dimarts, 14 de juliol de 2020

PNB i EH Bildu acorden el dret a decidir al País Basc

|

Reunu00f3n Parlament Basc

Reunió al Parlament basc


El PNB i EH Bildu han acordat una proposta de preàmbul per a un eventual nou estatut basc, en què reivindiquen el dret a decidir dels ciutadans de Biscaia, Àlaba i Guipúscoa per configurar, d'acord al "principi de legalitat", un nou model de relació "d'igual a igual" amb l'Estat espanyol, basat en la bilateralitat i de naturalesa "confederal".


El text, acordat entre les dues formacions en la Ponència de Autogovern del Parlament Basc, en la qual s'analitza la possible reforma de l'estatut polític d'Euskadi, ha sortit endavant amb la majoria que sumen el PNB i EH Bildu, malgrat que no ha comptat amb el suport d'Elkarrekin Podem, el PSE-EE ni PP.


El preàmbul consensuat per les dues formacions recull bona part dels plantejaments que el PNB i EH Bildu van incloure en les seves respectives propostes globals per a la reforma de l'estatut basc, registrades al febrer a la Ponència de Autogovern.


La proposta de preàmbul per al nou estatut d'Euskadi -el text definitiu i complet encara haurà de passar per un llarg període de tramitació- estableix que "l'actualització de l'autogovern basc haurà d'atendre al principi de legalitat".


Tot i això, precisa que aquest respecte a la legalitat "no ha de provocar la vulneració del principi democràtic", del qual s'afirma que "exigeix dotar d'un valor rellevant i primari a la decisió de la ciutadania basca".


Per aquest motiu, es reivindica el reconeixement de "el dret i la capacitat dels bascos per decidir, expressar i exercir la seva voluntat col·lectiva" per a la consecució de "fórmules de convivència acordades voluntàriament".


CONSULTA O REFERÈNDUM


La proposta acordada en la Ponència de Autogovern estableix que el nou estatus polític al qual pugui accedir País Basc "se sustentarà en la voluntat lliure i democràticament expressada per la ciutadania basca, tant directament, en diferents modalitats de consulta i/o referèndum, com a través dels seus legítims representants", amb un "acord al Parlament".


L'esborrany de preàmbul preveu que "la voluntat del Poble Basc, manifestada mitjançant la lliure decisió dels ciutadans dels territoris històrics d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, i els Drets Històrics que com a tal li haguessin pogut correspondre en virtut de la seva història (segons resa en la disposició addicional primera de la Constitució Espanyola i l'addicional única de l'Estatut de Gernika), seran el fonament i el vehicle per a l'elaboració d'una nova proposta d'estatus polític ".


En un altre apartat del document s'estableix que el titular dels Drets Històrics "és el Poble Basc", del qual s'afirma que la seva "identitat nacional" fonamenta "la seva reconeguda realitat jurídic-institucional".


A més, es proposa estendre la interpretació dels Drets Històrics "a nous nivells que possibilitin el seu aprofundiment i el blindatge" de l'autogovern basc, i que tot això "serveixi de perxa constitucional al Poble Basc o Euskal Herria per configurar un nou model de relació amb l'Estat, bilateral, de respecte i reconeixement mutu, de naturalesa confederal ".


Malgrat aquesta referència a Euskal Herria concepte que engloba Euskadi, Navarra i el País Basc francès-, el text acordat pel PNB i EH Bildu necessita que el 'subjecte polític' a què es refereix el document és el conformat per Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, els tres territoris que conformen Euskadi.


S'estableix que "Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, com a part integrant del Poble Basc i en desenvolupament i actualització dels Drets Històrics, i fonamentant-se en la lliure i democràtica decisió dels ciutadans, s'articula en subjecte polític-institucional".


En el text es plantegen diverses alternatives per a la denominació de l'eventual nou subjecte polític a què accediria Euskadi: 'Comunitat Estatal Basca', 'Comunitat de caràcter nacional', Comunitat Foral Basca, Comunitat Nacional Basca, Estat Autònom Basc' i 'Estat Foral Basc'.


Un dels apartats del text es refereix al "vincle" que tindria aquest nou subjecte polític amb l'Estat espanyol. La proposta planteja que "es configurarà un nou model de relació amb l'Estat, bilateral, d'igual a igual, de respecte i reconeixement mutu, de naturalesa confederal".


El nou marc de relació s'estructuraria "a l'empara de la disposició addicional primera de la Constitució Espanyola i de la Addicional Única de l'Estatut de Gernika, establint un nou model relacional singular i bilateral". Aquesta nova relació hauria de fonamentar-se en "el reconeixement d'ambdues parts com a subjectes polítics".


L'objectiu és que la relació entre ambdues parts sigui "de respecte mutu i no subordinació", per al que es proposa establir "un sistema de relació bilateral efectiva" i "un règim de garanties que blindarà l'autogovern basc".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH