Lamela envia a judici Trapero i la cúpula d'Interior

|

Trapero arriba a l'AN


La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha enviat aquest dimecres a judici el exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, així com l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari d'Interior Cèsar Puig.


La magistrada ha tancat la instrucció del cas que investiga l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant el referèndum de l'1 d'octubre i l'eleva a la Secció Primera del Penal, tot donant deu dies de termini a les parts per pronunciar-se.


Trapero està processat en l'Audiència Nacional per dos delictes de sedició i un d'organització criminal pels fets ocorreguts el 20 i 21 de setembre enfront de la Conselleria d'Economia a Barcelona i la jornada del referèndum independentista de l'1 d'octubre.


Així mateix, la magistrada va processar a Puig i Soler per organització criminal i un únic delicte de sedició, per l'1 d'octubre, mentre que a Laplana li atribueix un sol delicte sedició en relació amb els incidents del 20 i 21 de setembre.


ORGANITZACIÓ CRIMINAL SOTA UNA DIRECCIÓ COMUNA


Després de tota la instrucció de la causa, que va començar a la fi de setembre de 2017, Lamela conclou que Trapero, Soler i Puig integraven una organització jerarquitzada "sota una adreça comuna en la cúspide de la qual es trobava el president de la Generalitat de Catalunya", amb caràcter estable des de fa ja més de dos anys, amb assignació de tasques i amb una confluència estratègica perfectament sincronitzada d'acord amb el pla de l'organització criminal, que va ser el que "en summa va permetre la celebració del referèndum il·legal i la ulterior declaració d'independència aprovada pel Parlament el 27 d'octubre".


En el marc d'una estratègia premeditada i perfectament coordinada, la jutge de l'Audiència Nacional descriu en la seva ordre de processament del passat 5 d'abril el repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils per dur a terme la secessió.

Conformement a aquest pla comú, Lamela se centra en la "utilització il·legal" dels Mossos "al servei dels interessos secessionistes".


Així, destaca aquest ús "tant en els actes sediciosos" del 20 i 21 de setembre com en la celebració del referèndum il·legal, però també "en la realització d'actuacions d'espionatge als membres de la Policia Nacional i Guàrdia Civil i accions de vigilància i contravigilància a membres de l'organització que eren seguits i vigilats en el curs de recerques judicials".


Quant al delicte de sedició, Lamela considera que l'actuació dels mossos els dies 20 i 21 de setembre així com l'1 d'octubre va ser la de "ometre amb incompliment de les seves obligacions legals d'actuar, tota conducta dirigida a evitar el que en definitiva va esdevenir davant la seu d'Economia: que la munió, de forma pública, arribés a concentrar-se tumultuosament a l'edifici d'Economia i, "amb la força coactiva i intimidatòria que proporciona una multitud hostil a la possible acció policial, amb l'objecte d'impedir o dificultar greument el compliment de l'ordre judicial de registre".


OBSTRUINT L'ACTUACIÓ POLICIAL


El dia del referèndum, la magistrada opina que l'actuació dels processaments no només es va limitar a no donar compliment a l'actuació judicial, sinó que va anar més enllà, "propiciant que els seus plans d'actuació anessin coneguts per endavant pels ocupants dels collegis, facilitant d'aquesta manera que aquests poguessin preparar els escenaris que portarien als Mossos a no actuar, obstruint als agents policials, disposats realment a complir l'ordre judicial, espiant i controlant les seves accions".


Per a la magistrada, en els fets investigats concorre, segons Lamela, un "dol específic", que és el de la "intenció última per part dels processaments de trencar l'organització territorial de l'Estat", mentre que els seus actes anaven "encaminats a declarar la independència d'una part del territori nacional, violant la legalitat constitucional", per la qual cosa, en aquest cas, "han de ser també considerats com a delictes contra la forma de govern".


"La sedició és una rebel·lió de segon grau", afirma la jutge, per explicar després que segons jurisprudència del Suprem "la rebel·lió tendeix a atacar el normal desenvolupament de les funcions primàries de legislar i governar, i la sedició tendeix a atacar les secundàries d'administrar i jutjar".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH