ETA es dissol després d'assassinar 829 persones i deixa més de 350 crims sense resoldre

 

Pancarta després del desarmament d'ETA el 2011.

La banda terrorista ETA s'ha dissolt després de gairebé 60 anys de trajectòria, durant la qual ha deixat pel camí 829 víctimes mortals, de les quals el 90% van morir en atemptats comesos durant la democràcia.

A més, va segrestar al voltant de 80 persones, va extorsionar a 10.000 empresaris, i es dissol amb 358 crims sense resoldre a l'esquena i sense haver col·laborat en el seu esclariment.

La banda es va crear el 31 de juliol de 1959, però el seu primer atemptat mortal va ser el 7 de juny de 1968, quan va assassinar al Guàrdia Civil José Antonio Pardines Arcay en un tiroteig en un control de trànsit a la carretera N-1, al terme municipal Aduna (Guipúscoa).

L'últim crim el va cometre el 16 de març de 2010, quan va matar al gendarme francès Jean-Serge Nérin després d'un intercanvi de trets amb diversos membres de la banda.

La dissolució de la banda es produeix més de set anys després d'haver anunciat la fi de la seva activitat terrorista el 20 d'octubre de 2011, passats tres dies de la Conferència d'Aiete, a Sant Sebastià.

No obstant això, el seu desarmament no es va oficialitzar fins el 8 d'abril de 2017, amb l'escenificació de Baiona, en la qual els anomenats 'artesans de la pau' van fer entrega a la Comissió Internacional de Verificació (CIV) de les coordenades amb de vuit zulos que havien de contenir 120 armes i tres tones d'explosiu.

L'organització terrorista havia perdut part del material durant els últims anys de la seva activitat en la qual van ser contínues les detencions per les Forces de Seguretat dels integrants dels seus comandos.

Després de realitzar un inventari, es va comprometre a localitzar aquest armament a les autoritats franceses a través dels 'artesans de la pau'.

El passat 25 d'abril, a escassos dies de l'acte de Kanbo (França), d'escenificació de la seva dissolució, ETA va facilitar la ubicació de dues caixes amb armes 24 armes curtes, 500 detonadors i 200 matrícules.

Un cop anunciada la seva dissolució aquest dijous, se celebrarà la trobada a la localitat bascofrancesa de Kanbo, en la qual es certificarà la desaparició definitiva de l'organització terrorista.

ATEMPTATS

Al llarg de la seva trajectòria, ETA ha assassinat a 829 persones, de les quals 506 eren membres de les Forces de Seguretat, 58 empresaris i 39 polítics.

Encara creada durant la dictadura de Franco, la majoria dels crims, un 90%, els ha comès en democràcia.

L'organització terrorista basca, una de les més antigues del món, ha estat la que més víctimes mortals ha causat a l'Europa Occidental després de l'IRA provisional.

Als assassinats, se suma gairebé un centenar de persones segrestades i més de 20.000 víctimes directes en atemptats, entre ferits i damnificats.

En els seus gairebé 60 anys d'existència, va recórrer a l'amenaça i l'extorsió -es calcula que van ser 10.000 persones les xantatge, encara que moltes no denunciaron-, sobretot a empresaris, als qui va exigir l'anomenat 'impost revolucionari'.

Després de matar a José Antonio Pardines, primera víctima d'ETA, la banda va acabar amb la vida del comissari Melitón Pomes el 2 d'agost de 1968.

El 7 de juny de 1968, l'assassinat de l'almirall Carrero Blanco, el 20 de desembre de 1973, en l'època franquista, va ser el seu primer atemptat de grans dimensions i va donar a la banda projecció internacional.

Fins i tot se li va arribar a considerar una organització opositora a la dictadura. No obstant això, al voltant de 700 dels seus més de 800 crims els va cometre en plena democràcia.

Després centrar-se en un principi en objectius militars i de les Forces de Seguretat de l'Estat, després va adoptar l'estratègia denominada "extensió del sofriment", per la qual va assassinar a regidors, càrrecs polítics de partits, periodistes, etc.

El terror es va estendre de tal manera que milers de persones de diferents col·lectius d'Euskadi van viure i van desenvolupar el seu treball amb escorta.

A més, la 'violència al carrer' va acompanyar a l'activitat d'ETA en la campanya d'intimidació.