L'abstenció de Cs obre la porta a despenalitzar l'eutanàsia a Espanya

L'abstenció del Grup Parlamentari de Ciutadans a la proposició de llei remesa pel Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats, que es votarà aquest dijous, obre la porta a tramitar una llei per despenalitzar l'eutanàsia.

Així s'ha posat de manifest aquest dimarts en el debat de la iniciativa a la cambra baixa, en la qual el Grup Parlamentari de Ciutadans ha avançat que s'abstindrà, PP i UPN que votaran en contra i la resta de grups a favor.

El text debatut, aprovat a Catalunya el passat mes de juliol amb el suport de Junts pel Sí, PSC, SíQueEsPot (CatECP) i la CUP, proposa que quedin exempts de responsabilitats dels que, "de manera indirecta o cooperant", ajudin a morir de manera "segura, pacífica i sense dolor" a una persona que ho demani de manera "expressa, lliure i inequívoca".

A més, s'indica que el pacient haurà de patir una "malaltia terminal" o una "patologia incurable" que li provoqui un "patiment físic o psíquic greu que es prevegi permanent".

PENA DE PRESÓ DE QUATRE A VUIT ANYS

D'aquesta manera, es modificaria el text actual del Codi Penal que recull que qui indueixi el suïcidi d'un altre serà castigat amb la pena de presó de quatre a vuit anys, que cooperi amb aquesta activitat també serà sancionat amb la presó i qui l'executi tindrà una pena de fins a 10 anys.

L'objectiu, per tant, és "despenalitzar" aquesta pràctica perquè, tal com han argumentat les representants del Parlament, Alba Vergés i Boch, Assumpta Escarp Gibert i Marta Ribas Frías, els pacients sàpiguen que tenen "dret" a què es respectin seves decisions, s'evitin les arbitrarietats i es protegeixi la pràctica professional, "abandonant el paternalisme".

"No es pretén suprimir sense més l'apartat quart del Codi Penal, perquè s'obriria la porta a una major criminalització, sinó que en el nou apartat que proposem es faci una referència clara i explícita a la despenalització", ha comentat Escarp Gibert, a el que tant Vergés i Boch com Ribas Frías han afegit que és una demanda dels ciutadans.

EXERCICI DE "VALENTIA"

De la mateixa manera s'ha pronunciat la diputada del Grup Parlamentari Confederal de Units Podem-A Comú Podem-A Marea, Marta Sibina Camps, qui ha assegurat que la proposta del Parlament és un "exercici de valentia" que "mira de cara a un debat complex "davant el qual les institucions que representen la ciutadania" no es poden posar de perfil ".

Per això, ha criticat que el PP no vagi a donar suport a la iniciativa, advertint que al voltant del 70 per cent dels seus votants estan a favor de regular l'eutanàsia, i que Ciutadans es vagi abstenir, seguint així amb la seva línia de no actuar davant qüestions de "gran rellevància".

No obstant això, la diputada del Grup Parlamentari Popular, Pilar Cortés, ha criticat la iniciativa perquè considera que l'actual Codi Penal protegeix les persones que es troben en fase terminal que un tercer pugui decidir què fer amb la seva vida. A més, ha comentat que l'eutanàsia "no pertany" a l'àmbit de la Medicina i que, fins i tot, "va en contra de ser metge".

"No pot ser que la medicina i la societat encoratgi a la mort, sinó que han d'oferir als pacients una mica més. Cal procurar que tinguin una mort digna i ajudar-los a morir bé. No es tracta d'incrementar el patiment, sinó aconseguir que el malalt mori de la millor forma, però no de causar-li la mort ", ha sentenciat la diputada popular.

En aquest punt, el diputat de Ciutadans, Francisco Igea, ha recordat que actualment s'està debatent un projecte de llei de drets i garanties al final de la vida al Congrés, a iniciativa del seu grup parlamentari, en la qual, entre altres aspectes , es parla del dret a la informació anticipada i vera z, l'obligació d'informar del testament vital, el dret a rebre o no un tractament i el dret a les cures pal·liatives.

"Tenim 60.000 persones morint perquè no tenen cures pal·liatives, però la nostra iniciativa no és només una llei de cures pal·liatives. No tinguin pressa, fem les coses bé", ha argumentat Igea.