Puigdemont se la juga a PDeCAT amb Quim Torra

Carmen P .Flores


Quim torra 10052018


Un cop més, Puigdemont no ha volgut esperar-se al divendres i en la tarda d'aquest dijous, ha designat com a candidat a la presidència de la Generalitat a l'independent, Quim Torra. Reconegut independentista, persona de la seva confiança i amb alguns tics de pocs amics amb els espanyols, ¿els corregirà ?, seria el desitjable, però la seva supremacismo igual pot més que el seu sentit de país. Té la difícil tasca de governar per a tots els catalans. És un repte que hauria d'assumir. Si no ho fa, haurà perdut una gran oportunitat de recosir la fractura social de Catalunya.


Com avançàvem en l'article anterior, Puigdemont ha designat a un independent per controlar ell, des de l'exterior, a una part del govern i de pas venjar-se dels seus companys del PDeCAT. La quota de govern que correspon a ERC ni la tocarà. No ho van a deixar els republicans, poden estar segurs.


La proposta d'incloure a quatre independents, comptant a Quim Torra, és una sonora bufetada a PDeCAT, que aporta el mateix nombre de consellers, algun d'ells bastant crítics amb la direcció del seu partit, cas d'Albert Batet.


Elegir Eduard Pujol com a responsable de comunicació i portaveu del govern, és bastant temerari per la seva incontrolable impulsivitat, encara que per als periodistes les seves compareixences resultarà "sucoses. Artadi a Governació, donarà joc i Laura Borràs pot ser una incògnita

Amb els noms triats per Puigdemont, la veritat és que no s'alimenta en absolut l'esperança que la normalitat torni a la primera institució de Catalunya, tant de bo m'equivoqui. Aquí del que es tracta ara és de normalitzar la institució i tornar el 155 al govern de Rajoy, que crec que està desitjant que això passi.


El risc que es corre és que Torra exerceixi de corretja de transmissió de Puigdemont i continua amb el mantra de proclamar la República Catalana amb el suport, en això si, de la CUP que ja ha manifestat la seva intenció d'abstenir-se en la votació.


Esperem que els déus de l'Olimp portin el seny als quals el Déu Puigdemont ha nomenat per governar Catalunya i no pensar que el seu destí en l'universal és Ítaca. "L'enemic més temible de la democràcia és la demagògia", deia l'escriptor francès del segle XIX Alfred Croiset.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH