Mimesi i resiliència

Miquel Escudero

resiliència



La resiliència, concepte propi de resistència de materials, és una idea que ha quedat instal·lada i popularitzada en el vocabulari de la psicologia gràcies al neuròleg francès Boris Cyrulnik

(Hebreu i nen supervivent d'un camp d'extermini nazi). Aquest acaba de publicar el llibre Psicoterapia de Dios (Gedisa), on planteja com es teixeix entre els homes l'afecció a Déu. La religiositat depèn de l'estructura de l'entorn, però permet "revaloritzar l'autoestima, controlar l'adversitat, aportar algunes certeses per organitzar la conducta i atribuir un sentit a la destinació que ens aclapara".


Importa sobreposar-se als dolors emocionals i reactivar el record de moments feliços, viscuts en un entorn acollidor. Es pot dir que sóc amable perquè vaig ser estimat i em vaig desenvolupar en un nínxol sensorial càlid que em permet sentir-me sota la mirada amorosa d'un altre i, per tant, viure en un món de paraules on es respecten els codis. La religiositat és per al laic Cyrulnik un fenomen que proporciona l'accés a una representació del món invisible. "Per acceptar l'alteritat cal pensar en un mateix com en un altre qualsevol, cal sentir-se fort i personalitzat per suportar una diferència". Però si no ens atrevim a descobrir altres mons, "estereotipem  els nostres pensaments, que es tornen eslògans". Quan un es posa al lloc de l'altre, ja no ens ho podem permetre tot. No obstant això, sovint això no és així en els àmbits religiosos, quan s'ataca els infidels que fan malbé la nostra felicitat per discrepar de les nostres creences. I es rebutja tant l'alegria com l'humor; dues coses diferents. Per Cyrulnik, l'alegria religiosa és compartir la felicitat, mentre que l'humor és una protecció contra la infelicitat. Al compàs del pensador René Girard, el pare de la resiliència aborda el desig mimètic: "Quan un nen veu un gest fet per algú estimat es prepara sense ser-ne conscient per fer el mateix gest, i el peu del seu frontal ascendent consumeix energia a la mateixa zona que qui fa realment el gest. El petit no pot no imitar el gest de les figures d'afecció amb les que teixeix un vincle afectiu. El nen que veu un company colpejar amb les mans es posa a fer el mateix de seguida". Una crida a la consciència de la repercussió de cada un dels nostres gestos.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH