Quim Torra, la llibertat d'expressió i els mitjans públics

Carmen P .Flores


Pren possessió torra


El dia 17 de Maig de 1935, el general Francisco Franco va ser nomenat cap de l'Estat Major Central. Una data històrica, perquè només 14 mesos després el general va perpetrar el cop d'Estat contra la República que va portar a la sagnant guerra civil amb el resultat que tots coneixen.


Aquest 17 de maig ha estat elegit president de la Generalitat Quim Torra. Un dia que passarà a la història com a model del que no s'ha de fer i preludi de la tempesta que ha de venir.


Quim Torra i el seu entono -Qui seran els llumeneres? - van prendre la decisió de no deixar cobrir la informació de tan important acte, als mitjans de comunicació privats. Només els mitjans públics -després van fer l'excepció amb l'agència Efe i Europa Press- han pogut accedir a l'acte i informar en exclusiva d'aquest.


En una democràcia, prendre una mesura d'aquest tipus és una acció molt, però que molt greu. Ens recorda a l'època de la dictadura franquista, on els mitjans públics controlats per Ramón Serrano Suñer, cunyat del dictador, tenien l'exclusivitat de la informació. Les emissores de ràdio privades havien de connectar amb els informatius de RNE. Alguns encara recorden la sintonia del "Diario Hablado de RNE", i anys més tard, tres quarts del mateix amb TVE.


Tornar a aplicar la censura als mitjans de comunicació privats hauria d'aixecar a tots els periodistes d'aquest país, Catalunya. El Col·legi de Periodistes, en aquesta ocasió, ha emès un comunicat amb el títol, "Així no", en el qual mostra el seu desacord i rebuig amb la mesura, com ha de ser, davant l'atemptat al dret a la informació i una censura innecessària en ple segle XXI.


El greu d'aquest assumpte és que, els professionals d'aquests mitjans públics, han acatat sense dir ni piu la mesura. En cap moment, que se sàpiga, han aixecat la veu protestant per aquest atropellament, ni s'han plantejat desobeir les ordres com solen fer els seus caps i declarar-se en vaga, com han fet tantes vegades per altres temes. S'ho han empassat amb patates fregides. És demencial la covardia i la falta de solidaritat dels "companys públics". ¿Seran que estan d'acord amb la ideologia del president del govern ?. Per què el comitè d'empresa de TV3 s'ha quedat mut? . ¿Que passa amb els sindicats de "classe" i el Sindicat de Periodistes?. Silenci, silenci.


El corporativisme, innat en les persones, ha de deixar-se de costat. Cal seguir lluitant perquè aquesta professió deixi de donar passos cap enrere com els crancs. No es pot permetre que es vagi retallant la llibertat d'expressió i la llibertat d'informació. Tenim l'obligació, i el deure, tots de denunciar-ho. ¿Que herència els quedarà a les generacions de companys que vénen darrere ?. No cal ser un heroi cada dia, però tampoc es pot estar callat davant les retallades de drets en la professió.

 

El periodisme, com diu Leila Guerrero no és un ofici de canalles, sinó de professionals que volen explicar les coses que passen, sabent que poden molestar els governs i polítics de torn.


Per cert, aquest 17 de maig també és el dia Mundial de la Hipertensió. Aprofitin per comprovar si la tensió la tenen dins dels paràmetres normals. Amb tot el que està succeint a Catalunya, és més que probable que la tinguin més alta del normal.

2 Comentaris

1

Només hi faltava l'esvàstica ...

escrit per josep 18/mai/18    10:36 h.
2

Els mitjans públics de Catalunya son del Regimen, des del tripartit que ERC sel's està treballant, encara que alguns ara se li van de les mans, per això no diran res. Es com desenvolupen la seva feina pel seu públic, que no per tots els que la hi paguem. Dia trist per una gran nació.

escrit per Martín 18/mai/18    10:01 h.

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH