La FAES d'Aznar va aconsellar al rei Joan Carles evitar el debat sobre la monarquia quan plantejava abdicar

|

Rei Joan Carles


El rei Joan Carles I va encarregar a l'abril de 2013 a l'expresident del Govern central José María Aznar un informe polític i jurídic sobre la manera en què havia de procedir amb la seva abdicació, opció que en aquells dies estava madurant posar en marxa.


Així ho revela el director de la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES) presidida per Aznar, Javier Zarzalejos, en el seu llibre 'No hay ala oeste en la Moncloa' (Ediciones Península).


El treball aporta detalls fins ara desconeguts sobre els mesos que van precedir a l'abdicació del monarca, com la implicació de l'expresident popular en aquests preparatius.


El monarca va citar Aznar en aquesta primavera de 2013 al Palau de la Zarzuela per encarregar-li un informe "sobre les diverses qüestions que plantejava l'abdicació i, en concret, com hauria de ser el projecte de llei orgànica que preveia l'article 57.5 de la Constitució", explica Zarzalejos.


Per ajudar en aquesta tasca, el monarca va lliurar a Aznar un document "mantingut en absoluta reserva" que havien elaborat el per llavors cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno, i un grup de personalitats lligades al servei del monarca, precisa Zarzalejos, que detalla que el líder del PSOE en aquella etapa, Alfredo Pérez Rubalcaba, estava al corrent.


Aquest document, datat al febrer, feia una primera aproximació als aspectes jurídics i polítics de l'abdicació i també als aspectes pràctics d'aquesta en relació amb el Rei.


ELS COL·LABORADORS D'AZNAR A FAES


Aznar va encarregar al seu torn l'elaboració de l'informe a dos dels seus col·laboradors en FAES, el propi Javier Zarzalejos i el jurista i diputat del PP Ignacio Astarloa, que van donar forma a dos documents.


Un, redactat per Zarzalejos, analitzava el context del moment i oferia "algunes consideracions sobre la instrumentació política de tot el procés", mentre que el segon, netament jurídic, el va fer Astarloa.


És la mateixa Constitució espanyola la que estableix en el seu article 57.5 que "les abdicacions i renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que s'esdevingui en l'ordre de successió a la Corona es resoldran per llei orgànica".


La interpretació jurídica d'aquest article havia donat lloc fonamentalment a dos grans corrents d'opinió entre els experts. Els que sostenien que calia aprovar una llei que contemplés les abdicacions i renúncies amb caràcter general, perquè n'hi hagués prou amb una comunicació de les Corts quan calgués procedir a un d'aquests supòsits.


El segon bloc defensava l'aprovació d'una llei orgànica per a cada cas en considerar que totes les constitucions monàrquiques espanyoles des de Cadis requerien la concurrència de la voluntat de les Corts perquè l'abdicació fos efectiva, per impedir abdicacions forçades com va ser la de Carles IV sota la coacció napoleònica.


EVITAR UN DEBAT SOBRE LA MONARQUIA


El dictamen dels experts de FAES s'alineava amb la interpretació partidària d'una llei general sobre abdicacions. No obstant això, també eren conscients que el moment polític el 2013 i l'estat de l'opinió pública respecte a la monarquia aconsellaven optar per la segona via, una llei singular per al cas concret del rei Joan Carles.


Van proposar que es tramités per la via d'urgència acceptant només esmenes a la totalitat -res de parcials-, com es fa en la ratificació de tractats internacionals, i amb aprovació en lectura única. Es tractava d'evitar un debat que derivés en la dialèctica entre monarquia i república.


Aznar va lliurar l'informe al Rei a primers de juny de 2013, però a la volta de l'estiu va rebre la impressió que el procés que semblava conduir a l'abdicació s'estava reconsiderant. Al Govern, compta Zarzalejos, "també semblava observar-se una distància bastant perceptible respecte a aquest assumpte".


No va ser fins a mitjans de maig de 2014 quan el rei Joan Carles va trucar a Aznar per comunicar-li que havia decidit reactivar la seva decisió d'abdicar, que volia fer efectiva al juny. Segons Zarzalejos, l'expresident tenia la impressió que el monarca estava una mica impacient perquè el Govern comencés a posar en marxa els mecanismes legals i institucionals necessaris per a la renúncia.


CONFLICTES


Joan Carles I havia començat l'any 2014 amb una reaparició vergonyosa en la Pasqua Militar del 6 de gener, on va llegir amb dificultat el seu discurs -es va equivocar en repetides ocasions- com a conseqüència de la manca de descans. El dia anterior, segons revela la periodista Ana Romero en el seu llibre 'Final de partida', el monarca havia celebrat el seu aniversari a Londres i havia tornat a Espanya de matinada.


Tan sols uns dies després, el jutge del cas Nóos, José Castro, imputava la infanta Cristina pels delictes de blanqueig i frau fiscal. Segons va explicar el propi monarca quan va anunciar la seva abdicació el 2 de juny de 2014, la decisió la va prendre al gener d'aquest any en complir els 76 anys.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH