El Govern crearà nous impostos per pagar la pujada de pensions

 

El Govern ha remès a Brussel·les l'actualització del Programa d'Estabilitat 2018-2021, en què li comunica la previsió de pujar les pensions un 1,6% aquest any i un 1,5% el pròxim i que per sufragar l'increment plantejarà en el Pacte de Toledo l'adopció de "noves figures tributàries", com el nou tribut a les grans tecnològiques, que permetrà incrementar la recaptació prevista en 600 milions d'euros en 2018 i en 1.500 milions addicionals el 2019.

Així figura en el nou Programa d'Estabilitat remès per l'Executiu a la Comissió Europea aquest dilluns a última hora, en el qual informa a Brussel·les que si finalment s'aproven els pressupostos generals de l'Estat (PGE) entraran en vigor les mesures de l'acord en matèria salarial i d'ocupació pública assolit entre el Govern i els sindicats per al període 2018-2020 -que contempla una alça d'entre el 6,1% i el 8,79% -, la rebaixa de l'IRPF en els trams de renda més baixos i l'increment de les pensions.

Aquest passa per una pujada de les pensions mínimes d'entorn del 3% el 2018, un increment de quatre punts percentuals de la base reguladora de les pensions de viduïtat i la revaloració el 2018 i 2019 de totes les pensions, un 1,6% i un 1,5%, respectivament.

L'increment de les pensions per sobre del previst en el projecte de Pressupostos suposa un cost addicional de 1.522 milions d'euros, segons quantifica el Govern en el document remès a Brussel·les.

Per sufragar aquesta pujada addicional l'Executiu plantejarà, en el marc del Pacte de Toledo, l'adopció de "noves figures tributàries" en línia amb les iniciatives enquadrades en la cooperació i coordinació tributària europea, que permetran incrementar la recaptació prevista en 600 milions d'euros en 2018 i en 1.500 milions addicionals el 2019.

En particular, planteja la creació aquest mateix any d'un nou impost sobre determinats serveis digitals que seguirà els principis recollits en la proposta de directiva presentada per la Comissió Europea el passat 21 de març, anticipant la seva aplicació a Espanya.

Segons explica l'Executiu, l'objectiu d'aquest impost és "superar les deficiències" dels sistemes fiscals actuals i aconseguir que les grans empreses de l'economia digital tributin allà on es crea el valor afegit.

Per això, el nou gravamen s'aplicarà únicament a empreses amb un elevat import d'ingressos anuals, de manera que no greu a les pimes, i només gravarà pels ingressos derivats de la prestació de determinats serveis digitals, que són els més difícils de capturar pels sistemes tributaris vigents. Estima que aquesta nova figura tindrà un impacte recaptatori d'uns 600 milions d'euros aquest any.

Les noves figures tributàries aportaran un import addicional d'entorn de 2.100 milions d'euros, inferior als al voltant de 3.300 milions d'euros que suposarà el cost de la pujada, i se sumarà al nou crèdit de l'Estat superior als 15.000 milions d'euros.

EL "MARGE ADDICIONAL" AL RESCAT D'AUTOPISTES

En tot cas, tal com ja va avançar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, les noves mesures per a les pensions, amb una alça lligat a l'IPC i acordat amb el PNB, es compensaran amb una major recaptació fruit de noves figures tributàries, així com detall despesa d'interessos, que s'ha revisat a la baixa sobre la base de l'evolució recent de la prima de risc i dels tipus d'interès, i per la millor qualificació creditícia atorgada per diverses agències de ràting a Espanya.

A més, les noves estimacions del cost de la responsabilitat patrimonial de l'Administració (RPA) derivada dels procediments judicials de les autopistes de peatge, permeten un marge d'estalvi addicional, al que se sumarà que la despesa en prestacions per desocupació experimenta una lleugera reducció al llarg del període de projecció, a mesura que augmenta l'ocupació i es redueix la taxa d'atur.

Per a aquest any preveu 1.800 milions d'euros per atendre la responsabilitat patrimonial de l'Administració (RPA) derivada dels procediments judicials de les autopistes de peatge que es troben en concurs de creditors, fet que suposa una revisió a la baixa d'aquesta despesa contingent a base a l'última informació disponible per la IGAE, òrgan responsable d'auditar l'esmentada RPA.

Tot i això, explica que està treballant per poder dur a terme la relicitación d'aquestes autopistes el 2018, el que compensarà parcialment aquesta despesa, estimant-se els possibles ingressos prop de 1.000 milions d'euros.

Els ingressos addicionals derivats de la relicitación d'aquestes infraestructures no estan incorporats en la previsió de l'evolució de la formació bruta de capital de 2018, per la qual cosa suposen un "marge addicional per garantir el compliment de l'objectiu de dèficit".

PREVISIONS

El nou Pla d'Estabilitat preveu un avanç de l'economia espanyola del 2,7% aquest any, del 2,4% el 2019, del 2,3% el 2020 i del 2,3% el 2021, basat en el creixement de la inversió i l'alça del sector exterior.

A més, estima que el dèficit públic se situarà aquest any en el 2,2% del PIB amb superàvit primari, i una continuada reducció del dèficit tant en 2019 (1,3%) com en 2020 (0,5%), fins a arribar a assolir l'equilibri pressupostari el 2021, quan es registrarà fins i tot un superàvit d'una dècima, per primera vegada des de 2007.

D'aquesta manera, estableix com a objectius de deute públic unes metes del 97% per a aquest any, del 95,2% per al pròxim i del 92,4%, i el 89,1% per al 2020 i 2021, respectivament.

Pel que fa a la desocupació, el Govern augura una taxa d'atur del 15% per a l'exercici actual, que baixarà els anys successius, fins al 13,4% el 2019, al 12% el 2020 i al 10,7% el 2021, amb una reducció de 5,9 punts en el període 2017-2021. D'aquesta manera, no es tornarà als nivells d'atur previs a la crisi fins l'any 2021.

Així, la xifra d'ocupats arribarà als 19,9 milions l'any que ve, i se superarà l'objectiu de 20 milions d'afiliats en 2020 (20,3 milions) i seguirà en 2021 (20,7 milions). De 2018 a 2021 crearan en total 1,7 milions de llocs de treball i el nombre d'aturats baixarà a 1,3 milions.

De la mateixa manera, la ràtio d'ingressos respecte al PIB augmenta des 37,9% el 2017 fins al 38,7% el 2021, mentre que la de despeses es redueix des del 41% del PIB el 2017 fins al 38,6% en 2021, de manera que la despesa creix per sota del PIB nominal en tot el període, gràcies a l'aplicació de la regla de despesa en tots els nivells de l'Administració.