La Fiscalia certifica que Mas i el seu equip van destinar 4,9 milions de diners públics al 9-N

|

Artur mas 20032018


La Fiscalia del Tribunal de Comptes apunta directament a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i a altres membres del seu equip de govern com a responsables directes de la despesa de prop de 5 milions d'euros de diners públics destinats per finançar la consulta il·legal del 9 de novembre de 2014 .


El fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Torres, detalla en el seu informe final fins a un total de deu partides, com ara el registre de la web per a la votació, adquisició de material o campanya de publicitat del 9-N, amb què es va ocasionar un perjudici de 4.995.918 milions d'euros als cabals públics.


Per això demana que s'indemnitzi la Generalitat amb gairebé el total d'aquesta quantia, a més del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) amb 20.214 euros; al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) amb 28.915 euros i l'Estat amb 11.785 euros.


En el seu desglossament de partides atribueix una despesa de 74,05 euros per al registre d'un web institucional; 163.953 euros per a la fabricació del material que es va emprar en la consulta; 2.800.000 euros per a l'adquisició d'ordinadors utilitzats en les taules de votació i 806.000 euros en campanya de publicitat.


Respecte a aquest punt l'informe recull que la primera factura associada a aquesta despesa, de 11.785 euros, va ser satisfeta mitjançant transferència del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) del Govern, sota el concepte de 'ICO', provocant un "trencament" als fons públics estatals.


SEGUR PER ALS VOLUNTARIS


L'escrit recull a més el va desviar de 1.409.000 euros per a l'ampliació del contracte d'assegurança per incloure als voluntaris que van participar en la consulta; 727,600 euros per elaborar el suport necessari; 307.962 euros dedicats a l'enviament d'informació; 144.244 euros per al centre de premsa i dos contractes per al disseny i producció de campanya per imports de 21.767 euros cadascun.


El fiscal situa tant Mas com altres membres del seu equip de govern en la direcció de la planificació de la consulta i afegeix que tots ells van tractar "per tots els mitjans" de dificultar les accions que pogués dur a terme l'Executiu central dirigides a evitar-la, malgrat que era "molt evident" que sabien que estava suspesa pel Tribunal Constitucional.


Per això demana al Tribunal de Comptes que ratifiqui la fiança de 5,2 milions d'euros dipositada per cobrir les despeses per a la consulta independentista, de la qual 2,9 milions van ser abonats per l'entitat sobiranista Assemblea Nacional Catalana (ANC) i la resta correspon a l'embargament dels habitatges de Mas i altres acusats.


RESPONSABILITAT


El fiscal apunta en el seu informe que l'objectiu ara és examinar les conseqüències econòmiques del 9-N i que, al marge de "els esforços discursius" de la Generalitat sobre la consulta, "la veritat i veritat és que la realitat dels fets i les finalitats perseguides han estat tan clamoroses que no requereix elaborades construccions doctrinals per posar de manifest que el que pretén la Generalitat resultava ostensiblement contrari a la Constitució, a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la resta d'ordenament jurídic".


La Fiscalia imputa una responsabilitat comptable directa per a Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau per no només participar sinó també dirigir tots els actes possibles per poder dur a terme la consulta. Per aquests fets, jutjats per via penal, Homs va ser condemnat pel Tribunal Suprem a un any i un mes d'inhabilitació, mentre que Mas i les dues exconselleres a dos anys i un any i nou mesos d'inhabilitació, respectivament, pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH