Montoro diu que no li consta que les urnes i la manutenció de Puigdemont es paguessin amb fons públics

 

El ministre d'Hisenda, Cristobal Montoro, insisteix en l'escrit de 8 pàgines que va remetre a l'instructor de la causa del procés independentista a Catalunya al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, en què "fins a la data" i de la informació de què disposa el seu departament no es desprèn que la compra de "urnes dels xinesos per a l'1 d'octubre" o la manutenció de l'expresident Carles Puigdemont fora d'Espanya es sufraguessin amb fons públics.

Això no obstant, va emmarcar l'entrevista del ministre "en el context periodístic" i diu que en cap cas va suposar contradir "els mitjans de prova practicats pels tribunals de justícia".

Exposa al magistrat que ha realitzat 5 enviaments de dades al Tribunal de Comptes i altres tants a la Fiscalia General per si fossin constitutius de delicte.

A continuació, descriu el control pressupostari desplegat i detalla les gestions realitzades davant la Fiscalia General i el Tribunal de Comptes.

Pel que fa als mecanismes de control desplegats, Montoro detalla al jutge que la informació de què disposa el seu departament deriva de Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics (CDGAE) i que es van dictar 4 acords d'aquesta Comissió que van permetre establir un sistema de certificats i de declaracions responsables "per tal principal de garantir que els crèdits del Pressupost es destinen de forma prioritària a finançar els serveis públics essencials en la Comunitat Autònoma".

TRIBUNAL DE COMPTES

Quant als cinc escrits remesos al Tribunal de Comptes, el primer, del passat 20 d'octubre, va consistir en una denúncia del secretari d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, relativa a les actuacions relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre i amb les entitats independentistes Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Aquesta denúncia va ser ampliada el 7 de novembre en base a uns fets denunciats en un diari digital i posteriorment es va anar aportant documentació obtinguda de la Generalitat, "fruit dels requeriments realitzats a la interventora general de Catalunya".

L'escrit aportat a Llarena també dóna compte d'altres gestions realitzades per Fernández de Moya davant la Fiscalia General de l'Estat ja al febrer de 2017 -davant la qual es va denunciar la difusió de la campanya institucional pel referèndum- i posteriorment les negatives que va rebre el passat mes de setembre per part de la Generalitat a aportar la relació de contractes d'auditoria i de prestació de serveis bancaris.

En altres escrits posteriors es van denunciar davant el Ministeri Públic que fa a la partida "publicitat, difusió i campanyes electorals" o la negativa dels dirigents catalans a lliurar dades sobre l'activitat de Diplocat.

Aquesta activitat confirma el compromís del seu departament, segons Montoro, de posar a disposició del Suprem "tota la informació de què disposa perquè s'investiguin els indicis delictius detectats", segons explica el Ministeri.