ràdio han estat amenaçats també en les seves connexions per ultradretans, arribant a causar greus desperfectes a les instal·lacions de Catalunya Ràdio.

Trencament de material, desperfectes en unitats mòbils i altres vehicles, amenaces, evacuacions per perill de enardiment de les masses i altres situacions de risc han estat constants durant els quals, "sens dubte, seran recordats com els dos pitjors mesos per la llibertat d'informació a Catalunya ".