Artadi, Puigdemont, ERC i la rebotiga

Carmen P .Flores


Elsa Artadi jxcat

Els dies passen i quan més s'acosta la data límit d'elecció d'un candidat, o eleccions, sembla que, com apuntàvem fa ja unes quantes setmanes, Elsa Artadi, pot ser l'aspirant a convertir-se en la primera dona que presideixi la Generalitat de Catalunya . Ho serà, perquè Puigdemont ho ha decidit, és una persona seva, de la seva confiança, que no del PDeCAT.


A aquesta possible solució, s'ha arribat després de mesos de negociació, propostes de candidats fallits i rebequeries de l'ex-president. S'haurà arribat - si es materialització perquè ERC no està disposada a seguir aguantant els deliris de grandesa d'un candidat que el millor que ha fet en la seva vida política és agafar les de Villadiego i deixar desemparats a la resta de companys de "viatge" en això del Procés. Tot i així, en aquests pocs menys de 20 dies que falten per complir-se els terminis, encara es veuran unes quantes coses que deixaran a més d'un amb la boca oberta.


Junqueras està cansat i bastant desil·lusionat, malgrat el que diguin, de com estan transcorrent els capítols d'un llibre el final no era el esperant. El mateix que el comportament d'alguns dels de la colla de la República. Això no ha estat com el de Fuenteovejuna, ans al contrari, alguns han jugat a salvar-se ells mateixos. Mentre altres veuen passar els dies tancats en unes presons. La solidaritat en tot aquest procés trist, només se sustenta en el paper, la pràctica és realment molt surrealista, per no dir molt cabrejant. La realitat supera en molts casos a la ficció.


Aquests episodis de desencontres, amb amenaces vetllades de Puigdemont i la seva colla ha fet reflexionar - públicament no ho van a reconèixer- a ERC, que es planteja a mig termini anar despengádose, progressivament, de Puigdemont, PDeCAT i la CUP. Els republicans són conscients que el rèdit polític, fins ara, ho ha aconseguit per si Puigdemont, cosa que els disgusta en gran manera, i més veient com Junqueras segueix a la presó, amb poques possibilitats mediàtiques, per la seva situació.


Les coses poden canviar amb la formació del nou govern, que aportaria tranquil·litat a la ciutadania, al món empresarial ia la UE. Fins i tot pot arribar a precipitar la sortida dels presos polítics fins a la celebració dels respectius judicis.


Alguna cosa s'està forjant a la rebotiga. La tornada a la normalitat institucional és una prioritat per a ERC i una bona part de la PDeCAT. Cal estar atents a aquests moviments i poc a poc les peces del puzle començaran a encaixar. Temps al temps, ja falta poc.


"La nostra societat ha arribat a un moment en què ja no adora el vedell d'or, sinó a l'or del vedell", deia l'escriptor Antonio Gala

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH